Les persones amb discapacitat, les grans oblidades de Sant Jordi

Denuncien que han d’escanejar els llibres «pàgina per pàgina» per convertir-los en audiollibres aptes per a invidents, reclamen que les parades tinguin obres en lectura fàcil i que s’habiliti un espai reservat per a persones en cadira de rodes

A l'esquerra, el president de Multicapacitats, Isaac Padrós, ahir a Girona. A la dreta, Santi Jordà, amb una rosa a la mà, passejant per les parades de Celrà, ahir.

A l'esquerra, el president de Multicapacitats, Isaac Padrós, ahir a Girona. A la dreta, Santi Jordà, amb una rosa a la mà, passejant per les parades de Celrà, ahir. / Marc Martí Font

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Sant Jordi. El dia més bonic i més arrebossat d’amor de l’any. Mentre milers de gironins es deixaven embriagar per l’efecte Sant Jordi, piles de llibres i roses omplien mans i cantonades i rius de gent s’abraonaven sobre les parades per fer-se amb la darrera novetat editorial, d’altres s’ho miraven des de l’altre costat de carrer.

I és que Sant Jordi segueix excloent a molts col·lectius, que s’ho han de mirar des de la barrera, per moltes parades d’entitats que enfilin la Rambla. És el cas del president de l'associació gironina Multicapacitats, Isaac Padrós, que va lamentar que «el llibre en paper és molt romàntic, però el que hauríem de fer és preguntar-nos quantes persones en queden al marge i per què». Padrós és invident i cada any ha de fer mans i mànigues per poder llegir el llibre que li regala la seva dona: «L’hem de comprar en paper i escanejar-lo pàgina per pàgina, que és una feinada que em porta hores, per després poder-lo traslladar a un lector de pantalles, que per cert és un programa caríssim, que me’l converteixi en format audiollibre i, per fi, poder-lo començar», va explicar. L’alternativa és demanar-li a algú que li llegeixi, un encàrrec que va titllar «d’inviable».

Si no vol passar per aquest captiveri, s’ha de conformar amb els audiollibres disponibles en plataformes com la biblioteca digital de l’ONCE. «Però m’obliguen a llegir en castellà, perquè els exemplars en català són pràcticament zero», va lamentar. Per això, prefereix comprar-lo i escanejar-lo pàgina per pàgina, per molt laboriós que sigui, per poder llegir en català: «He de jugar amb el dret a l’accessibilitat i el dret a la llengua que jo vull». En aquest sentit, va estendre la mà a entitats com Plataforma per la Llengua perquè també treballin per l’accessibilitat.

Amb tot, va reclamar identificar les parades que disposin de llibres accessibles, tot i que va lamentar que «ara, quan els demanes un llibre accessible, no saben ni de què els parles». Padrós va remarcar que «és una llàstima que una de les festes nacionals més boniques de Catalunya vagi tan coixa en matèria d’accessibilitat» i va instar a les parts implicades «a buscar l’aprovat».

La veïna de Bàscara, Carla Giró, usuària de cadira de rodes manual, va reclamar que les parades s’ubiquin en «paviments llisos» per garantir l’accessibilitat: «Si pateixes dolor, algunes llambordes són molt incòmodes i t’intensifiquen encara més les molèsties». Per la seva banda, el dinamitzador de MIFAS, Manu Heras, va confessar que «m’agrada anar a veure les parades per impregnar-me de l’ambient de Sant Jordi, però és inviable acostar-m’hi si vull comprar un llibre, l’allau de gent m’obliga a haver d’anar a una llibreria convencional, que hi podré accedir sense empentes i algú em podrà atendre». Ahir, no va trepitjar les parades: «No tens les mateixes oportunitats de gaudir de la jornada», va lamentar. De cara a les properes edicions, va reclamar un espai reservat i dissenyat per a les persones amb discapacitat física i mobilitat reduïda, amb un paviment accessible i un taulell més baix per poder arribar als llibres i fullejar-los. Res, al cap i a la fi, que no passi en grans esdeveniments de ciutat que diuen voler ser inclusius, com la cavalcada de Reis o la jornada de Fires en silenci.

L’amor més enllà dels prejudicis

La petició de Santi Jordà, un veí de Celrà amb Síndrome de Down, passa per enderrocar els prejudicis. I és que aquest Sant Jordi només va demanar una cosa: que les noies vegin més enllà de la seva discapacitat. «M’agradaria trobar l’amor, poder regalar una rosa a algú que m’estimi i m’accepti tal i com soc», va sentenciar.

La figuerenca Marta Subirós va patir un ictus fa 10 anys, que li ha deixat seqüeles de per vida. «Em costa recordar el que he llegit, potser llegeixo tres capítols i al quart probablement hauré de tornar a començar el llibre perquè ja no me’n recordo de la trama». A més, també necessita més temps i espai per concentrar-se. Ahir no va poder comprar cap llibre a les parades perquè «serien un jeroglífic» i necessita buscar obres editades en format lectura fàcil (el text està adaptat a nivell de sintaxi i gramàtica, té un llenguatge senzill, una tipografia més clara, un cos de lletra més gran i il·lustracions de suport).

Subscriu-te per seguir llegint