La «mirada profètica» de Walter Benjamin sobre el turisme

L’any 1932, el filòsof alemany Walter Benjamin arribava per primera vegada a Eivissa, una illa tranquil·la i verge on el turisme tot just començava a treure el cap. A aquella primera estada, de poc més de tres mesos, la va seguir una segona, de sis mesos, l’any 1933, on Benjamin va començar a constatar els efectes que el turisme començava a tenir sobre el paisatge i la societat eivissenques, tot deixant-ho per escrit. Els investigadors Lluís Costa (UdG) i Bruno Ferrer (Universidad de Puerto Rico) han agafat com a punt de partida aquesta «mirada profètica»  de Benjamin sobre l’incipient turisme de masses i l’han contraposat amb els textos de la premsa de l’època per deixar de constància del debat entre progrés i conservació iniciat ja a principis dels anys 30. Un model i un debat que, posteriorment, s’han acabat traslladat arreu de la península i també a les comarques gironines, a llocs com Girona ciutat o la Costa Brava. D’aquesta recerca n’ha sorgit el llibre La destrucció del paradís? Eivissa, Walter Benjamin i el primer desenvoupament turístic, que han presentat recentment a Barcelona i que a la tardor tenen previst presentar a les comarques gironines. 

El volum planteja una mirada de l’evolució de l’illa i del turisme a través dels ulls de Benjamin, ja que s’ha analitzat la documentació conservada del filòsof. Però la investigació va més enllà, i també recull articles publicats a la premsa d’Eivissa (Excelsior, La Voz de Ibiza, la Defensa i el Diario de Ibiza), Palma de Mallorca (El Dia i La Nostra Terra) i Barcelona (Mirador, La Veu de Catalunya i Ibèria). A partir d’aquí, indica Costa, el lector es pot fer una idea dels debats entorn el turisme que van sorgir en aquells inicis dels anys 30: el progrés -representat, entre altres, per la necessitat de construir nous hotels i carreteres- davant la tradició i la conservació. Un debat que, segons subratlla el professor de la UdG, ha arribat fins als nostres dies, ja que el passat mes de maig van haver-hi manifestacions als carrers de diverses ciutats de l’Estat per reivindicar un control i regularització del turisme «descontrolat i invasiu» que altera la vida dels ciutadans. El propi municipi d’Eivissa, afectat per aquesta situació, va ser un dels escenaris de les protestes.

Segons recullen els autors a la sinopsi del llibre, l’esperit dels textos de Benjamin és «molt significatiu» perquè transmeten certa nostàlgia i melangia: «Una sensació evident que s’està vivint el final de quelcom, la destrucció d’un món que correspon al passat, a la tradició, engolit per la modernitat homogeneïtzadora, de la qual el turisme representa només una part». I és que, segons explica Costa, la visió de Benjamin -que va arribar a l’illa amb pocs diners a la butxaca i allotjant-se a casa d’amics i coneguts- era que Eivissa era un paradís i els turistes el destruirien. Per al filòsof alemany, Eivissa representava el paradís, «la tranquil·litat i la possibilitat de viure encara d’una manera molt primitiva», i per això veia en les primeres innovacions turístiques, com la construcció d’hotels amb aigua corrent i electricitat, la llavor «d’un potencial creixement turístic massiu i destructor». 

Benjamin va veure molt poca de la seva obra publicada en vida. Tot i això, a partir dels textos que s’han pogut analitzar, Costa assenyala que era un gran narrador: «Té una manera molt peculiar d’escriure i explicar les coses, i posa molt en valor l’experiència: construir històries a partir del que li explica la gent», tot i que a Eivissa va tenir unes limitacions idiomàtiques considerables, ja que no parlava català i amb prou feines deia alguna paraula de castellà. 

El debat que es va produir amb l’arribada del turisme a Eivissa a principis dels anys 30 és, segons Costa, una avantsala del que s’ha viscut després a la Costa Brava i és exportable a qualsevol altre punt turístic. Sobretot quan, uns anys després, va arribar el franquisme i va apostar pel turisme com a sector econòmic prioritari, «i això realment ja ho va canviar tot». Tot i això, han decidit deixar el títol del llibre en interrogant, per mantenir l’essència del debat.

Després de la presentació a Barcelona, està previst que en els propers mesos se’n facin a Girona i Palafrugell. La portada del llibre, a més, ha anat a càrrec de l’il·lustrador palafrugellenc establert a Berlín Eduard Bigas. 

Subscriu-te per seguir llegint