«Santuaris naturals» o viure el paisatge gironí de manera holística

«Per a mi, el monestir de Montserrat és tota la muntanya». Aquesta afirmació del monjo Ramon Riber-Mariné constitueix el motor temàtic del nou llibre del doctor en geografia Josep Gordi Serrat, Santuaris naturals, part de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona. En les seves 95 pàgines, Gordi fa un recull de més de 30 espais dins el territori gironí on conflueixen natura i espiritualitat, esdevenint indrets de devoció, la majoria connectats a la Mare de Déu.

La fageda d’en Jordà, Montgrony, Farners i la vall de Sant Daniel són alguns dels paratges que es poden trobar retratats en aquesta guia. Gordi explica que es tracta d’una selecció personal d’entre tots els indrets existents a Girona. Per exemple, concreta que no ha parlat dels gorgs o altres espais aquàtics: «No apareixen perquè molts van lligats a la presència d’elements intangibles que tenen un to malèfic, com les fades. He volgut enlairar més la mirada i parlar de divinitats».

Així, els paratges presentats en el llibre tenen dos denominadors comuns: la presència de naturalesa i, a vegades, d’edificacions dedicades al culte, tot i que el doctor en geografia destaca que alguns dels indrets «ja eren venerats molt abans de l’aparició de construccions». Amb relació a això, expressa que «sempre m’ha sorprès la persistència de les persones per venerar espais», i explica que «primer es retia culte a la natura, i després es va començar amb els enterraments i amb les primeres manifestacions de temples».

Tot plegat, tal com indica Gordi en el seu llibre, ha permès «humanitzar la muntanya» i que les construccions esdevinguin un element natural més. Així, amb aquesta guia, l’escriptor també vol potenciar la importància de veure natura i espiritualitat com un tot.

Una gestió unitària

A Santuaris naturals, Gordi també dedica unes pàgines a parlar sobre la gestió actual que s’està fent d’aquests indrets. Concretament, remarca el predomini de la gestió «sectoritzada en comptes d’unitària», fet pel qual proposa la creació d’una xarxa de santuaris naturals que unifiqui les capes de gestió. «El lema de Montserrat és Cultura, Natura i Espiritualitat. Es proposa a les institucions que incorporin tots els elements que formen part dels santuaris naturals. No pot ser que al visitant només li presentem una part de la realitat que l’envolta, s’ha d’afavorir la visió holística», rebla l’escriptor.

Lligat a això, el professor de la Universitat de Girona parla de com aquesta tipologia d’indrets s’han «terciaritzat», de tal manera que reben tota mena de visitants i no només a aquells que tenen per objectiu venerar una deïtat: «Hi ha qui es mou fins aquests paratges per gaudir de la natura o del seu restaurant, si en tenen. Els peregrins es barregen amb ciclistes, turistes, etc.».

Davant la pregunta de si, avui dia, es podrien construir espais com aquestes enmig d’un paratge natural, Gordi respon «sempre, això és un món viu», però afegeix que «el cristianisme ha deixat elements patrimonials que s’haurien de conservar i mantenir». Alguns d’ells, explica, estan tancats al públic per evitar actes vandàlics, i Gordi creu que s’haurien de fer esforços per obrir i protegir totes aquestes edificacions.

Subscriu-te per seguir llegint