Sílvia Catà ha substituït Josep Milan en el càrrec i s’ha convertit en la nova cap dels Mossos a les comarques gironines. La comissària ha retornat als seus orígens després de 25 anys i explica els objectius, preocupacions i reptes del cos policial.
Des de quan és policia?
Fa 25 anys que sóc policia. Soc de l’onzena promoció, vaig anar a l’Escola l’any 1997 i en vaig sortir de l’escola el 1998. Fa 25 anys que treballo de mossa d’esquadra. La meva primera destinació com a agent en pràctiques va ser la comissaria de Blanes, a la Selva Litoral. I la segona l’ABP de Girona. I ara el cap de 25 anys he tornat com a cap de la Regió. És un goig.
Es com un tancament de cicle el retorn a Girona?
Quan em van assignar la Regió de Girona com a comissària i portant la Regió perquè l’antic comissari Milan es jubilava per mi va ser una grata sorpresa. Primer perquè em quedava al territori i també perquè tornava als meus orígens com a cap i responsable màxima de la seguretat a la província. Això és molta responsabilitat i molta il·lusió.
El seu objectiu quan es va fer mossa era convertir-se en comissària i portar una Regió Policial?
Quan vaig entrar amb 24 anys no t’ho imagines. Jo venia amb una llicenciatura i estudis. Cada any que he pogut he anat opositant per ascendir a categories superiors. Quan entres no t’ho planteges, estàs molt il·lusionada en poder servir els altres. El meu objectiu quan em vaig fer policia era perquè era una feina molt polivalent i per poder ajudar els altres.
Està especialitzada en alguna àrea policial?
No. Els meus 25 anys els he passat a seguretat ciutadana o en quelcom relacionat.
Sempre es diu que és una de les branques més dures.
Jo dic que són els policies polivalents al cent per cent perquè el policia patruller ha de fer de policia però també a vegades d’advocat, de psicòleg o d’assistent social. Treballar properament amb ells, dirigir-los i liderar-los per mi és tot un plaer.
Com s’ha trobat la Regió?
És la primera que es va desplegar el 1996 i està molt ben ordenada. El meu predecessor, el comissari Josep Milan i també amb Xavier Creus, l’han portada molt bé. Es nota el pas de qui va ser el cap del Cos i l’expertesa amb la que m’he trobat els comandaments. Coneixen el territori, la seva gent, les problemàtiques delinqüencials que hi ha a la zona.
Tot això però suposa que sigui una Regió amb envelliment.
És la Regió que es va obrir primer i després va ser Lleida. Són potser les dues en què la mitjana d’edat és més alta. La gent aquí porta molts anys i poc a poc el cos, ja fa un parell o tres anys, està fent promocions de mossos de 800 a 850 efectius per renovar tota la gent que s’ha de renovar.
Són suficients aquests 78 efectius que s’acaben d’incorporar?
Ara són els necessaris. El que hem fet és distribuir aquests 78 efectius policials a les comissaries de forma proporcional en funció dels efectius que hi ha i de la realitat delinqüencial. Si són suficients? Ara sí. Però l’any que ve en vindran més. Aquesta compensació amb l’expertesa dels mossos amb més anys patrullant i que coneixen tant el territori juntament amb la vivor amb que venen els agents amb pràctiques o de les darreres promocions per mi és una combinació molt bona.
S’ha rejovenit la cúpula dels Mossos i també a Girona. Es notarà amb la forma de liderar?
No s’ha jubilat només el comissari Milan, n’hi ha altres que també perquè van ser els que van desplegar tot el cos. Ara arribem d’altres que ens hi emmirallem perquè tenen moltes coses bones. Sempre dic que el que funciona no s’ha de tocar però també dic que si tu vols resultats diferents s’han de fer coses.
Quins canvis preveu?
El que funciona no ho tocarem. Amb en Xavier Domènech tenim projectes nous i maneres de fer potser una mica diferents d’altres antecessors. Aprofitarem el bo i millor que ells tenien. Igual que el bagatge que tenen els nostres caps de comissaria, ells es coneixen el territori. Per mi conèixer el territori és imprescindible per fer qualsevol política de seguretat i a banda prioritzarem accions o plans que creiem que aniran bé per donar més seguretat.
És la primera dona que lidera els Mossos a Girona. Creu que ha trencat una barrera?
Soc de l’última promoció de comissàries del novembre de l’any passat, vam ser sis, i érem quatre dones. Això va ser molt diferent de les promocions que hi ha hagut en els darrers anys. És millor o pitjor? Diferent. Jo estic molt contenta que el cap del cos m’hagi assignat la responsabilitat i evidentment de ser la primera dona, per mi és un goig. Però no és una novetat que hi hagi una dona al capdavant d’un servei. Per exemple a Girona, la fiscal el cap és dona; tenim la delegada del Govern; hi ha magistrades. Cada cop el paper de la dona al món laboral està agafant més rellevància però és natural. Sempre dic, i no ho dic per mi, que el talent ha de sorgir és igual que siguis home o dona.
«Cada cop el paper de la dona al món laboral agafa més rellevància i és natural. El talent ha de sorgir siguis home o dona»
Quins són els objectius i reptes per la Regió?
El principal objectiu de qualsevol comandament que lideri una zona és donar seguretat a les persones i garantir els seus drets sigui la Regió que sigui. La qüestió és com arribar a les persones i com donar-los més seguretat: amb proximitat. És veritat que treballem molt amb estadístiques policials, si els fets baixen o pugen, quantes denúncies tenim. Això ens indica com hem d’encarar les nostres accions policials però això són números. Per saber exactament la percepció de seguretat de les persones que fan vida a Girona hem de preguntar-los què els passa. I on els ho preguntem? En el patrullatge diari, en les reunions que fem amb associacions de veïns, comerciants, quan entrem a les escoles, quan hi ha un problema de seguretat en municipi i hi fem una xerrada.
Què més volen fer?
Volem donar un plus de qualitat a aquells col·lectius que jo no els anomeno vulnerables però sí d’especial atenció. Per exemple, la gent gran, els menors d’edat, el col·lectiu LGTBI, les persones migrades o les persones sense llar. Perquè en certs moments de la seva vida sí que poden ser més vulnerables. Per exemple les dones maltractades, la violència de gènere. No és una persona vulnerable de per sí però quan pateix un fet delictiu sí que ho és. En aquests col·lectius crec que hem de ser més propers i sensibles i parar una atenció especial per ajudar-los i acompanyar-los.
Com s’aconsegueix això?
S’ha de posar la persona al centre. Les persones són el gran baròmetre de la seguretat no només les estadístiques. A partir d’aquí s’ha de treballar amb xarxa per donar més seguretat a les persones. És el secret de l’èxit. Els Mossos no tenim la solució absoluta a tot. Hem de treballar amb les policies locals, altres cossos policials, entitats com la Creu Roja, Protecció Civil o el SEM. Tots ells d’una o altra forma poden ajudar les víctimes.
Hi ha bona coordinació amb la resta de cossos policials?
Si i és essencial. És cert que cada cos policial que treballa a Catalunya té les seves competències. Però per exemple amb les policies locals ells han de treballar molt l’incivisme. Però quina és la barrera entre l’incivisme i la seguretat ciutadana que és competència dels Mossos? Hem de treballar moltes coses conjuntament i anar agafats de la mà.
Quines són les preocupacions o problemàtiques a Girona?
A nivell delinqüencial no em preocupa res perquè penso que hi ha moltes coses que tenen solució. Dit això, els àmbits que hi posarem més incidència a banda d’aquests col·lectius més vulnerables, hi ha dins dels delictes contra les persones: la violència de gènere perquè és una xacra a nivell de Catalunya i Espanya. Això s’ha de poder minimitzar. També posarem molts esforços en els robatoris a l’interior de domicili. És un delicte que ens està baixant estadísticament i si el miréssim això potser no el treballaríem . Però realment és un tipus delictiu que quan et passa vulnera la intimitat i la gent se sent molt insegura. Encara que baixi s’ha de treballar. També cal fer-ho amb els robatoris violents, les estrebades. Cal dir que a la Regió de Girona, malgrat tot això que explico és una zona segura. Però els robatoris violents creen molta alarma social perquè es fan a la via pública i utilitzen intimidació i violència. Hi incidirem i posarem tots els nostres esforços per intentar agafar el delinqüent.
«Hem de donar un plus de qualitat a col·lectius que poder ser vulnerables»
El tràfic de drogues és un problema a Girona? La troballa del passat cap de setmana de Begur de més de dues tones d’haixix ho exemplifica?
La marihuana és un problema que tenim a Catalunya de fa molts anys. També el té la resta de l’Estat. Aquí tenim problemes perquè som una zona costanera però si vas a Terres de l’Ebre hi ha el mateix. Tenim un pla d’acció a nivell de tot el cos, a nivell d’investigació i de prevenció i és el que estem aplicant. Però és evident que no només calen els esforços dels cossos policials sinó també ens movem amb un marc jurídic i normatiu que és el que hi ha. Si es miren els delictes que passen a la Regió, el de la salut publica ha pujat moltíssim perquè estem detectant plantacions a l’exterior i a l’interior. Per tant, cadascuna és una investigació i compta com un fet. Aboquem molts esforços per intentar minimitzar el problema de la marihuana i tot el que té associat: crim organitzat, corrupció policial, política, tot el que genera en sí la marihuana. El cas de Begur l’estem investigant.
«La marihuana no és només un problema sinó tot el que té associat: crim organitzat, corrupció policial, política»
Hi ha preocupació per la pujada d’agressions sexuals?
Hi ha una part d’agressions sexuals que estan dins l’àmbit de la violència de gènere i d’altres que passen en l’àmbit de la nit. No es vol penalitzar en aquest àmbit a les discoteques perquè moltes vegades no passen a dins sinó en làmbit de l’oci nocturn però l’exterior ja sigui a les platges o la via pública. Però sí que és veritat que hi ha hagut un canvi en el codi penal i l’abús sexual no existeix i per tant, tot és agressió sexual. Ens han pujat les agressions sexuals des de la reforma a l’estiu més que a l’hivern. A l’estiu tenim una població turística fluctuant a la Costa Brava i per tant moltes de les agressions sexuals estan relacionades amb persones estrangeres. Ho tenim com a prioritat.
Hi ha moltes incidències a l’autopista AP-7?
Tenim els accidents i els furts a les àrees de servei. Hi ha una cosa que no juga al nostra favor, abans quan hi havia peatges teníem càmeres que gravaven i eren lectores de matrícula. Ara per investigar qui comet els furts no podem tenir aquestes càmeres però bé, ens estem reinventant per avançar-nos en els esdeveniments. D’accidents, els nostres sectors de trànsit treballen molt intensivament per fer prevenció per exemple amb les motos.
