Compte enrere per retirar 18.000 teulades de fibrociment a Girona

El Pla Nacional per a l’Eradicació de l’Amiant a Catalunya marca un full de ruta clar: els edificis públics han de quedar nets abans del 2028 i els edificis privats hauran d’estar lliures d’aquest element abans del 2032. L’amiant va ser un material molt utilitzat en la construcció entre els anys 60 i 80, especialment en les teulades, i al nostre país va ser venut sobretot amb la marca comercial Uralita. Prohibit des de fa uns anys després de constatar-se el seu perill per a la salut, ara comença el compte enrere per eliminar-lo. Fer-ho presenta dos reptes importants: d’una banda, l’elevada quantitat d’amiant que s’ha de retirar, i de l’altra, l’elevat cost d’aquesta operació.  

Fa pocs dies, es feia públic el mapa del cens de cobertes d’amiant de Catalunya. Una eina gràfica i interactiva, desenvolupada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El diagnòstic mostra que, dels 947 municipis que existeixen a Catalunya, en gairebé el 100%, uns 945 municipis, s’ha detectat algun tipus de presència, sigui a les cobertes o en altres parts dels edificis.

A tot Catalunya hi ha 122.460 cobertes amb fibrociment, que suposen una superfície total de gairebé 40 km² i un pes d’unes 700.000 tones. En el cas de les comarques gironines, són 18.076 teulades amb un pes aproximat de 102.000 tones.

Els municipis gironins, no destaquen en el rànquing de quantitats totals ni relatives. Les poblacions que tenen més cobertes amb amiant són Cornellà del Terri (453), Llagostera (419), Girona (417), Cassà de la Selva (341), i Santa Coloma de Farners (329). 

Molts ajuntaments, com ara el de Girona, estan validant les dades de l’ICGC amb les dades internes que tenen ja que pot haver-hi cobertes amb fibrociment no detectades pel fet d’estar cobertes amb pintura, altres materials o amb vegetació, per exemple. 

El cost de la retirada

El cost de la retirada de les teulades d’uralita és el principal maldecap dels propietaris. La majoria d’empreses del sector, ofereixen preus que ronden entre el 13 i els 22 euros per metre quadrat, en funció de la dimensió de la coberta i les facilitats d’accés. Els treballs de retirada s’han de fer amb una cura extrema, seguint un protocol d’actuació estricte donada la perillositat del material que es manipula, i seguint un tràmit burocràtic que algunes empreses qüestionen per ser excessivament ferragós.

El pla per a l’eradicació de l’amiant ha provocat un major volum de feina per a les empreses que es dediquen a la seva retirada. Tallers Girona és una de les companyies del sector que ha vist com la demanda s’ha incrementat, tot i que admeten que ho fa només quan hi ha ajuts. «La gent s’aguanta a fer aquestes feines fins que surten les subvencions», explica Carme Jiménez, cap de compres i responsable d’administració de Tallers Girona.

Tanmateix, això suposa també un problema a l’hora de gestionar totes les demandes dels clients, fins al punt de no donar l’abast. «Has de triplicar el personal i després tenir-los sis mesos parats», exposa Jiménez. Critica la gestió de les línies d’ajuts per par de l’administració. «A data d’avui, encara no han sortit les llistes definitives del 2023. Si aquestes ajudes aconseguíssim que fossin constants i graduals seria molt millor perquè tothom podria fer-se encàrrec», afirma.

Jiménez assegura que encara «hi ha moltíssim amiant». Però darrere d’aquesta intenció d’eradicar-lo hi ha un altre problema, costos derivats de l’actuació. «El problema no és treure una coberta d’uralita. Treure l’amiant té un cost, però després has de fer una segona actuació, ... no pots deixar allò destapat. Però tapar-ho potser triplica o quadruplica els costos de treure-ho», relata. «I la gent no té calés», conclou Jiménez.

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí va ser un dels primers de la província que es va proposar eradicar completament l’amiant del municipi en cinc anys. L’abril de 2023 va publicar el cens de les instal·lacions i emplaçaments amb amiant i el cronograma de la retirada de l’amiant dels sis edificis o instal·lacions municipals contenen aquest element. Pel que fa als particulars, s’han censat i s’han enviat notificacions procedeixin a la retirada.

L’Ajuntament de Girona ha informat que l’abril de l’any passat, es va realitzar un cens d’instal·lacions i emplaçaments municipals amb amiant, sense concretar quants n’hi ha que en tenen. Fonts municipals han detallat que estan «treballant en el calendari que planifiqui la retirada de l’amiant dels edificis públics». El consistori està pendent que l’Agència de Residus convoqui una nova línia d’ajuts per poder-s’hi acollir per la retirada de l’amiant en els edificis públics.

Diari de Girona ha consultat una quinzena dels municipis gironins amb més habitants. La majoria d’ajuntaments ja ha aprovat o està ultimant el cens d’edificis instal·lacions i emplaçaments municipals amb amiant i un calendari per a la seva retirada.

Ajuts públics

Fins l’any 2022, les convocatòries d’ajuts per retirar amiant anaven dirigides únicament a particulars. La convocatòria de 2023 ha destinat, per primer cop, 32 milions d’euros per a la retirada de residus de cobertes que continguin amiant i a la instal·lació de plaques d’autoconsum fotovoltaic a les mateixes cobertes de l’immoble en les quals s’hagi retirat l’amiant, i on s’hi desenvolupi o s’hi hagi desenvolupat una activitat econòmica. És a dir, a edificis que allotgin o hagin allotjat indústries o altres activitats comercials o agràries.

En concret, uns 22 milions han servit per retirar i tractar l’amiant i instal·lar noves cobertes, i uns 10 milions per adquirir i instal·lar els panells solars. Un 37,54% dels ajuts s’han destinat a la indústria manufacturera.

També l’any 2023 es va convocar una altra línia de subvencions de 18 milions d’euros, que ara s’ha atorgat, i que ha servit per subvencionar la retirada i tractament d’amiant dels edificis. Es tracta d’uns ajuts destinats tant a particulars com a comunitats de veïns i també a empreses.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Des de l’any 2019, l’ARC ha atorgat més de 71 milions d’euros a retirar amiant dels edificis de tot Catalunya, 4,5 milions dels quals a Badia del Vallès, que presenta una situació excepcional ja que els 200 edificis residencials de la ciutat estan construïts amb fibrociment amb amiant.

El verí silenciós

Amiant és un terme genèric que engloba sis minerals silicats. A causa de les seves propietats fibroses i ignífugues, el sector de la construcció i la indústria el va utilitzar extensivament sobretot entre els anys cinquanta i noranta.Si els materials que contenen amiant s’alteren, ja sigui per manipulació o per degradació, alliberen microfibres que poden penetrar en el cos per les vies respiratòries i poden romandre en el tracte respiratori durant dècades. Aquesta entrada en l’organisme pot provocar càncer de pulmó, laringe i ovari, i dues malalties causades exclusivament per la pols d’amiant: l’asbestosi i el mesotelioma maligne. Els primers símptomes d’asbestosis s’evidencien entre 10 i 20 anys després de l’exposició al material que conté amiant, mentre que qualsevol classe de càncer derivat d’aquesta exposició triga entre 20 i 40 anys a aflorar, fet que dificulta la seva detecció primerenca.