Robatoris de coure envers supervivència rural

Una funcionària de l’Ajuntament santjoaní intenta actualitzar dades a través de la xarxa per una veïna que demana un permís d’obres. No pot fer-ho. Un dels pocs botiguers que queden al municipi pretén fer un cobrament amb targeta de crèdit. Tampoc ho aconsegueix. Les empreses que afortunadament aposten per arrelar al territori no tenen accés a internet, i la seva producció esdevé més feixuga. La dependència que tots plegats hem heretat de la tecnologia i la modernor digital, fa impossible que es pugui fer cap operació sense el seu suport. Ja no es tracta que el comerciant doni un preu i el client tregui un bitllet, pagui i rebi el canvi. Ara es tecleja un import, el comprador treu el telèfon mòbil com si fos un Kirk Douglas qualsevol a Duel de Titans, i paga desplegant zeros i uns a través de dispositius que tecnològicament ens resulten inexplicables.

A la majoria de zones del Ripollès, quan la connexió esdevé impossible, es dispara la nostàlgia pel segle XX. L’alcalde de Sant Joan, Ramon Roqué ho va evidenciar en el Consell d’Alcaldes de dimarts passat, quan va demanar consens perquè no es reprodueixin unes incidències que en els últims mesos s’han repetit tres vegades com a mínim. El robatori de coure de la xarxa telefònica n’ha estat el denominador comú, amb una “afectació econòmica que suposa molts diners” i que segons Roqué pot tenir el seu origen “en la manca d’inversió que es fa a la comarca”.

La febre pel robatori de coure a Rodalies: "El cable que instal·lem a la nit, el roben l'endemà"

Roqué no és l’únic que ha destapat aquesta problemàtica. El regidor independent ogassenc, Carles Mercader, ha presentat una moció instant al govern de la Generalitat i el Departament d’Interior, perquè elaborin un pla de millora de la vigilància de les vies de comunicació per evitar robatoris de cable de coure o talls de fibra òptica. El perjudici que causen en zones rurals aïllades i les seves empreses, negocis o població en general, així com els sistemes de teleassistència o trucades d’emergència, creen un risc “per la salut i la vida”. La seva proposta va ser aprovada aquesta setmana pel ple municipal d’Ogassa.

Els Mossos amplien el nivell 2 del pla sobre robatoris de coure a tot Catalunya, que ha castigat Girona amb 487 casos en un any

La problemàtica que ha estat més visible a Sant Joan s’ha reproduït també a altres pobles, sobretot de l'entorn més immediat, o de les valls de Camprodon i de Ribes. L’alcalde camprodoní Xavier Guitart coincidia que el prec ha de fructificar ràpidament perquè futures afectacions ho siguin “en el menor temps possible”. La ribetana Mònica Santjaume reconeixia que alguns empresaris li han traslladat que aquests robatoris “són pitjors que un atemptat terrorista”, ja que es produeixen sempre en dijous i divendres, o vigília de pont, i a més suposen un greuge pel desequilibri territorial. L’alcalde de Planoles, David Verge, afegia que li ha estat més efectiva una carta a La Vanguardia que no pas les queixes prèvies que havia fet a Telefònica.

De la febre del coure a la guerra del coure

Les circumstàncies són comunes a tota la comarca, i fins i tot es qüestiona que el desplegament en la fibra òptica serveixi de res. Josep Coma, alcalde de Molló, dubta encara que el cable que s’hi ha instal·lat tingui cap mena de servei al cap d’un any. En el mateix sentit s’expressava també Roqué, que lamenta que les inversions de canalització que ha fet Sant Joan fins ara, siguin útils per gran cosa si no hi ha operadors que despleguin la Xarxa Oberta de Catalunya, una concessió de la Generalitat amb l’objectiu de connectar tots els municipis del país amb banda ampla. Roqué creu que el problema de tot plegat radica en el fet que el Ripollès “no té prou massa crítica”, i per això està deixat de la mà de déu. I que sort en tenim de la segona residència, perquè en cas contrari, el perjudici per la indústria, el comerç, l’hostaleria i els vilatans de Sant Joan, i de municipis homologables, seria fins i tot molt més elevat.