De l'agricultura al turisme: el potencial del paisatge gironí

L’informe "Enogastronomia i paisatge. El paper dels paisatges agraris singulars en rutes enogastronòmiques" identifica cinc zones de les comarques gironines amb alt potencial per a aquest tipus de turisme, entre les quals hi ha els regadius de la Vall d’en Bas i la Vall de Bianya o les vinyes i oliveres aspres de l’Empordà

Cultius al Baix Ter, amb el massís del Montgrí al fons.

Cultius al Baix Ter, amb el massís del Montgrí al fons. / Marc Martí Font

Laura Fanals

Laura Fanals

Els regadius del Baix Ter i el Daró, els conreus de la Vall d'en Bas i la Vall de Bianya o les vinyes i oliveres dels aspres, a l'Empordà, formen part del paisatge agrari de les comarques gironines. Però, poden tenir també potencial turístic? Per tal de respondre a aquesta pregunta, la Generalitat i l'Observatori del Paisatge de Catalunya han treballat conjuntament per editar l'estudi Enogastronomia i paisatge. El paper dels paisatges agraris singulars en rutes enogastronòmiques, un document que, entre altres aspectes, identifica 25 paisatges agraris singulars del país que poden convertir-se en rutes enogastronòmiques. El document parteix de la base que el turisme responsable i durador en el temps «fuig dels paisatges mediocres,malmesos i homogeneïtzats», i en canvi en busca d’ «originals, autèntics, estèticament agradables i ben cuidats». La proposta s’emmarca dins del Pla de Turisme enogastronòmic de Catalunya (2022-2027) i inclou cinc paisatges clau que compten amb prou potencial per atraure aquest tipus de turisme a les comarques de Girona: els conreus de regadiu a la Vall d’en Bas i la Vall de Bianya, els regadius del Baix Ter i el Daró, els mosaics agroforestals dels terraprims de l’Empordà, les vinyes i oliveres dels aspres de l’Empordà i la closa cerdana. 

1. Conreus de regadiu a la Vall d’en Bas i la Vall de Bianya

El pla assenyala que la singularitat d’aquestes zones agrícoles rau en la seva elevada fertilitat, la disposició i mida de les àrees de cultiu i la seva extensió en el context del Prepirineu català, on bàsicament predomina el bosc. Les activitats agrícoles que s’hi han practicat al llarg del temps, afegeix el document, han contribuït a la creació d’un paisatge «homogeni, endreçat, amb parcel·les de mida similar», entre les quals es troben petits nuclis i masos on es poden resseguir els cursos fluvials. «La disposició dels conreus a la plana del fons de vall, juntament amb els relleus elevats que les envolten, provoquen una harmonia visual de conjunt molt singular», indica el document. Tot plegat és el que converteix aquest paisatge en especialment atractiu. 

2.Regadiu del Baix Ter i el Daró

A banda i banda dels rius Ter i Daró s’ha anat desenvolupant una agricultura de regadiu que utilitza l’aigua dels cursos, de les sèquies i dels canals que se’n deriven o bé del sistema d’aqüífers que sostenen els rius. I és que, en aquesta zona, l’aigua ha tingut un paper clau per al seu desenvolupament. Segons subratlla el document, la zona està força antropitzada i compta amb nuclis de població d’origen medieval, així com masies disperses, algunes de les quals tenen torres de defensa contra la pirateria degut a la seva proximitat amb el mar. La presència significativa d’aigua ha permès el desenvolupament d’una complexa xarxa d’infraestructures hidràuliques associades als cultius de regadiu, com per exemple el rec del Molí de Torroella. També tenen un valor simbòlic i identitari la tramuntana i la silueta del massís del Montgrí. 

3.Mosaic agroforestal dels terraprims de l’Empordà

Es tracta d’una zona de secà en un terreny ondulat solcat per torrents i rieres que arriben al Fluvià. En aquest cas, el document destaca que l’orografia ha fet que molts camps no estiguin sempre al mateix nivell que els seus veïns, i també el fet que l’alternança entre els camps de conreu de secà i els retalls de boscos té «un valor estètic remarcable». En aquest sentit, descriu com «la seqüència de buits i plens, la disposició de la vegetació i els canvis en textures i colors al llarg de les estacions proporciona uns contrastos d’especial interès». Pel que fa als nuclis de població, sovint han matingut una estructura compacta al voltant de l’església o castell, com és el cas de Sant Mori, Colomers o Vilopriu, entre altres. A més, el Fluvià ha deixat una «marcada empremta a la seva ribera i ha creat paisatges fluvials d’interès». En global, l’informe assenyala que aquest territori ha estat transformat, per regla general, «amb proporció i equilibri».

Paisatge de vinyes a l'Alt Empordà.

Paisatge de vinyes a l'Alt Empordà. / DdG

4.Vinyes i oliveres dels aspres de l'Empordà

Aquest paisatge agrari de plans ondulats se situa entre la plana empordanesa i les serres de l’Albera i el Cap de Creus. En aquesta zona hi ha una gran quantitat de construccions de pedra seca, pròpies d’aquest indret, i la vinya hi juga un paper fonamental: hi ha nombrosos cellers, la majoria dels quals treballen sota la DO Empordà. Pel que fa al cultiu de l’olivera, sobretot a Espolla, Garriguella i Vilajuïga, també ha permès el desenvolupament d’un sector de producció d’oli. En aquest cas, un dels principals valors estètics del paisatge «és la combinació dels conreus d’oliveres i de vinyes i els retalls forestals arbrats», així com els canvis cromàtics de la vinya al llarg de l’any.

5.Closa cerdana

Es tracta del paisatge agrícola de les parts més baixes de la vall cerdana, on el conreu de cererals conviu amb la ramaderia. Moltes de les closes cerdanes estan associades a masos cerdans, construïts durant els segles XVIII i XIX com a centres de l’explotació agropecuària i que van tenir un paper molt destacat en la transformació de la plana. Així doncs, segons assenyala l’informe, la closa cerdana «té un valor estètic, històric i identitari elevat». També afegeix que el seu contrast de colors i textures «la converteixen en un paisatge d’especial valor estètic», fet al qual se li ha de sumar que és un paisatge envoltat per cims alts com Puigpedrós, la Tossa d’Alp o el Cadí. 

Subscriu-te per seguir llegint