Augmenta a Girona la demanda de fecundació amb òvuls de donants

El fenomen va a l’alça a conseqüència del retard de la maternitat i la llei espanyola, que garanteix l’anonimat

Centres gironins atenen molts estrangers de països amb normatives més restrictives

Ana va tenir menopausa precoç, gràcies a l'ovodonació es va poder quedar emarassada.

Ana va tenir menopausa precoç, gràcies a l'ovodonació es va poder quedar emarassada. / efe

Beatriz Pérez

Ana va deixar de tenir la regla abans dels 30 anys. En el moment en què li van diagnosticar la insuficiència ovàrica precoç reconeix que el primer que va pensar i el va preocupar és si això significava que havia de renunciar a la possibilitat de ser mare. «Em va caure el món a sobre, no sabia què fer. Si volia tenir un fill sense tractament l’havia de tenir ja, però jo a penes portava dos anys amb la meva parella i ni tan sols vivíem en la mateixa ciutat», relata a l’agència EFE. La dona va tenir un fill (a la imatge) amb ovodonació tres anys més tard. «Em van plantejar congelar òvuls i passar per sis o set intents per a tenir el fill amb els meus gens. Però vaig triar no passar per aquesta tortura. En el seu moment ja vaig fer el «dol», per dir-ho així, i quan em vaig quedar embarassada amb donació d’òvuls al segon intent», afegeix.

Un 29,4% dels tractaments de fecundació in vitro a Espanya ja són mitjançant donació d’òvuls, també anomenada ovodonació. Són xifres de l’Informe estadístic de Tècniques de Reproducció Assistida 2019 del Ministeri de Sanitati la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), any que pren de referència, ja que és quan les clíniques, abans de la covid, funcionaven a ple rendiment. Les dades posen de manifest l’augment de la demanda i també il·luminen sobre la cara b del fenomen: la majoria de donants són joves d’entre 18 i 22 anys que recorren a la donació empeses per un context de precarietat, ja que a Espanya la donació d’òvuls comporta una remuneració d’entre 1.100 i 1.300 euros. Aquest procés, a més, ha arrossegat tradicionalment un tabú: ¿es tracta d’una donació si hi ha pel mig una transacció econòmica?

La realitat és que Espanya és el país d’Europa on es registren més donacions d’òvuls i un dels primers del món. ¿Per què? La llei de reproducció assistida contempla aquest tipus de donació, la qual, a més de la remuneració, garanteix l’anonimat. En la majoria de països l’anonimat no existeix i la compensació econòmica és molt més baixa. La norma espanyola («una de les més inclusives del món, com la de l’avortament», puntualitzen investigadores entrevistades), a més, no estableix un límit d’edat per als tractaments de reproducció assistida i hi dona accés a dones solteres i a parelles de dones.

Països com França, per exemple, fins fa dos anys no feien cap mena de tractament de reproducció assistida més enllà dels 43 anys, ni tampoc a dones soles o a parelles de lesbianes.

Augment de la donació

 «L’edat de les dones que busquen un embaràs s’ha retardat de manera significativa i, quan arribes a edats avançades, la donació d’òvuls és l’alternativa única», afegeix Ventura Coroleu, consultor del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona. La fecundació in vitro és la unió de l’òvul de la dona i de l’espermatozoide de l’home en un laboratori. En l’ovodonació, l’òvul procedeix d’una altra dona que no és la gestant. Els espermatozoides poden procedir bé del pare biològic o bé d’un donant de semen.

A Dexeus Dona, els tractaments amb donació d’òvuls han augmentat en l’última dècada, així com les donacions. «Ho veiem en el registre de la nostra clínica de fertilitat», certifica Coroleu. La donació en clíniques d’aquest tipus es contempla en dones per sota dels 35 anys i, com expliquen a Dexeus, es «compensa econòmicament» a la donant per «les molèsties ocasionades» pel tractament: punció fol·licular, anàlisi, desplaçaments a la clínica... «Tot això implica un dia de baixa laboral», assenyala aquest metge.

La ginecòloga Carla Castell, responsable de la Unitat de Reproducció Assistida de la Clínica Women’s, explica que cada vegada «més dones amb més de 40 o 45 anys» busquen el seu primer fill. «Aquest perfil de dones són les que recorren a les donacions perquè és molt difícil que es quedin embarassades amb els seus propis òvuls. I va a més».

La realitat empeny a recórrer als òvuls de donants més joves. Espanya (Barcelona i Girona en particular, a causa de la seva proximitat amb Europa) s’han convertit en un «centre de pacients» d’altres països, principalment França, que busquen tractaments de reproducció assistida mitjançant donació d’òvuls.

En el cas de les comarques gironines, la petició de fecundacions amb òvuls externs s’han disparat, tal com constata Joan Sarquella, embriòleg i director mèdic de la Unitat de Reproducció Humana de Girofiv, empresa del grup de la Clínica Girona que gestiona la fecundació humana. Explica que aquest increment es deu a dos motius principals. Per una banda, el retard de les dones a l’hora de plantejar-se la reproducció. Això fa que, a vegades, necessiti òvuls externs perquè els seus ja no es poden fecundar. «La mitjana d’edat de les dones que venen a Girofiv a iniciar un procés reproductiu ja és de 37 anys, és una edat molt avançada pel que fa a la qualitat dels òvuls», exposa.

Seguidament, un altre dels motius és l’alta demanda de parelles estrangeres, sobretot d’altres països de la Unió Europea com per exemple França, Itàlia, Països Baixos i Alemanya. Tot i que també hi ha casos de Rússia i la Xina, per exemple. «En aquests països, la legislació en reproducció assistida és més restrictiva i, a més, els costos són bastant més elevats», matisa Sarquella.

Com a conseqüència, tal com ha passat a la resta d’Espanya, el nombre de fecundacions in vitro amb òvuls de donants també ha crescut. Segons Sarquella, representen el 25% del total i es fan entre 50 i 60 fecundacions a l’any d’aquest tipus. «Altres clíniques amb més projecció a l’estranger sí que fan més fecundacions amb òvuls externs però en el nostre cas no és així, nosaltres atenem sobretot població de les comarques gironines i el nord de Barcelona». En canvi, però, lamenta que costa tenir donants d’òvuls. Del total, matisa que només n’hi ha una quinzena d’anuals que són propis. «Normalment, hem de recórrer al banc d’òvuls internacional, encara costa molt que les dones en vulguin donar, i això que ho publicitem molt». Explica que els beneficis de tenir òvuls propis és que no han estat congelats, a diferència dels del banc internacional, i això també permet un millor seguiment.

Més congelació d’òvuls

Una altra de les pràctiques que ha crescut en els últims anys és la de congelació d’òvuls propis. «Solen ser noies d’entre 29 i 35 anys que volen ser mares més endavant i s’han adonat que la qualitat dels òvuls no serà la mateixa; és cert que no és el mateix tenir un embaràs amb 30 anys que amb 40, però això ja és un problema més obstètric», concreta.

La donació d’òvuls pivota sobre clíniques privades, tot i que han d’emetre informes anuals al Ministeri de Sanitat, perquè hi hagi un registre oficial a nivell estatal. Girofiv és una de les clíniques de referència de les comarques gironines. Entre altres procediments, recentment han incorporat la tècnica Endoret, que permet extreure factors de creixement de la pròpia pacient per tal de propiciar la regeneració i millorar la fertilitat. D’aquesta manera, es millora la implantació i s’eviten avortaments previs en dones d’edat avançada.  

Subscriu-te per seguir llegint