Planten 500 noves plàntules de posidònia en una cala del Parc Natural del Cap de Creus per combatre una alga invasora

Un 85% dels que es van plantar l'any passat en el marc del projecte PosidoniaGrows han sobreviscut

Algunes de les plàntules de posidònia que s'han plantat

Algunes de les plàntules de posidònia que s'han plantat / Cedida

Gemma Tubert / ACN

Gemma Tubert / ACN

L'Associació Empordà Mar, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i del Parc Natural del Cap de Creus, ha endegat aquest dimarts la segona fase del projecte PosidoniaGrows, amb la plantació d'unes 500 plàntules de posidònia a la cala Galladera. La iniciativa dona continuïtat a la plantació de 700 exemplars que es va fer l'any passat en aquesta cala i a cala Nans per reduir i combatre la presència de l'alga invasora Caulperpa cylindracea. El projecte es reprèn enguany només a Galladera, on la supervivència de les plantes que s'hi van plantar l'any passat ha estat del 85%.

L'any passat l'associació va impulsar la primera plantació de posidònia en dues cales de Cadaqués. El projecte s'havia començat a gestar un any abans amb l'objectiu de combatre l'expansió d'aquesta alga invasora procedent de l'Àsia que ha colonitzat diferents indrets del cap de Creus. 

El projecte busca frenar l'erosió de la mata morta d'aquesta espècie, recuperar per a prada viva part de l'extensió morta i reduir la presència d'aquesta alga invasora. També vol contribuir a la millora del coneixement i les tècniques de restauració d'aquestes praderies, estimar el balanç d'emissions de carboni i sensibilitzar la població sobre les pràctiques de fondeig responsable i la necessitat de no fer-ho en alguns d'aquests espais.

Una de les participants a la plantada de plàntules mostrant els exemplars

Una de les participants a la plantada de plàntules mostrant els exemplars / Gemma Tubert (ACN)

En aquesta primera fase, es van plantar uns 700 exemplars (300 a la cala Galladera i 400 a cala Nans). Un any després, el seguiment d'aquestes plantacions ha constatat "l'èxit" del projecte en una de les dues cales: a Gallera. Aquí, la supervivència dels exemplars que s'hi van plantar l'any passat se situa en un 85%. En canvi, a cala Nans se situa en poc més del 50%. El responsable d'Empordà Mar, Salva Manera, explica que a Galladera el fondeig està prohibit i això permet que les plantacions que s'hi han fet puguin evolucionar i estudiar-se correctament.

Ordenar el fondeig a cala Nans

En canvi, a cala Nans -on el fondeig es lliure- els resultats no han estat els esperats i els promotors han decidit no plantar-n'hi de noves. Els resultats de l'estudi de seguiment, de fet, recomanen de forma "urgent" prendre mesures d'ordenament del fondeig lliure en aquesta cala per "compatibilitzar" aquests usos amb les replantacions que es van fer l'any passat.

Mentre això no passi, no es recomana repetir la plantació. "A Galladera, en canvi, tenim la seguretat que es pot fer l'estudi i veure com van creixent, fent un seguiment en condicions", assegura Manera.

La platació que es va fer l'any passat a la zona

La platació que es va fer l'any passat a la zona / Cedida

Llavors criades en un viver

Manera també remarca que es tracta d'un sistema "nou" perquè, per primera vegada, s'han utilitzat llavors. En època de floració s'han recollit de les platges i s'han traslladat als vivers que el Ministeri té a Portman, Cartagena, per fer-les créixer. Un any després s'han traslladat des d'aquest punt per plantar-les en aquesta cala. "Fins ara, es feia amb fragments vegetals però no donava gaire bons resultats", afegeix.

La voluntat és que el procés es vagi repetint any a any per poder extreure'n resultats concloents. "La posidònia triga molts anys a créixer i el que fem és un estudi científic a deu anys vista que es contrastarà amb un que també s'està fent a Cartagena", afegeix Manera.