El risc d’ofegament és més alt en homes de més de 60 anys

La majoria de les víctimes mortes a les platges tenia patologies prèvies

Efectius d’emergències a Lloret actuant en un cas d’ofegament

Efectius d’emergències a Lloret actuant en un cas d’ofegament / DdG

Germán González

L’estudi Mortalitat per ofegaments a Catalunya (2019-2022), el primer publicat a Espanya que s’alimenta directament de les dades forenses, indica que en aquests anys hi va haver de mitjana en territori català 65 morts per ofegament, que inclouen els ofegaments no intencionals i aquells dels quals no s’ha pogut determinar la seva intencionalitat.

Es tracta d’un estudi conjunt entre el Departament de Salut i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses que s’ha presentat aquest dijous en un acte amb diversos professionals de la salut pública. El seu objectiu és oferir dades que permetin enfocar les campanyes preventives per a reduir aquest tipus de mortalitat.

En concret, s’apunta al fet que els ofegaments mortals s’associen a determinants com l’edat i el gènere -la majoria de les víctimes són homes de més de seixanta anys-, el consum de begudes alcohòliques i altres substàncies psicoactives, algunes malalties cròniques, i diferents circumstàncies ambientals que inclouen tant les temperatures elevades, que conviden al bany, com l’absència de mesures que dificulten la supervisió dels nens en els entorns aquàtics.

Per això, s’insta a prevenir els ofegaments en triar llocs segurs i amb presència de socorristes, procurar banyar-se sempre en companyia d’altres persones, i evitar fer després de consumir begudes alcohòliques o en cas d’indisposició. L’estudi ha definit el perfil i les circumstàncies de major risc analitzant 260 morts no intencionades o d’intencionalitat indeterminada entre 2019 i 2022.

A més edat, més risc

8 de cada 10 ofegats són homes. També es desprèn que el nombre de defuncions incrementa amb l’edat, ja que si ets més major tens més possibilitat de malalties cròniques (cardiopaties o patologies del sistema nerviós central o del circulatori, entre altres). Si aquests factors s’uneixen al consum d’alcohol o altres substàncies psicoactives puja el risc de sofrir una mort sobtada durant la pràctica d’activitats aquàtiques.

Concretament, per edat, es van registrar 74 morts en persones de 75 anys o més; 56 morts en persones entre 60-74 anys; 49 morts en persones entre 45-59 anys; 37 morts en persones de 30-44 anys; 18 morts en persones de 15-29 anys; 14 morts en el rang de 5-14 anys; i 12 morts en el rang de 0-4 anys. Pel que fa a la localització dels incidents, el nombre més gran d’ofegaments mortals es va produir en aigües naturals (176), seguit amb molta diferència per altres entorns aquàtics, com les piscines (47).

No obstant això, és molt destacable que gairebé 1 de cada 4 ofegaments mortals en piscines són nens d’entre 0-4 anys (11). Per això, els representants de Protecció Civil de la Generalitat insten a enfortir les mesures preventives com l’ensenyament de la natació, la sensibilització social i de les famílies, la supervisió dels nens en activitats dins o prop de l’aigua, o la instal·lació de mecanismes que impedeixin l’entrada a piscines sense la vigilància d’un adult.

L’estudi remarca que la taxa mitjana d’ofegaments mortals estimada a Catalunya seria de 8,4 defuncions per milió d’habitants, en el cas que tots els difunts haguessin estat residents.

L’any passat es van registrar fins a 75 ofegaments mortals a Catalunya i fins al 20 de juny de 2024 hi ha registrades 20 morts per ofegament, mentre que en els sis primers mesos de 2023 la xifra va ser de 23.