Els pagesos gironins preveuen una collita de cereal dolenta

L’aigua ha fet que en molts camps hi hagi dos cicles diferents de crescuda i això retarda la recollida

Unes espigues de blat verdes i unes altres seques en un camp de Ventalló.

Unes espigues de blat verdes i unes altres seques en un camp de Ventalló. / Gerard Vilà

Gerard Vilà / ACN

Gerard Vilà / ACN

Els pagesos gironins preveuen que la collita de cereal aquest estiu no serà bona. El problema, per paradoxal que sembli, són les pluges que han caigut “quan no tocava”. Això ha fet que en molts camps es pugui veure un “doble cicle” de crescuda. Això vol dir que hi ha espigues que han rebrotat i actualment estan en un estadi de creixement primerenc, mentre que d’altres ja han completat el cicle i tocaria segar-les. Això fa que els pagesos hagin de retardar en molts casos la sega entre dues i tres setmanes fins a esperar que les espigues verdes acabin el cicle. Tot plegat afecta tant a la quantitat de cereal com a la qualitat del gra que, en les primeres recollides, ja s’ha comprovat que està per sota del mínim exigit.

Si fa un any el principal problema dels pagesos era la falta de pluges, aquest 2024 ho ha estat l'excés de precipitacions, o millor dit, que les pluges han estat tardanes i han afectat especialment la collita de cereal. La conseqüència de tot això és que la majoria de camps no es podran segar a finals de juny principis de juliol, tal i com estava previst. La paradoxa és que la gran majoria de pagesos gironins tenen sembrats de blat i ordi, o sigui, cereal d’hivern a ple estiu. El motiu és que el sector va plantar aquestes espècies perquè necessiten menys aigua, davant l'escenari de sequera que es plantejava pel 2024.

Espigues de blat verdes en un camp per la pluja quan haurien de ser seques.

Espigues de blat verdes en un camp per la pluja quan haurien de ser seques. / Gerard Vilà / ACN

Les pluges de les darreres setmanes, però, han generat un "rebrot" que ha fet que moltes de les espigues estiguin encara verdes, mentre que d'altres ja s'han assecat i estan a punt de recollir. Com que és "inviable" segar un camp de blat a mitges, l'única opció que té el sector és esperar que les espigues verdes s'assequin.

Això és el que tècnicament es coneix com a doble cicle, o sigui, que una part del sembrat estigui en un estadi final i òptim per recollir, mentre que l'altra part estigui vegetant. A la pràctica, explica el coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Empordà, Xavi Frigola, fa que se'n ressenti la quantitat, però també la qualitat del producte.

El problema és que aquesta espera es pot allargar, molt probablement, unes tres setmanes i, per tant, el que s'hauria d'haver recollit a principis de juliol no es podrà segar fins a finals de mes "sempre que no segueixi plovent". Aquesta diferència entre les espigues per culpa del rebrot fa preveure un gra més petit i de pitjor qualitat, segons assenyala Frigola. "Hi ha molt pocs camps que s’han començat a sembrar, però veiem que el calibre del gra és menor del que hauria de ser i això és fruit d'aquestes pluges i l'afectació que tenen", explica. En concret, els pocs cereals que s’han començat a recollir tenen un calibre de 55, quan l'òptim és de 62 o 64. "Això també vol dir que costarà més de vendre", explica.

Un camp ple d'espigues de blat seques i d'altres verdes a Verntalló.

Un camp ple d'espigues de blat seques i d'altres verdes a Verntalló. / Gerard Vilà

A més, les pluges han fet que en molts camps hagin crescut també males herbes que dificulten que les màquines puguin treballar amb normalitat, ja que s'enreden al sistema de tall i triatge i poden embussar l'aparell. 

En canvi, qui sí es beneficia de les darreres precipitacions són la minoria de pagesos que han sembrat gira-sol o blat de moro. Frigola reconeix que la gran majoria ho va plantar a contracor. En molts casos ho van fer per respectar la rotació de conreus que els impedia sembrar blat, ordi o colza. Aquests pagesos, però, han tingut la sort que ha estat una primavera plujosa i això fa preveure una bona collita. Ara bé, el coordinador d'UP a l'Alt Empordà deixa clar que són "una minoria" els que tenen aquest tipus de sembrat. 

Molt farratge, de mala qualitat

Una de les bones notícies de les pluges era el fet que els pagesos s’asseguraven una bona quantitat de farratge i, per tant, no l’havien d’anar a comprar a França, amb l’encariment que això provoca. Les pluges del març van permetre un "bon dall" d’userda i raigràs entre d’altres, però les que han caigut posteriorment han mullat el menjar, afectant-ne a la qualitat.

Un bon exemple són les bales de palla que no estan embolcallades amb plàstic i que amb les pluges han quedat molles. Això fa abaixar la qualitat del producte i, per tant, molts animals no en volen menjar. A la pràctica fa que als pagesos els hi costi més poder vendre el farratge.