Experts reivindiquen un canvi en l'ús de recursos destinats a la salut mental

Un equip de professionals multidisciplinari ha presentat un informe a Salt amb els possibles canvis per tal de posar l'afectat "al centre"

La presentació de l'informe, aquest matí a l'hospital Santa Caterina de Salt.

La presentació de l'informe, aquest matí a l'hospital Santa Caterina de Salt. / Govern de la Generalitat

Laura Teixidor

Laura Teixidor

El Pacte Nacional de Salut Mental (PNSM), en col·laboració amb l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha presentat les conclusions i propostes del "Programa de transformació dels suports per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb malaltia mental". Un estudi elaborat per un grup d’experts multidisciplinaris on hi són presents professionals del sector de la salut, representants de l’administració, entitats proveïdores de serveis i famílies. Aquest informe s’emmarca dins del PNSM que el Govern va engegar ara fa gairebé tres anys a proposta del Parlament i que s’encarrega de coordinar i vetllar les polítiques de salut mental de tots els departaments de la Generalitat.

Una de les principals conclusions del grup de treball del Pacte Nacional de Salut Mental és que el paradigma d’atenció integrada és especialment aplicable a l’atenció a persones amb necessitats complexes, entre les quals hi ha les persones amb funcionalment intel·lectual límit i les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb alteracions de salut mental i/o de les conductes que preocupen. Sovint, a més de presentar necessitats simultànies d’atenció de la salut i d’atenció social, solen necessitar atencions especialitzades en una intensitat i freqüència superior a la que habitualment necessiten les altres persones.

La manca d'estructures o dispositius intermedis adaptats a aquest col·lectiu és evident, però també cert que en moltes ocasions el problema no és tant la insuficiència de recursos, sinó com s’utilitzen aquests. Un exemple a seguir és l’experiència de Gal·les, amb el seu model de suport a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb problemes de conducta de salut mental. Van contemplar el tancament dels hospitals de llarga estada i els van substituir per un programa de base comunitària, que compta amb una gamma de serveis residencials especialitzats i equips multidisciplinaris. El model gal·lès aposta perla coordinació d'actuacions entre el sistema de salut, els serveis socials, l’educació, la justícia, els suports de voluntaris, i el treball conjunt amb els pares, mares, tutors, els cuidadors i les persones amb discapacitat intel·lectual.

"Ciutadans de ple dret"

Durant la jornada celebrada a l’hospital Santa Caterina de Salt, la directora del PNSM, Magda Casamitjana Aguilà, ha subratllat la necessitat d’avançar cap a un model que respecti i posi al centre els drets de les persones amb problemes de salut mental i que “siguin tractats com a ciutadans de ple dret”.“L’atenció a les persones amb problemes de salut mental ha d’estar centrada, en tot moment, en la comunitat, la recuperació i la convivència a la societat”, ha asseverat. I ha destacat la necessitat d’adoptar un model on els tractaments es facin de manera transversal amb la implicació de tots els departaments. Casamitjana ha explicat que malgrat les complexitats existents “és imprescindible una transformació de tot el model interdepartamental que segueixi les estratègies de lOrganització Mundial de la Salut de millora del suport a l’atenció de les persones”.

A Catalunya es calcula que 39.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament estan en risc de presentar problemes de salut mental i conductes que preocupen, 4.000 d’aquestes, d’elevada complexitat, essent sovint excloses dels programes de suport. L’any 2003, per tal de millorar els suports a aquest col·lectiu, es va posar en funcionament un programa interdepartamental, entre el departament de Salut i el departament de Drets Socials, per atendre-les des d’un enfocament interdisciplinari especialitzat, tant des de l’àmbit de salut mental com des de l’àmbit social. Però vint anys després del seu desplegament, el model de suports encara depèn en excés de serveis institucionals i són poc resilients.

El model d’atenció a desenvolupar en els pròxims 10 anys, reposa en el compromís de situar el respecte i la promoció dels drets de les persones amb discapacitat i de les persones amb trastorn de salut mental i/o conducta que preocupa en el nucli dels serveis i de les actuacions desenvolupades per les i els professionals, però també de les decisions adoptades, en l’àmbit institucional, en relació amb la seva planificació i la seva dotació.