Pla perquè el 90 per cent de l’aigua no depengui dels pantans l’any 2030

Tant el Govern sortint com el PSC i Junts coincideixen que la solució passa per l’aigua regenerada i la dessalinització

Instal·lacions de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes.

Instal·lacions de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes. / David Aparicio

Guillem Costa

Està preparada Catalunya per a una nova escomesa de la sequera? Hi ha prou infraestructures per garantir el subministrament d’aigua en cas d’una crisi hídrica igual o pitjor que la que tot just comencem a deixar enrere? L’actual Govern, ara en funcions, està convençut que, durant els últims mesos, ha posat els fonaments per assegurar l’aigua davant un futur de sequeres cròniques. Segons diversos documents de treball del Departament d’Acció Climàtica, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i ATL (Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat) a què ha accedit El Periócio, l’objectiu de Catalunya és que, el 2030, gairebé el 90% de l’aigua consumida en el sistema Ter-Llobregat no depengui de l’estat dels embassaments.

Això no significa que el 90% de l’aigua que s’utilitzi no procedeixi dels pantans, ja que si estan plens, s’hi recorrerà en més proporció. No obstant, la idea és que en cas d’escassetat només el 10% del recurs estigui condicionat a l’estat dels embassaments. En el dia d’avui, gairebé un 70% de l’aigua que es gasta a les localitats proveïdes pels rius Ter i Llobregat està lligada als pantans. En el conjunt de les conques internes, d’aquí sis anys, el percentatge de recurs que no dependria dels pantans s’acostaria al 50%, segons les previsions del Govern català.

Com es preveu aconseguir aquest objectiu? De manera principal, a través de l’augment de l’aigua dessalinitzada i regenerada, però també redoblant la potabilització d’aigua procedent de rius com el Besòs o de nous pous. El PSC, partit que aspira a governar a Catalunya durant la nova legislatura, coincideix en alguns dels projectes esmentats en aquests documents. No obstant, els socialistes no veuen tan clares algunes de les inversions anunciades per l’Executiu de Pere Aragonès, com és el cas de la dessalinitzadora flotant al port de Barcelona. L’aposta per l’aigua regenerada és una de les qüestions que genera més consens entre els principals partits catalans, també a Junts. 

Principals actuacions per fer front a la sequera.

Principals actuacions per fer front a la sequera. / DdG

Algunes de les obres planificades ja estan en marxa o com a mínim en licitació. D’altres encara no han començat a tramitar-se, però ja tenen un pressupost compromès. En concret, l’ACA té 690 milions pressupostats per a millores d’infraestructures hídriques existents i per a la construcció de noves plantes de cara al període 2024-2028.

Els més de 130 milions destinats als municipis perquè arreglin i reparin les seves xarxes de distribució ja estan adjudicats. El pas següent és que els ajuntaments comencin les obres. De fet, el romanent de l’ACA no compromès (la guardiola de diners acumulats per l’agència) ha anat baixant i se situa avui en 20 milions d’euros, quan a finals del 2022 era de gairebé 350 milions.

ATL, en paral·lel, ha començat a actuar per connectar a la xarxa d’aigua 10 municipis que fins ara depenien de pous. També ha adjudicat les obres de millora de la potabilitzadora del Ter, a Cardedeu, i ha tret a informació pública l’ampliació de la del Llobregat, a Abrera.

Al llarg d’aquest any, estaran llestos els nous pous a prop del Ter, l’Onyar, el Llobregat i Peralada, a més de les estacions d’aigua regenerada de Sant Feliu de Llobregat i l’Escala. En teoria, es va anunciar l’entrada en funcionament de 12 dessalinitzadores portàtils a l’Alt Empordà que, segons va avançar la cadena SER i va confirmar aquest diari, no estaran a punt al juliol. De moment, no és clar si totes seran necessàries, després de la millora de l’estat de les reserves del pantà Darnius Boadella.

Les dues grans noves dessalinitzadores (Tordera i Foix), aprovades pel Consell de Ministres, es preveuen per al 2028 i el 2029 i són dos dels principals projectes que aportaran resiliència hídrica a Catalunya. La seva construcció està ara sota responsabilitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, que licitarà ben aviat la planta Tordera 2, la primera que s’emprendrà.

Els següents projectes, tot i que estiguin dibuixats per l’actual direcció de l’ACA i ATL, requeriran el vistiplau del nou Govern. El 2025, la idea és acabar l’ampliació de l’ETAP Besòs, la potabilitzadora gestionada per Aigües de Barcelona. També s’hauran d’encarrilar les futures potabilitzadores que tractaran aigua del Besòs (ETAP Montcada i ETAP Bon Pastor). L’ACA està ultimant sis pous que han de servir per extreure l’aigua que tractaran aquestes plantes. Si això s’aconsegueix fer realitat, Barcelona beurà més aigua dels aqüífers del riu Besòs, ja que coexistiran tres estacions de potabilització en poc espai (una de publicoprivada i les altres dues públiques). Les potabilitzadores del Besòs aportaran uns 80 hm3 d’aigua.

El mapa de les dessalinitzadores.

El mapa de les dessalinitzadores. / DdG

Queda per definir com s’executarà la regeneració d’aigua en aquest riu. Aigües de Barcelona sempre ha mostrat predisposició per portar a terme un procediment similar al que es fa al Llobregat. Però aquestes obres no estan incloses en el document de què disposa l’actual Generalitat.

A partir del 2026 s’hauria de redoblar la xarxa de plantes de regeneració d’aigua. Aquest any, si se segueix el planificat per l’ACA, entrarà en funcionament l’estació regeneradora de Sabadell, un projecte ja acordat amb l’ajuntament. És aquest mateix any quan la fuita d’aigua de Badalona ha d’estar solucionada del tot.

A partir del 2027 es calcula que s’acabaran les estacions regeneradores de Valls, Cadaqués, Llançà, Pineda de Mar, Terrassa, Reus, Caldes de Montbui, Vilanova del Vallès, Pineda de Mar, Terrassa i Santa Maria de Palautordera. Sumant tot això, entre el 2026 i el 2027, més de 40 hm3 s’haurien d’afegir a les conques internes.

El 2028 es completarà la millora de l’estació de tractament d’aigua del Ter, a Cardedeu, i estarà llesta la dessalinitzadora de Blanes. El 2029 s’hi hauria d’afegir la de Cunit-Cubelles. En resum, serà en els últims quatre anys datats (2026-2029) quan es disposarà de més producció d’aigua nova.