ORGULL LGTBI+

Campanya per acabar amb el «sexili»: ser un mateix a cada poble de Catalunya

El Govern reivindica enguany els drets LGBTI+ posant el focus en els recursos a l’abast pel col·lectiu als municipis petits

En els últims anys un dels serveis específics com la Xarxa SAI s’han reforçat 

D’esquerra a dreta: el director de Diari de Girona, Josep Callol, i el director de Polítiques Públiques LGBTI+ Xavier Florensa.

D’esquerra a dreta: el director de Diari de Girona, Josep Callol, i el director de Polítiques Públiques LGBTI+ Xavier Florensa. / Marc Martí Font

Ariadna Sala

Ariadna Sala

Vint anys enrere pràcticament no hi havia polítiques de suport i normalització del col·lectiu LGBTI+ a Catalunya ni a l’Estat. L’estigma que arrossegava va començar a abordar-se amb la llei del matrimoni homosexual (2005), i Catalunya va fer un pas endavant amb l’aprovació de la llei LGBTI+ l’any 2014. Fa dos anys que el Govern se centra en perfils concrets pel disseny de la campanya institucional el Dia Internacional de l’Orgull, el 28 de juny. El d’aquest any reivindica la vida i la diversitat als municipis petits més enllà de les ciutats i metròpolis, on sempre s’ha gaudit de més serveis i on molta gent discriminada s’hi ha hagut d’exiliar. El terme amb què es coneix aquest fet és el «sexili». 

«L’estigma que es vivia als municipis més petits i que obligava la gent a marxar a la ciutat s’ha trencat i ara hi ha un canvi social que s’ha traslladat arreu, i per això volem anar més enllà d’aquests tòpics i reivindicar que volem un país on tothom pugui ser qui és visqui on visqui», explica el director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat, Xavier Florensa. En una conversa amb el director de Diari de Girona, Josep Callol, el responsable de Polítiques Públiques del Departament d’Igualtat i Feminismes fa un repàs dels serveis que s’han posat a disposició del col·lectiu durant els últims anys i de la rebuda de la campanya d’enguany.

Amb l’objectiu d’arribar a cada racó de Catalunya i l’espot «igual de diferents», el Govern ha visitat diversos municipis, des de Vic fins a Valls, passant per Horta de Sant Joan o Breda, entre altres: «hem buscat ubicacions fora de la metròpoli i hem demanat la participació de persones de municipis petits que ens han aportat diferents punts de vista sobre com fan vida les persones LGBTI+», subscriu Florensa. L’acte central es va fer a l’Espluga de Francolí, municipi que des de 2022 organitza un orgull rural.

Aquest estudi ha permès constatar l’abandonament que fins fa uns anys patia el col·lectiu fora de les ciutats, on pràcticament no hi havia cap servei específic. «Hem trencat aquesta barrera i en els últims deu anys hem impulsat polítiques amb visió territorial i per garantir la igualtat d’oportunitats per tothom». 

Un d’aquests serveis és la xarxa de Servei d’Atenció Integral (SAI), que ha democratitzat les polítiques públiques LGBTI+ a tots els municipis catalans, amb un servei propi a localitats de més de 20.000 habitants. A la resta es gestiona a través dels consells comarcals. El servei se centra en les necessitats de la gent LGBTI+ i les seves famílies i els informa com denunciar casos de discriminació. A més, compta amb serveis associats, tant pel que fa a un servei psicològic gratuït que s’activa davant de situacions de discriminació, com d’un servei nou creat l’any passat d’assessorament jurídic gratuït.  

D’esquerra a dreta: el director de Diari de Girona, Josep Callol, i el director de Polítiques Públiques LGBTI+ Xavier Florensa.

D’esquerra a dreta: el director de Diari de Girona, Josep Callol, i el director de Polítiques Públiques LGBTI+ Xavier Florensa. / Marc Martí Font

En aquest mandat, segons incideix Florensa, el pressupost per aquest servei s’ha multiplicat per 6, amb 3,7 milions d’euros, i s’està treballant per crear grups de suport i acompanyament, que fora de la capital no s’han desplegat mai, i un recurs residencial temporal per persones a qui han expulsat de casa seva per la seva identitat o orientació. D’altra banda, també s’ha creat un postgrau per especialitzar els tècnics que treballen en serveis orientats a aquest col·lectiu. 

Catalunya, pionera

Tot plegat suposa una feina de fons que en els últims anys s’ha accelerat. «Catalunya sempre ha estat pionera en aquest àmbit, de fet la primera manifestació que es va fer a favor del col·lectiu LGBTI+ a l’Estat va ser l’any 1977 a les rambles de Barcelona», destaca Florensa. Després de l’aprovació de la llei LGBTI+, que també va ser pionera i va desplegar polítiques públiques a tots els àmbits, ha arribat la Xarxa SAI, que segons el director general «no té referents» a altres països i l’any passat va rebre un premi per part de la Comissió Europea que reconeix iniciatives locals en aquest àmbit.

I Catalunya, és referent d’altres comunitats? Florensa respon que sí: a les Illes Balears i a Castella comencen a oferir serveis semblants a la xarxa SAI: «hem sigut el model de referència», assenyala.

"Els drets que costen tant d'aconseguir es poden esfumar en un tres i nores"

La introducció d’aquests serveis ha permès un canvi social positiu: es partia de la incomprensió generalitzada i del rebuig, d’un inici del camí pràcticament desèrtic: «Si mirem enrere, fins als anys 2000 no hi havia cap normativa ni política dirigida a aquest col·lectiu, i s’ha aconseguit una normalització social de la qual podem estar molt orgullosos», subratlla, i recorda que enguany la llei LGBTI catalana celebra 10 anys, i que és la normativa responsable de la creació de la Xarxa SAI. 

Amb tot, Florensa sosté que aquest reforç de drets arriba en un moment que Europa viu un creixement de l’extrema dreta i on comencen a sorgir discursos d’odi que normalitzen la discriminació contra dones, migrants i persones LGBTI+. «És un toc d’alerta per ser conscients que els drets que costen tant d’aconseguir es poden esfumar en un tres i no res, els hem de defensa cada dia i teixir aliances per impedir intents de fer passos enrere i que els drets que hem aconseguit es vegin vulnerats», conclou.

Denunciar una discriminació

Qualsevol persona que pateixi una discriminació per LGBTI-fòbia o altres motius (racisme, edatisme, capacitisme, anti-gitanisme, etc.) poden denunciar-ho a través del Departament d’Igualtat i Feminismes, a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació. Un cop estudiats els fets, l’Oficina comunica al denunciant el resultat de les actuacions.

2023: 670 situacions de discriminació a Catalunya

L’any passat es van registrar 670 situacions de discriminació de diferents graus contra el col·lectiu LGBTI+ a Catalunya, de les quals 31 a la província de Girona. Els casos s’han duplicat si es compara amb l’any anterior. Davant aquestes dades, sorgeix una pregunta clau: han crescut els casos o s’ha perdut la por a denunciar

La pregunta és difícil de contestar, segons indica el director general de Polítiques Públiques d’Igualtat i Feminismes, Xavier Florensa. Primer de tot, perquè es parteix d’un punt de partida de la infradenúncia: «fins fa pocs anys una agressió o una situació de discriminació no es denunciava perquè tampoc hi havia lleis que donessin resposta a la situació ni serveis especialitzats o referents», subratlla. «També hi havia certa desconfiança d’anar a la policia per por a ser jutjat, i per sort això ha canviat molt». El missatge és clar: «si hi ha una discriminació, s’ha de denunciar, no és un preu a pagar per ser LGBTI+», incideix.

El director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat, Xavier Florensa, durant la conversa amb Josep Callol.

El director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat, Xavier Florensa, durant la conversa amb Josep Callol. / Marc Martí Font

Fa diversos anys que el Departament d’Igualtat i Feminismes publica dades oficials d’aquest àmbit amb casos que inclouen des de denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per casos greus d’agressió, altres casos que no tenen caràcter penal i que es tramiten per via administrativa i altres incidències que arriben al Departament. 

La comparativa amb una dècada enrere és d’un creixement exponencial, amb el dubte de saber si han crescut amb els anys. L’anàlisi, en tot cas, es podrà fer d’aquí a 10 anys: «no és negatiu que hi hagi denúncies, ja que és la manera de poder atendre aquestes persones i acompanyar-les sense que quedin excloses». 

Pel que fa a la trentena d’incidències recollides a les comarques gironines, Florensa indica que és una xifra proporcional respecte de les que es produeixen a Barcelona i a la metròpoli.

Un dels eixos clau on incideix el Govern per tal de garantir els drets del col·lectiu és als centres escolars. Una de les eines que va néixer el 2021 per fer front a tots els casos d’assetjament escolar són les unitats de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV), que actuen per resoldre cada situació i en fan seguiment. El Govern també treballa per incorporar al currículum escolar la igualtat i la diversitat per treballar a les aules l’educació sexoafectiva, la diversitat sexual i de gènere, i el tracte d’igualtat entre homes i dones, tot plegat amb materials adaptats. Es pretén un canvi «estructural» que s’està treballant, sosté el director general, amb diverses entitats.

L’evolució en els últims anys en la introducció de recursos per persones LGBTI+ és evident, però encara hi ha feina a fer. «Hem de consolidar els recursos i serveis que hem creat a tot el territori, i també la mateixa estructura del Departament d’Igualtat i Feminismes, que s’ha construït de manera paral·lela als serveis», sosté Floresta. 

A més, hi ha pendent l’aprovació de la Llei Trans de Catalunya, que es complementa amb l’Estatal i està pendent de ser enviada al Parlament perquè s’aprovi definitivament. «Una de les coses que veiem amb l’informe és que les persones trans són les que pateixen més situacions de discriminació, i és un col·lectiu que al seu dia a dia pateix estigma, i per això cal una llei específica per aprofundir aquestes problemàtiques i que sigui transversal», indica el director general.

La normativa s’endinsa en tots els àmbits de la vida d’aquest col·lectiu, des de l’educació, la salut i l’habitatge fins al reconeixement del seu paper en la memòria històrica. Un altre dels punts importants és que despatologitza el fet de ser trans. Mentre que la llei estatal fixa els procediments de canvis de sexe i nom registral, la catalana és la que desenvoluparà les polítiques concretes tots els àmbits en els quals té competències. La llei se sumarà a la llei de drets de les persones LGBTI i la Llei per la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, ja aprovades al Parlament.