La demora per a un trasplantament d’òrgan creix un 24%

L’any passat es va batre un nou rècord d’intervencions de pacients gironins, amb un total de 120, catorze més que l’any anterior

Sanitaris de l'hospital Clínic en una operació de trasplantament de ronyó.

Sanitaris de l'hospital Clínic en una operació de trasplantament de ronyó. / ACN

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Un centenar de gironins esperen un trasplantament d’òrgan. Concretament, a 30 de desembre de l’any passat, 107 persones d’arreu de la demarcació estaven en llista d’espera per rebre un òrgan: el grup més nombrós, amb 97 pacients, és el dels que esperen un trasplantament renal; cinc persones estan a l’espera d’un pulmó, tres necessiten un cor; i dos, un fetge, segons dades de balanç del 2023 que ahir va presentar l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). La llista per a rebre un ronyó és la que ha augmentat més, amb un 27%. També ha augmentat la d’un trasplantament hepàtic i pulmonar però han baixat els pacients que esperen un cor.

La demora creix de forma considerable respecte al 2022, després d’uns anys d’estancament. De fet, ha augmentat un 24%, ja que a finals del 2022 hi havia 86 persones en llista d’espera. Es tracta de la segona província catalana on més creix la demora, després de Lleida, on ha crescut fins a un 33%. En el cas de Tarragona és del 12% i, a Barcelona, del 4%.

Pel que fa al nombre de trasplantaments fets durant el 2023, s’han intervingut un 15% més de pacients en un any. Si durant el 2022 106 persones de la demarcació van ser operades en algun dels centres trasplantadors de Barcelona per rebre un òrgan compatible, el 2023 va pujar fins a 120, catorze més. D’aquesta manera, es va produir un nou rècord històric de trasplantaments, després de l’anterior rècord assolit el 2022.

Balanç del 2023 i 2022

Balanç del 2023 i 2022 / DdG

De nou, els trasplantaments renals van ser els procediments més freqüents, amb 77 pacients trasplantats, nou dels quals van rebre un ronyó procedent d’un donant viu. L’any anterior se’n van fer 71 en total, quatre dels quals d’un donant viu.

El nombre de gironins sotmesos a un trasplantament hepàtic ha crescut un 44%, passant de 16 a 23. Seguidament, hi va haver onze trasplantaments cardíacs, dos més que l’any anterior; set de pulmonars, la mateixa xifra que el 2022; i dos de pancreàtics, un menys. L’any passat no hi havia cap pacient gironí en llista d’espera per a rebre un pàncrees. Finalment, hi va haver cinc persones que van rebre més d’un òrgan l’any passat.

Respecte a les donacions d’òrgans, la xifra de donants gironins es manté estabilitzada i l’any passat n’hi va haver 29, una més que el 2022. També han augmentat les negatives familiars, és a dir, negatives a la donació respecte al total d’entrevistes familiars efectuades. A finals de l’any passat se’n van comptabilitzar set, una més que el 2022. La negativa prèvia del possible donant o de la família d’aquest, sense cap més raó, han estat els motius esgrimits per les famílies en la majoria dels casos que s’ha negat la donació.

L’any 2023 es tanca també amb xifres rècord de trasplantaments a Catalunya amb 1.393 intervencions, un 3,5% més que l’any anterior (1.346). L’any passat també hi va haver més donants que mai: 187 persones que van donar en vida i 384 en morir. Ara bé, el percentatge de les negatives en les famílies ha pujat del 18% al 22% i un dels motius pot ser l’augment de donants de mort en asistòlia, persones amb les funcions cardiorespiratòries aturades de forma irreversible però a qui encara no s’ha certificat la mort (encefàlica). 

Salut destaca el Trueta com a referent en donacions

 L’hospital Trueta va tornar a ser l’any passat el centre no trasplantador amb més donants d’òrgans de tot Catalunya, amb un total de 29 donants, cinc més que l’any anterior. Seguidament, ostenta el cinquè lloc entre els hospitals catalans amb més donants de còrnies, amb 121, 13 dels quals ho han estat també de multiteixits. En el cas de la Regió Sanitària de Girona, l’hospital de Figueres en va donar 73; el de Palamós, 56; el d’Olot, 29; el Santa Caterina, 13; el de Blanes, 2 i, finalment, el de Calella, 1.

Per altra banda, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Girona va fer l’any passat 38 trasplantaments de progenitors hematopoètics, és a dir, un recanvi complet de les cèl·lules de la sang del cos definitiu de moltes immunodeficiències primàries (IDP) greus. En el conjunt de Catalunya, s’han efectuat 630 procediments, activitat que suposa un nou màxim històric.

Núria Masnou, coordinadora de trasplantaments de l’hospital Josep Trueta de Girona, va estacar ahir en el balanç de l’any passat que 21 persones a Catalunya han donat els seus òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM) des de l’aplicació de la Llei. Gràcies a la seva generositat s’han pogut realitzar 74 trasplantaments. «És important aclarir que tot i ser, donació i eutanàsia, processos independents, poden trobar-se i un ser conseqüència de l’altre. En aquests casos, els professionals ens hem d’adaptar i fer possible les voluntats de la persona».