Muhammad Yunus: El pas per Girona del candidat a cap de govern de Bangladesh

Bangladesh es troba esperant la formació d’un nou govern després que dilluns la primera ministra, Sheikh Hasina, dimitís i fugís a l’Índia enmig d’una onada de protestes que han deixat més de 300 morts. El mateix dia, el general en cap de l’exèrcit, Waker-uz-Zaman, va anunciar la formació d’un govern interí, després de parlar amb els partits de l’oposició i amb el president del país, Shahabuddin Chuppu. Llavors, se celebrarien eleccions «al més aviat possible», va assegurar Chuppu.

«No acceptarem cap govern amb el suport de l’exèrcit o dirigit per l’exèrcit», va indicar Nahid Islam, un dels principals organitzadors del moviment estudiantil. Aquest ha deixat clar que volen un nou govern interí amb Muhammad Yunus, de 84 anys i guanyador del Premi Nobel de la Pau, com a conseller en cap.

L’activista social va ser reconegut amb el Premi Nobel gràcies a la creació d’un banc de microcrèdits, eina que ha tret de la pobresa milions de persones, i que va explicar en el primer Fórum Impulsa que donava visibilitat a la Fundació Príncep de Girona.

Erradicar la pobresa

 El 1974, tres anys després d’independitzar-se del Pakistan, Bangladesh va patir una severa mancança d’aliments. Aquella calamitat va col·locar el professor Mohammad Yunus davant la contradicció entre els fonaments econòmics que ensenyava a la universitat i la realitat del país. La fam «em va treure del campus universitari i em va obligar a convertir-me en activista social, a més de professor», explicava Yunus.

Així, el 1976, Yunus va començar a actuar com a mediador i garant de préstecs de la banca convencional per a «la gent pobra del poble». Aquell «banquer informal» es convertiria set anys després en el fundador del Grameen Bank, «banc del poble» en la llengua bengalina, una entitat que ara presta més de 100 milions de dòlars al mes en crèdits sense aval per un import mitjà de 200 dòlars.

La seva activitat s’orienta a «fomentar entre el poble de Bangladesh la iniciativa empresarial i la independència». Són crèdits destinats a què els més desposseïts puguin aconseguir de manera progressiva una independència econòmica. D’altra banda, el banc també finança diferents projectes per ajudar als més desfavorits, com una fàbrica que garanteix a un preu mínim iogurts enriquits per a nens, o xarxes per prevenir les malalties transmeses pels mosquits.

Gràcies a la seva tasca, Yunus va rebre el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia l’any 1998, i el Premi Nobel de la Pau el 2006. Amb tot, les seves relacions amb Espanya, i amb Girona, concretament, no van acabar aquí. L’activista va realitzar una conferència el 2012 sobre el treball i impacte del Grameen Bank en el primer Fórum Impulsa, que donava visibilitat a la Fundació Príncep de Girona, iniciativa que el bangladeshià va potenciar juntament amb l’ara Rei d’Espanya, Felip VIè. 

Intervenció en política

Des de la dècada dels 90, Muhammad Yunus intenta que la clientela del seu banc tingui pes polític, que els candidats els prenguin en consideració. Arrenca així el vessant polític del banquer, posada de manifest amb una presència progressiva dels prestataris del «banc del poble» en els diferents consells i òrgans de govern locals.

Des de llavors, la relació amb els poders del seu país va canviar. Per exemple, Sheikh Hasina el va titllar de «xucla sang dels pobres», després que el 2008 Yunus intentés constituir un nou partit per trencar l’alternança en el govern de les dues velles dinasties polítiques. A més a més, l’abans professor universitari va ser declarat culpable a principis d’any per malversació, delicte que ell va negar i pel que es troba en llibertat sota fiança. Els seus partidaris indiquen que aquestes acusacions van ser fruit de la mala relació de Yunus amb Hasina.

Ara, en un gir dels esdeveniments, el Premi Nobel s’ha convertit en el candidat del moviment estudiantil per a encapçalar el govern de Bangladesh. 

Subscriu-te per seguir llegint