Els parcs naturals constaten l’efecte de la sequera en la fauna i flora

El cens de papallones del Montgrí ha detectat els valors més baixos dels últims nou anys, a l’Albera s’ha vist una davallada del cranc de riu autòcton i als Aiguamolls hi ha espècies d’ocells afectades

Una de les zones dels Aiguamolls de l’Empordà que serveix com a refugi d’ocells aquàtics. | SANTI COLL

Una de les zones dels Aiguamolls de l’Empordà que serveix com a refugi d’ocells aquàtics. | SANTI COLL

Laura Fanals

Laura Fanals

Les pluges d’aquesta primavera han estat molt ben rebudes als parcs naturals de les comarques gironines. que l’any passat van constatar els efectes de la sequera en la seva fauna i flora. A les seves memòries anuals corresponents a l’any 2023, els parcs de les Capaçeleres del Ter i el Freser, el Montgrí, els Aiguamolls de l’Empordà i el paratge d’interès natural de l’Albera assenyalen els diferents efectes que la falta de pluges i el canvi climàtic estan provocant en les seves espècies.

L’alga invasora que s’ha detectat a les aigües de les Medes.  | ACN

L’alga invasora que s’ha detectat a les aigües de les Medes. | ACN / LAURA FANALS

Un dels que més ha notat els efectes de la manca de pluges és el parc natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Segons indiquen, la sequera ha afectat els seguiments de papallones: algunes espècies, com la blaveta comuna (Polyommatus icarus), registren els valors més baixos en nou anys de seguiments. A més, la memòria del parc també indica que el seguiment anual de diverses espècies marines mostra els efectes del canvi climàtic a diferents nivells, com els augments «preocupants» de la temperatura mitjana de l’aigua. Aquest fet fet, indiquen, juntament amb altres fenomens com la proliferació d’algues filamentoses primer l’any 2017 i posteriorment també el 2023, ha fet augmentar la mortalitat d’espècies com les gorgònies.

També al parc dels Aiguamolls de l’Empordà han notat els efectes de la sequera. En aquest cas, durant el 2023 es van censar 25 espècies indicadores d’aus nidificants, i els resultats mostren com algunes d‘elles s’han vist afectades per la falta d’aigua, com el cames llargues, la fotja i el rasclet. Tot i això, la majoria d’espècies ha pogut mantenir un nombre semblant al d’anys anteriors. Destaca també el fet que sha tornat a sentir el bitó cantant al Parc Natural i que s’han detectat un centenar de territoris de boscarla mostatxuda, 62 nius d’agró roig, 68 parelles de corriol camanegre i 47 parelles de xoriguer petit. En aquest sentit, des del Parc destaquen el fet que, malgrat «la greu situació climàtica», han pogut mantenir inundades més de 70 hectàrees durant bona part de l’any en llocs importants per a les aus migradores i nidificants, com són l’estany del Cortalet o els estanys del Matà.

Al paratge d’interès natural (PNIN) de l’Albera, s’ha pogut constatar com la sequera ha provocat una davallada «important» en la població de cranc de riu autòcton. Es tracta d’una espècie que, segons indica el departament de Medi Ambient, ja es troba en una situació «molt crítica» de supervivència arreu de Catalunya, ja que la població s’ha reduït de forma considerable des de que es va iniciar el seu seguiment.

Però no tot són males notícies a l’Albera: al llarg de l’any passat es van detectar fins a quinze parelles de perdiu roja i quatre zones amb presència de conill en àrees de caça de l’àliga cuabarrada, es va corroborar la presència del ratpenat de bigotis petit amb la captura de dos exemplars i un estudi poblacional de la tortuga mediterrània va permetre capturar i marcar 180 exemplars. A més, es van reintroduir fins a 150 tortugues mediterrànies de dos a tres anys d’edat. D’altra banda, també es va fer un control de la fauna exòtica invasora (el coipú i el visó americà), mentre que, pel que fa a la flora, es van reitrar peus de figuera de moro, estramoni i Opuntia stricta al llarg de tot el massís.

Al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser també hi ha preocupació pel canvi climàtic. És per això que, al llarg de l’any passat, es van obtenir dades concretes d’una mostra representativa dels prats del Parc, amb la finalitat d’avaluar-ne possibles transformacions futures a causa del canvi climàtic i del canvi en el maneig.

En canvi, els parcs naturals del Cap de Creus i de la Zona Volcànica de la Garrotxa no fan constar afectacions per la sequera o el canvi climàtic en els seus informes de 2023. Al contrari: al Cap de Creus, per exemple, es van alliberar 65 exemplars juvenils i 24 subadults de tortuga mediterrània, i a més es va aconseguir la reproducció, amb èxit, de dues parelles d’àguila cuabarrada, cinc de corb marí emplomallat i cinc de falcó pelegrí. Pel que fa a la flora, es van fer tasques d’eliminació d’espècies invasores a 75 hectàrees directament des del parc.

Totes aquestes actuacions, però, se circumscriuen en l’àmbit terrestre. En l’aquàtic, durant el mes de gener de 2023 es va dur a terme un cens d’ocells aquàtics hivernants, que estimava en 1.933 els exemplars totals, entre els quals destacaven els corbs marins emplomallats, baldrigues i gavots. A més, es van dur a terme les primeres accions de plantació de posidònia en zones amb presència de Caulerpa Cylindracea.

Finalment, al parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, tot i que el seu informe no deixa constància de les conseqüències de la sequera, sí que recull que s’han incrementat fins a set els punts de control i seguiments dels aqüífers al Parc Natural i tota la seva àrea d’influència. A més, el seguiment de l’estació de papallones a l’estació de Can Jordà, en el marc del Catalan Futterfly Monitoring Scheme, ha complert 30 anys. També s’ha treballat en l’elaboració de propostes de conservació d’hàbitats i espècies dins del Marc d’acció prioritària per a espais de la Xarxa Natura 2000.

Treball amb el territori

La Generalitat ha publicat les memòries dels diferents parcs naturals de Catalunya coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient. Segons indiquen, tots els parcs naturals del conjunt del país van desenvolupar, al llarg de l’any passat, més d’un miler d’actuacions de conservació, estudi i millora del seu patrimoni natural.

El govern català també destaca que els parcs treballen per avançar en estratègies conjuntes amb el territori. En aquest sentit, destaquen tasques com la recuperació d’elements patrimonials o l’aplicació de mesures agroambientals o de suport a la ramaderia, entre altres.

Així mateix, la Generalitat també destaca la importància que té el turisme en el desenvolupament dels parcs, que l’any passat van rebre, en el seu conjunt, quatre milions de visitants. En aquest context, assenyala que el turisme pot ser una via per sensibilitzar el gran públic respecte al medi ambient, mentre que també suposa un «fort potencial» d’activitat econòmica que assoleix una «importància estratègica» com a sector estructurador de l’economia dels municipis més propers al parc.

En aquest sentit, la Generalitat destaca especialment el treball continuat que la gran majoria delsparcs han fet en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible, iniciativa internacional de la Federació Europarc, que orienta els gestors dels espais naturals protegits i les empreses turístiques per definir les estratègies de desenvolupament de manera conjunta i participada. Fins a l’any 2023, nou parcs naturals han estat acreditats amb aquesta certificació.

Per tal de donar-se a conèixer, l’any passat els parcs van organitzar 1.490 activitats adreçades a tots els públics, des de tallers fins a sortides guiades, exposicions, jornades, activitats per a escolars, fires o conferències, entre d’altres.