Les Planes d’Hostoles en miniatura

A qui no li agradaria poder veure els llocs més emblemàtics del seu poble amb només un cop d’ull? Això és el que poden fer els habitants de Les Planes d’Hostoles gràcies a un dels seus veïns, Albert Marés, qui ha fet una reconstrucció d’aquest poble de la Garrotxa en miniatura. Es pot veure a l’Església de Sant Cristòfol, on el mossèn li ha deixat un espai per fer una exposició.

Des de petit, Marés s’ha sentit atret pel món dels pessebres i la construcció. Es tracta d’una fascinació que ha portat a tots els àmbits de la seva vida, tant al seu hobby, com a la seva feina, ja que ell era paleta. Ara que està jubilat, dedica bona part del seu temps a construir maquetes, i n’ha fet una anomenada «Racons del meu poble» on, a part dels edificis, també ha reconstruït el paisatge de les Planes.

Al principi, Marés feia les maquetes a casa seva i els veïns anaven a veure-les. Més tard, li van dir que les exposés, i ho va fer a Sant Feliu de Pallerols fins que, fa uns 8 anys, va arribar el mossèn actual de Les Planes d’Hostoles i li va proposar de fer el mateix a la seva vila, i així va ser. Ell explica que és «un enamorat del poble» i que li encanta fer aquestes maquetes. Primer va començar a fer algunes cases i llocs emblemàtics i a la gent li va agradar molt, així que Marés va continuar treballant fins que va ajuntar totes les obres i va construir «Racons del meu Poble». «Veritablement, hi ha coses molt maques», per aquesta raó l’artista intenta reproduir-les. A més, això també serveix per recordar el patrimoni del poble que s’ha perdut. Per exemple, una de les obres que ha fet és el Castell dels Olmera que van tirar a terra l’any 1962 i que, actualment, és una avinguda del poble: «Jo me’n recordo de quan era petit, però poca cosa».

De moment, a part del Castell, també ha reproduït l’Església, la mateixa en la qual està exposat el pessebre; l’ermita de Sant Salvador; la capella de l’Àngel; el poble de Les Encies; el poble de Cogolls; la casa de la Vedruna; la Xoriguera, emblemàtica pel famós roure; el carrer de la font; les Fonts de Can Roure; la masia de Gironella; la torre dels Til·lers; el Santuari de la Salut; la Torre de Sant Feliu; l’escola de les Planes; i ara ha fet la torre de Can Garay. La primera obra gran i significativa que va fer per al poble va ser l’escola, que li van encarregar l’any 2018 per celebrar-ne el centenari, «aquí va ser quan vaig començar a dir ‘sí senyor, a les Planes hi ha coses molt maques’».

La peça que tenia pensat fer a aquest any, i que volia inaugurar per Nadal, era la de Can Garay, però la va acabar abans d’hora. Per això va decidir presentar-la el dia de Sant Cristòfol, patró de l’Església de la vila. Ara està treballant en un altre edifici del poble, la casa del Jonquer, i ho fa com «una mena de reivindicació». Aquest edifici és l’Ajuntament i Marés explica que «volem que es facin uns locals perquè puguem tenir les nostres coses», en el seu cas, per poder exposar la maqueta. Des del consistori els han dit que a la llarga farien alguna cosa, però no se sap què passarà, així que Marés utilitzarà la seva pròxima obra «per reivindicar que ens ajudin». L’altre projecte serà per Olot, presentarà un pessebre, que farà 4 metres per metre i mig d’amplada, on es podrà veure Can Garay, la torre dels Til·lers i un paisatge del poble, que inclou dues o tres gorgues i aigua fluint.

La seva manera de treballar ha anat canviat al llarg del temps, «vas aprenent». Al principi feia totes les maquetes amb ciment i pedres, però això no era pràctic, i va començar a fer-ho amb fusta reciclada; malgrat tot, «si hi ha algun edifici de pedra, el tracto de pedra». Per fer els seus pessebres primer demana permís per fer fotografies i, després, agafa totes les mides i fa un plànol a escala, aleshores, decideix el material que utilitzarà. Normalment, per fer una casa tarda uns 3 o 4 mesos, però, per exemple, per fer el Til·ler s’hi va estar deu.

Per Albert Marés treballar en aquestes maquetes significa «despreocupar-me de tots els problemes». Es posa a fer els plànols i li passen les hores sense adonar-se’n, «com que estic jubilat i m’encanta, quan estic allà no me’n recordo de res». A més, és una activitat que no només el fa feliç a ell, sinó també a les persones que l’envolten, «a la gent li encanta, i si els diem que inauguraré tal dia la gent ve molt, i veig que tothom em felicita i em diuen que està molt bé». Fins i tot hi ha gent que li truca expressament per anar a veure les seves últimes creacions, «clar, a mi això m’encanta perquè puc xerrar. A mi el que m’agrada és explicar-ho tot, no tinc cap secret amb això». 

Subscriu-te per seguir llegint