El despoblament d’algunes comarques gironines posa en perill el futur de farmàcies rurals

La presidenta del Col·legi de Farmacèuics lamenta que l’any passat ja es va tancar la de Castellfollit de la Roca i que n’hi ha una altra que també ho està tramitant

La inviabilitat econòmica n’és el principal motiu i demana actuacions al Govern

La farmàcia de Castellfollit de la Roca que va tancar l'any passat.

La farmàcia de Castellfollit de la Roca que va tancar l'any passat. / ACN

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Una cinquena part de les farmàcies que hi ha a Espanya són rurals i des de fa anys la Societat Espanyola de Farmàcia Rural (Sefar) alerta que la xifra s’està reduint per la despoblació i la constant baixada de preus dels fàrmacs.

Fins fa pocs mesos, en el cas de Catalunya les zones amb més risc eren Tarragona i Lleida, ja que és on hi ha més despoblament. Malgrat tot, aquesta crisi comença a arribar a Girona, on hi ha alguns negocis que estan en perill de tancar. Un ja ho va fer a finals de l’any passat, es tracta de la farmàcia de Castellfollit de la Roca, municipi especialment vulnerable tenint en compte que el 30% de la població està formada per gent gran. Com a conseqüència, i a l’espera que es trobi alguna altra solució, hi ha un servei de farmaciola ambulant que periòdicament va a Castellfollit a proveir dels medicaments que calgui.

Aquesta solució provisional pot durar fins a dos anys, que és el màxim permès per als tancaments provisionals, com és el cas de Castellfollit, tal com explica la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, Rosa Núria Aleixandre, que afegeix que hi ha un altre negoci rural a les comarques gironines que també està tramitant aquest tancament provisional. «Aquesta situació feia temps que no la vivíem i amb tan poca diferència de temps; calen mesures perquè el despoblament de les zones rurals posen en risc la viabilitat econòmica de les farmàcies», alerta.

De fet, Girona sempre ha destacat per tenir una «distribució equitativa» dels establiments però la crisi econòmica ho està tensant. «Girona és de les províncies amb més bona distribució, ja que tothom té una bona accessibilitat a les farmàcies, en canvi hi ha altres zones on els establiments estan més concentrats a grans nuclis urbans».

A més, destaca que en aquests entorns, el farmacèutic sol ser el professional sanitari més proper al ciutadà i, moltes vegades, l’únic contacte dels habitants d’aquests municipis de manera continuada amb el sistema sanitari. Per tant, acaba sent un referent important per a la fixació de població i el desenvolupament socioeconòmic de l’entorn rural.

Les farmàcies rurals asseguren l’accés al medicament i el desenvolupament de serveis sanitaris, inclosos els relacionats amb la promoció de la salut pública, fet que aporta un «gran valor social» per als col·lectius vulnerables.

És per això que considera que calen actuacions per evitar el tancament de més establiments i evitar que molts farmacèutics vagin a nuclis urbans més grans per tenir més garanties de futur.

Impuls de Sanitat

Per tal de combatre el tancament de farmàcies rurals, el Ministeri de Sanitat va impulsar l’any passat un canvi de model per revitalitzar-les. El principal objectiu és que es converteixin en centres d’atenció sociosanitària referents a les zones més despoblades.

Es tracta d’una estratègia per a la prestació de serveis per part de les farmàcies a l’àmbit rural i contribuir a assentar la població en aquestes zones. El programa s’està desenvolupant a través d’un projecte pilot centrat en prevenció i hàbits de vida saludable, l’optimització en l’accés a medicaments o l’inici de mecanismes de detecció primerenca de situacions de soledat. D’aquesta manera, s’intentarà assegurar l’atenció sanitària en zones de difícil cobertura i la protecció de col·lectius especialment vulnerables a l’entorn rural com són les persones grans.

Algunes de les mesures impulsades hi ha l’actualització del factor de correcció als marges de les oficines de farmàcia