«He vist Mares Superiores plorar per no disposar de recursos»

«Aquí he vist Mares Superiores plorar per tenir gent necessitada a la porta i no disposar de recursos per deixar-la entrar. Hi ha espai suficient per acollir, però no personal», explicava ahir Núria Ferrer, una voluntària de la congregació de les Germanetes dels Pobres que fa més de vint anys que ajuda a organitzar actes benèfics per a la comunitat i que va ser present a l’arrossada popular que es va celebrar al centre.  

I és que aquesta és precisament la tasca que porten realitzant les monges ininterrompudament des del 1876 a Girona: acollir persones jubilades amb dificultats econòmiques severes. Ara, 147 anys després, es veuen obligades marxar de la ciutat perquè no poden afrontar les despeses de 100.000 euros mensuals que suposa el manteniment del centre. «Ara mateix no sabem exactament quan abandonaran la casa les monges perquè encara estem buscant empreses compradores que reuneixin totes les condicions: La part econòmica es gestiona des de Barcelona, però volem mantenir als avis que vulguin seguir-hi i a les 43 persones que actualment treballen a la casa. Quan el cercle es tanqui, serà el moment de marxar. Volen seguir la seva tasca fins al darrer dia.»

L'última reforma de l'edifici actual es va fer l'any 2004. En aquell moment acollia més de 70 residents, però ara alguns d’aquests estan essent reubicats a les diferents cases que hi ha arreu de Catalunya, sobretot a les dues de Barcelona (Gràcia i Tetuan) i a Vic. Amb tot, només hi queden prop de 40 usuaris per un espai de més de 5.000 metres quadrats.

Arrossada per tancar el cercle

Les Germanetes dels Pobres van celebrar ahir una arrossada popular que va aplegar més de 200 persones al centre amb l’objectiu de donar a conèixer la situació i tancar el cercle. «Cada any fèiem un sopar al Mas Marroch, dels germans Roca, que sempre ens han ajudat molt, però hem volgut ser agraïdes amb la província de Girona i donar a conèixer l'espai a aquelles persones que encara no ens havien visitat abans.»

La falta de vocació, el principal problema

Les úniques fonts d'ingressos que reben les Germanetes són les col·laboracions d'empreses privades i el porta a porta. «S’han donat als avis i àvies tots els luxes amb la màxima austeritat, però només hi queden cinc monges, que no cobren un sou, i totes ronden els 80 anys», comentava ahir Núria Ferrer. «La falta de vocació i de personal nou és el problema principal i, amb aquestes condicions, no s'aconsegueixen els ingressos suficients per treballar en la recaptació.» La gran inflació actual també hi juga el seu paper. «L’altre dia vaig veure la factura de la llum i vaig caure d’esquenes. No podem tenir els nostres avis de qualsevol manera. Aquí estan molt ben cuidats, però això té un cost.»

Actualment, les monges no tenen relleu vocacional. Per la seva condició no reben subvencions: se sustenten a través del porta a porta i de donatius de particulars. Per això, han habilitat un telèfon per rebre donacions a través de bizum: 02773.