El terratrèmol del Marroc, que divendres a la nit va sacsejar la regió del sud-oest de Marràqueix, va sorprendre al veí de Castelló d’Empúries, Yassine El Ayyachy (22 anys) a la ciutat, on hi estava fent turisme. «Estava mirant una sèrie a l’habitació d’un riad quan, de cop, vaig notar que l’edifici es movia i la paret es va esquerdar, em vaig acollonir», recorda. «Vaig agafar el passaport, el mòbil i vaig sortir corrents de l’habitació», relata.
Pels passadissos, es sembrava el pànic. «Tothom volia fugir, hi havia un home completament despullat que acabava de sortir de la dutxa», assegura. En aterrar al carrer, el pols de la ciutat s’havia paralitzat. «Hi havia moltes cases ensorrades, la gent plorava, desconsolada», recorda. «Potser van ser només vint segons però se’m fan fer eterns, vaig tenir molta sort de sortir-ne viu», assegura. Quan la sacsejada es va aturar, no es va veure en cor de tornar a l’habitació. «Vaig estar deambulant pels carrers, no m’atrevia a mirar enlloc, no volia veure morts», recorda. Aquella nit, es va quedar al ras a la icònica plaça Yamaa el Fna, juntament amb un grup de turistes barcelonins que també s’allotjaven al riad. «El que em va sorprendre és que allà la vida seguia, mitja hora després de la sacsejada la gent celebrava que estava viva, sopaven i reien, com si no hagués passat res», afirma. Aquella nit, però, no va poder dormir. «A primera hora del matí vaig marxar cap a Essaouira, que està a 200 quilòmetres», explica. Avui, però, tornarà a Marràqueix. «Vaig marxar pel terratrèmol però vull tornar-hi, perquè encara no he pogut acabar de veure tot el que volia visitar», sosté.
Un vol dues hores abans
El veí de Roses, Abdellatif Kadoumi (22 anys), que havia anat a passar uns dies a Marràqueix, va haver de retallar les vacances perquè dissabte s’havia de tornar a incorporar a la feina. Això, però, potser li va salvar la vida. I és que va embarcar en un avió rumb a Barcelona dues hores abans que el terratrèmol fes trontollar la ciutat. En aterrar a l’aeroport del Prat, el mòbil li bullia de trucades i missatges. «Quan vaig veure aquelles imatges tan dures, em vaig sentir afortunat de no ser allà, perquè no sé el que m’hauria pogut passar». La seva mare, Loubna El Hasani, també presidenta de l’associació Amunt i Crits de Figueres, recorda que «va ser molt angoixant, no parava de trucar-lo i tota l’estona em sortia que tenia el mòbil apagat». En aquest sentit, El Hasani relata que «durant moltes hores no vam saber res d’ell, em vaig espantar molt, però gràcies a Déu va poder marxar a temps».
Va tornar fa una setmana
El gironí d’origen marroquí Driss Akajji (28 anys), va tornar de Marràqueix fa una setmana. «És un sentiment contradictori, d’una banda em sento afortunat d’haver tornat però de l’altra voldria estar allà, ajudant a la meva família», assegura. Del terratrèmol se’n va assabentar dissabte al matí amb una trucada de la seva mare, que viu a uns 600 quilòmetres de l’epicentre del sisme. «Em va preguntar si aquí també hi havia hagut un terratrèmol», recorda. «Se’ls va moure tota la casa, tot va quedar a les fosques, de fet, encara no tenen llum», explica. La seva família va passar la nit al carrer. «Tothom s’està ajudant molt, la gent comparteix menjar, aigua i matalassos al carrer», relata. El seu germà, va viure el terratrèmol des de Marràqueix. «Es va espantar molt però per sort està bé, ens fem videotrucades constantment», explica. Amb la catàstrofe, assegura que «he rebut molts missatges de coneguts preguntant-me si la meva família està bé, la gent m’ha demostrat que, tot i les diferències culturals, hi ha estima i, quan ho necessitem, tenim la seva mà».
En directe per videotrucada
Mohamed Chriyaa, membre de l’associació socioeducativa gironina NouSol, va viure el terratrèmol en directe mentre parlava amb la seva germana per videotrucada, que resideix a Meknes (a uns 600 quilòmetres de l’epicentre del sisme). «De cop vaig sentir un soroll terrible, el mòbil li va caure de les mans, la casa es va començar a moure, els mobles es desprenien de les parets i ella cridava, buscava desesperadament a les seves filles», explica. De cop, la trucada es va tallar. «Em vaig quedar molt preocupat, no sabia què estava passant», assegura. Al cap d’una hora, van poder restablir la comunicació. «Em va explicar que havia estat un terratrèmol», sosté. Aquella nit, van dormir al jardí. Amb tot, lamenta que «això ha passat en una zona ja de per si castigada per la deixadesa del sistema i del propi govern, on hi viuen famílies vulnerables, sobretot agricultors, que ho han perdut tot». Les cases, fetes de fang, «són una tomba» i lamenta que «és impossible trobar-los amb vida de sota les runes».
Odi a les xarxes socials
Jihad Lemhani, veïna de Girona, lamenta que «estem veient molt d’odi a les xarxes socials» i confessa que «fa molt mal, les nostres famílies estan patint molt i sincerament no ens ho esperàvem». Amb tot, admet que «hem trobat a faltar més empatia» i assegura que «la implicació de la ciutadania queda molt lluny de la que hi va haver amb l’incendi de Notre Dame o Ucraïna, perquè el Marroc no és Europa».
