La intel·ligència artificial permetrà predir el pronòstic i l’evolució de l'esclerosi múltiple
Els últims estudis obren la porta a tractaments més dirigits i personalitzats per tal de millorar el diagnòstic, com per exemple en el desenvolupament d’atròfies del cervell
Experts en la malaltia i pacients afectats en el debat de dijous a l'hospital Santa Caterina. / Marc Martí Font
La malaltia de les mil cares o tècnicament esclerosi múltiple és una de les patologies neurològiques més comunes entre la població de 20 a 40 anys, amb més d’un miler d’afectats a Girona. Aquesta setmana s’ha commemorat el dia mundial de la malaltia amb el focus posat al diagnòstic com a eix central.
El diagnòstic no és fàcil, ja que sovint s'hi arriba descartant altres malalties i implica diverses proves mèdiques. A més, moltes vegades les persones no donen prou importància als formigueigs o els primers símptomes sensitius de l'esclerosi múltiple, fet que retarda l'hora d'anar al metge i començar tot el procés. Per això, experts consideren que «des del primer símptoma, el temps és or».
En els últims anys, s'ha avançat molt a l'hora d'efectuar el diagnòstic d'esclerosi múltiple i cada cop es diagnostica abans. Aquest fet és fonamental per aconseguir un tractament primerenc. I és que està demostrat que com més aviat comença el tractament de la malaltia, millor és el pronòstic i, encara més tenint en compte els últims progressos en la tècnica, com és el cas de la intel·ligència artificial.
Aquest i altres temes es van debatre dijous a l’hospital Santa Caterina, en un acte informatiu amb motiu del dia mundial de la malaltia en el qual hi van participar Montse Prats, directora de la Fundació Esclerosi Múltiple de Girona; el Dr. Gary Álvarez, neuròleg de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple (UNIEMTG); Miguel Merchán, infermer de la UNIEMTG; Alèxia Figueras, neuropsicòloga de la UNIEMTG i Ana Quiroga, investigadora de la UNIEMTG.
També hi havia pacients de la unitat afectats d’esclerosi múltiple, que van formular preguntes als experts i van mantenir un debat obert. El primer aspecte que va preocupar més els usuaris era saber com evolucionen les darreres investigacions sobre el diagnòstic i tractaments. Álvarez va explicar que en els últims anys hi està havent avenços en els tractaments de les formes progressives de la malaltia i s’estan obrint les portes a tractaments i fàrmacs «més dirigits» a cada cas.
En el camp dels nous fàrmacs, Quiroga va explicar els darrers estudis, un dels quals es fa amb la col·laboració de la Universitat de Girona. Concretament tracta sobre l’atròfia cerebral i com es pot detectar de forma més ràpida per tal de millorar el pronòstic dels pacients.
També hi ha un altre projecte que estudia l’envelliment. I és que els pacients amb la malaltia tenen més esperança de vida que abans gràcies a la millora dels tractaments i, per tant, estudien com l’envelliment pot afectar en el desenvolupament de la malaltia.
Finalment, un altre estudi que també està en marxa és el de proves cognitives a pacients, per saber quin és el nivell de trastorn. El fet de veure com evoluciona ajudarà a dissenyar nous tractaments. Respecte a això, des de la unitat van anunciar que recentment han rebut una beca internacional per dur a terme un estudi sobre els possibles avantatges de dur a terme la rehabilitació cognitiva a casa.
La revolució de la IA
Un dels aspectes que van cridar més l’atenció als assistents al debat va ser el pes de la intel·ligència artificial en la millora de la predicció de la malaltia. D’entrada, Álvarez va explicar que la IA ajudarà a comprendre millor la malaltia en tot el conjunt. Va posar per exemple el diagnòstic de la imatge, ja que la radiologia i la neurologia en aquest cas «van de la mà».
També es va afegir que actualment ja hi ha eines que s’estan desenvolupant i que permeten estudiar atròfies cerebrals a més de preveure en quina rapidesa van evolucionant. Entre tots aquests aspectes, la IA permetrà millorar la predicció del diagnòstic i l’evolució de la malaltia.
La importància del diagnòstic primerenc es constata en diversos aspectes. Per exemple, està demostrat que els fàrmacs modificadors de la malaltia s'han d'iniciar com més aviat millor, ja que demorar-los implica una pèrdua irrecuperable del cervell de la persona amb esclerosi i una reducció de la seva esperança de vida.
Paral·lelament, un altre estudi mostra que els pacients que inicien el tractament menys de sis mesos després dels primers símptomes de la malaltia tenen una progressió més lenta i una menor discapacitat que quan es comença més de 16 mesos després.
Impacte de la malaltia
A Espanya, la prevalença d’aquesta patologia es classifica com a mitjana alta, amb una ràtio d’entre 80 i 180 persones per cada 100.000 habitants. Cada 5 minuts es diagnostica un cas nou d’esclerosi múltiple: els primers símptomes apareixen entre els 20 i 40 anys. Malgrat tot, en els darrers 10 anys, a tot el món, el nombre de persones amb esclerosi múltiple ha augmentat en més d’un 22%. Aquest augment s’ha produït per un increment del nombre de casos en dones, però també en població infantil. A més, també ha incrementat considerablement el nombre de pacients menors de 18 anys, tot i que segueix sent una mica poc habitual. Ja hi ha almenys 30.000 nens diagnosticats d’esclerosi múltiple a tot el món. Aquesta incidència infantil pot estar justificada tant per la millora de les tècniques diagnòstiques com per l’increment de les opcions de tractament, però també per causes que encara no se saben.
Subscriu-te per seguir llegint
- Ordenen la detenció de Jair Domínguez perquè comparegui en un judici promogut per Vox
- Sant Pere de Ribes, el refugi d’Aitana Bonmatí: el poble de mar i vinyes on desconnecta la reina del futbol
- Educació envia un correu a les famílies amb el sou que cobraran els professors: 39.700 euros anuals a primària i 44.500 a secundària
- Investiguen sabotatges a la via ferrada de Sant Feliu per impedir la nidificació de corbs marins
- L’antic Palm Beach de Sant Feliu fa un últim pas oficial per tornar a mans municipals
- Lluís Corominas: 'Els Mossos van passar de protegir-nos a vigilar que no marxéssim després de l'1-O
- La Farinera, un restaurant amb esperit jove en un edifici emblemàtic de Girona
- Sabies que a la vila de Blanes hi ha una creu pirata feta amb calaveres reals?
