L’activitat de trasplantaments i donacions a Girona continua a l’alça

L’activitat de donació i trasplantaments d’òrgans segueix la mateixa tendència dels últims anys i va a l’alça. Segons dades del Departament de Salut que corresponen als mesos de gener fins a l’abril, hi ha hagut onze persones que han donat un òrgan a les comarques gironines, dos més que en el mateix període de l’any passat.

Pel que fa als trasplantaments, el nombre creix més significativament. Se n’han fet 45 a pacients gironins, mentre que en els primers quatre mesos de l’any passat se’n van fer 38. De nou, els trasplantaments renals han sigut els procediments més freqüents, amb 32 pacients trasplantats, nou dels quals han rebut un ronyó procedent d’un donant viu. L’any passat ja se n’havien fet 22, una desena menys, i del total només n’hi havia tres de donants vius. Per tant, en aquest aspecte, el nombre de ronyons procedent d’un donant viu s’han triplicat.

Pel que fa a la resta d’òrgans, les xifres es mantenen més o menys estables. El nombre de gironins sotmesos a un trasplantament hepàtic ha sigut sis, un menys que l’any passat. Seguidament, hi ha hagut quatre trasplantaments cardíacs, un menys que el 2023; dos de pulmonars, un menys que l’any passat; i un de pancreàtic. Respecte a aquest òrgan, no n’hi va haver cap a principis del 2023. 

Respecte a les donacions d’òrgans, la xifra de donants gironins augmenta lleugerament fins a 11, dos més que en el mateix període de l’any passat. Per altra banda, han baixat les negatives familiars, és a dir, negatives a la donació respecte al total d’entrevistes familiars efectuades. De moment només se n’ha comptabilitzat una, tres menys que fa un any. La negativa prèvia del possible donant o de la família d’aquest, sense cap més raó, han estat els motius esgrimits per les famílies en la majoria dels casos que s’ha negat la donació.

Tant l’activitat de trasplantaments i donacions d’òrgans a les comarques gironines és la segona més elevada de Catalunya després de Barcelona.

Com a contrapunt, la llista d’espera per rebre un òrgan també va a l’alça i creix un 17% respecte a l’any passat. Concretament, a finals d’abril hi havia 110 persones d’arreu de la demarcació que estaven en llista d’espera per rebre un òrgan. Es tracta de tres persones més que quan va acabar el 2023 i setze més respecte al mateix mes de l’any passat. El grup més nombrós, amb 100 pacients, és el de les persones que esperen un trasplantament renal, disset més que l’any passat i però tres més des que va começar el 2024. Seguidament, set persones estan a l’espera d’un pulmó, dos necessiten un fetge i dos més, un pàncrees. La llista per rebre un ronyó és la que ha augmentat més, amb un 20%. No hi ha cap gironí que esperi un cor.

50 donants per milió

L’activitat de donacions i trasplantaments també és bona en el conjunt de Catalunya amb una taxa de donació interanual que se situa en els 51,5 donants per milió de població (pmp). «Si mantenim aquesta xifra fins a finals d’any, ens permetria superar per primera vegada els increïbles 50 donants per milió de població, quan fa pocs anys el repte era superar els 40», contextualitza Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

A Catalunya se superarà amb anticipació aquest horitzó dels 50 donants pmp que proposa l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) a assolir en els propers anys, una xifra molt superior a la de l’entorn europeu. I és que arribar i superar els 50 donants pmp suposa doblar la taxa de països com França (26 pmp) o Itàlia (25 pmp), i encara deixar més enrere països com Canadà (21 pmp), Regne Unit (20 pmp), Austràlia (17 pmp) o Alemanya (10 pmp). 

Quant a la Unió Europea, té una mitjana de 21 donants pmp i només els EUA amb 45 donants pmp -a causa de la crisi dels opiacis- se situen relativament a prop de la xifra assolida a Catalunya i de la de tot l’Estat espanyol (51 pmp). Cal tenir present que aquestes dades internacionals corresponen al 2022.

Gràcies a les bones xifres de donació, els trasplantaments han augmentat un 9% en els primers quatre mesos de l’any (533) en comparació amb l’any anterior (491). Per tipus d’òrgan, tots els trasplantaments mostren augments superiors al 5%. Per altra banda, hi ha hagut un canvi en la normativa. 

La Unió Europea ha aprovat per unanimitat un nou reglament per potenciar encara més la seguretat i la qualitat en l’ús de totes les substàncies d’origen humà (SoHO): sang, teixits i cèl·lules (amb l’excepció dels òrgans, per les seves especificitats). Aquesta nova normativa pretén reforçar els nivells de protecció de la salut dels donants, receptors i la seva descendència, facilitar l’accés i l’autosuficiència, consolidar els principis ètics i assegurar el suport als Estats, entre altres aspectes.

El Banc de Sang inicia una campanya per visibilitzar la necessitat de més teixits

El Banc de Sang i Teixits (BST) vol donar visibilitat a una de les donacions més desconegudes, però igual de necessària que la resta; la donació de teixits. Amb aquest objectiu llença la campanya Canviar Vides depèn de tu i recorda que un donant de teixits pot ajudar a més de 100 persones i a algunes d’elles els pot salvar la vida.

A Catalunya, cada any es fan més de 5000 trasplantaments de teixits i, en aquest sentit, el BST vol trencar la creença que és la donació d’òrgans la que salva vides, i la de teixits, no. Hi ha molts casos en què això no és així, com ho són els pacients ‘grans cremats’, a qui el trasplantament de pell els salva del risc de mort per deshidratació i infecció, o bé el cas dels infants a qui se’ls fa un trasplantament de vàlvules cardíaques, ja que per a ells, les pròtesis sintètiques no són una bona alternativa. Des de l’inici de 2024, entre el mes de gener i el mes de maig, el Banc de Sang ha distribuït més de 7.500 teixits procedents de 926 donants cadàver de 43 centres sanitaris catalans. Aquesta xifra, que manté la mitjana d’activitat registrada el 2023, ha permès que es puguin fer trasplantaments a més d’un miler de persones. Però tot i això, la conscienciació social encara és baixa i el Banc de Teixits no pot donar resposta a l’increment en les necessitats de teixits, sobretot ossos, tendons, vàlvules cardíaques i artèries que hi ha actualment.