L’èxit de la innovadora boia per a socorristes ideada a Girona

Els Mossos d’Esquadra provaran a tot Catalunya aquest dispositiu impulsat per Dipsalut fa tres anys, que és més àgil i fàcil de transportar de manera que permet nedar fins al punt on hi ha la víctima sense impediments

Un instructor fa un simulacre de rescat amb el nou dispositiu.

Un instructor fa un simulacre de rescat amb el nou dispositiu. / Dipsalut

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Una boia de rescat més àgil i fàcil de transportar. Aquest és l’innovador dispositiu de rescat aquàtic, anomenat Quick Rescue, que es va començar a implementar a les platges gironines fa tres anys i que, davant l’èxit, els Mossos d’Esquadra el provaran arreu de Catalunya.

Per saber-ne l’origen cal remuntar-se a l’estiu del 2021. Dipsalut, organisme autònom de la Diputació de Girona, va presentar aquesta nova boia de rescat. El sistema el van idear uns socorristes experts i el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la Universitat de Girona, amb el suport tècnic i econòmic de Dipsalut. Es va començar a desplegar a les platges de Begur, Calonge i Sant Antoni, Cadaqués, l’Escala, Lloret i Tossa i l’estany de Banyoles.

L’eina està pensada perquè els socorristes la duguin plegada i desinflada, enganxada a la cintura, de manera que puguin nedar fins al punt on hi ha la víctima sense impediments. L’han d’inflar amb un gest simple i àgil: estirant un cordó, amb una sola mà. D’aquesta manera, es pot reduir significativament el temps de resposta en els rescats aquàtics. A més, quan els socorristes no actuen en rescats, mentre fan tasques de vigilància (un 98% del temps), poden tenir les mans lliures per dedicar-se a feines preventives relacionades amb la seguretat dels banyistes.

Dos agents de l'Àrea Marítima dels Mossos d'Esquadra informant-se sobre els equipaments.

Dos agents de l'Àrea Marítima dels Mossos d'Esquadra informant-se sobre els equipaments. / Dipsalut

Per avaluar i millorar el dispositiu, es van fer més de dos-cents simulacres de salvament a les platges de l’Escala, Lloret, l’Estartit i Empuriabrava, i també a la del Bogatell (Barcelona). Hi han col·laborat l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) i els equips de socorrisme de la Creu Roja, Proactiva, Rescatadores i els Bombers de la Generalitat de Catalunya. L’equip de les platges de Barcelona, el grup d’investigació d’activitats aquàtiques i socorrisme (GIAAS) de la Universitat de la Corunya i el grup d’investigació rendiment i motricitat del salvament i socorrisme (REMOSS) de la Universitat de Vigo també hi han donat suport.

Davant l’èxit assolit, fa un parell de mesos l’Àrea Marítima dels Mossos d’Esquadra es va posar en contacte amb Dipsalut per interessar-se pel dispositiu.

Finalment, han decidit posar-lo a prova en situacions de rescat reals a tota la costa catalana, a les aigües interiors i continentals. El compromís és avaluar-lo durant els propers mesos i fer-ne el retorn als tècnics de Dipsalut encarregats del projecte. Si el nou dispositiu compleix les expectatives, el podrien incorporar als seus equips com a eina de rescat.

La informació relacionada amb el desenvolupament i la fabricació de la nova boia s’ha posat a l’abast internacional per mitjà de dos portals d’innovació, Innoget i Enterprise Europe Network. L’accés és lliure, amb una llicència amb codi obert.

També s’ha estat promocionant per mitjà d’accions diverses, com ara la participació en congressos del sector, el darrer a Marbella el 2023, i la publicació del treball científic fruit del procés d’avaluació, fet per la doctora Sílvia Aranda (INEFC) en una de les revistes de gran impacte en el sector.

Elevat nombre de morts

Les accions per millorar les tècniques de rescat són clau per evitar més morts per ofegaments. Un estudi recent indica que entre el 2019 i 2022 hi va haver de mitjana en territori català 65 morts per ofegament, que inclouen els no intencionals i aquells dels quals no s’ha pogut determinar la seva intencionalitat. 

En concret apuntava que els ofegaments mortals s’associen a determinants com l’edat i el gènere -la majoria de les víctimes són homes de més de seixanta anys-, el consum de begudes alcohòliques i altres substàncies psicoactives, algunes malalties cròniques, i diferents circumstàncies ambientals que inclouen tant les temperatures elevades, que conviden al bany, com l’absència de mesures que dificulten la supervisió dels nens en els entorns aquàtics. 

Entre les comarques de procedència de les persones que han mort ofegades, l’Alt Empordà encapçala la llista, juntament amb el Barcelonès i el Tarragonès. Tots tres àmbits territorials han superat la vintena de morts en aquest període. 

Enguany (del 15 de juny fins ahir) hi ha hagut 5 ofegaments mortals a les platges catalanes, 3 dels quals a la Costa Brava, i 2 ofegaments mortals a piscines. Cal recordar que el 2023 la campanya de platges (15 juny -15 setembre) es va tancar amb 25 persones mortes (el mateix nom que el 2022) per ofegament a les platges catalanes, la majoria de cases de més de 70 anys. A més, va haver-hi 11 ofegaments mortals en piscines d’ús públic i privat (el 2022 n’hi va haver 13) i un gran nombre de ferits greus, la majoria menors d’edat.

Les 25 persones que van morir l’estiu passat ho van fer majoritàriament en platges de la Costa Daurada (11); seguit de 7 a la Costa Brava; 6 a Barcelona i 1 a les Terres de l’Ebre. 17 van ser homes i 8 dones.

Del total de víctimes mortals, 8 ho van fer mentre hi havia servei de vigilància i onejava la bandera verda, el mateix nombre que amb bandera groga; 2 ho van fer a platges no vigilades; 6 sense servei de vigilància en el moment de l’incident, i també hi va haver un cas d’un ofegat que estava a mar obert en una embarcació. 

Campanya per evitar ofegaments a platges i piscines

Per reduir les xifres de mortalitat per ofegament, ja que enguany ja hi ha hagut set defuncions per aquesta causa a Catalunya, el Departament d’Interior ha posat en marxa la campanya de Protecció Civil, «A l’aigua, risc zero» per alertar dels riscos i apel·lar a la prudència de la ciutadania. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, assenyala que l’objectiu de la campanya és conscienciar la ciutadania de la necessitat de «pensar» i «aplicar el sentit comú» abans d’entrar a l’aigua. Aquí, recorda que com a la carretera, moltes vegades, tot i conèixer les normes de seguretat no s’apliquen. «Que un nen no es pot banyar sol a la platja i que si no et trobes bé és millor no entrar a l’aigua són coses que tots coneixem però que de vegades no apliquem», afegeix.

També recorda que els Ajuntaments «posen molts recursos i energia» per fer que les seves platges i piscines siguin segures habilitant serveis de vigilància i socorrisme o instal·lant banderes. És per això que la ciutadania també hi ha de «posar de la seva part per minimitzar els riscos».

Subscriu-te per seguir llegint