La Generalitat ja ha atès aquest any 163 menors gironins per violència sexual
El projecte Barnahus es va implementar a principis d’any a les comarques gironines per a casos que poden ser recents o que han passat fa temps, però que ara les víctimes han fet el pas de denunciar

L’interior de la casa Barnahus de Girona quan es va obrir el març passat. / Departament de Drets Socials

La xarxa Barnahus ha atès 163 casos de violència sexual a infants i adolescents aquest 2024 a les comarques gironines.
Es tracta d’un model d’atenció integral a les víctimes i famílies pioner, tant a Catalunya com al sud d’Europa, en el qual diversos departaments intervenen en un cas i es coordinen i treballen sota el mateix sostre. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals de diferents departaments que hi treballen conjuntament o s’hi desplacen quan cal per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic, entre altres.
Disposa, a més, d’instal·lacions i espais amables i preparats per realitzar, amb el suport dels equips d’assessorament tècnic penal del Departament de Justícia, la prova preconstituïda que és transmesa al jutjat mitjançant videoconferència i es grava amb totes les garanties per poder ser reproduïda posteriorment en el futur judici. Així, s’evita que la víctima hagi de declarar diverses vegades en diversos llocs i davant diferents persones.
L’objectiu principal del servei és doncs la valoració, l’atenció, el tractament i el seguiment de qualsevol infant i adolescent que hagi patit violències sexuals, per bé que els professionals del centre col·laboren també en la prevenció i detecció d’aquesta xacra.
En el cas de les comarques gironines, les instal·lacions es van inaugurar el març passat. Ubicades al carrer Riu Güell, compten amb dues sales d’espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes, llibres, etc., adients a l’edat i a les necessitats dels infants i adolescents. També té un espai de treball per als professionals; cinc sales per a entrevistes i per atendre les famílies, infants i adolescents; una sala d’exploració forense per a la prova preconstituïda; una sala d’observació per visualitzar les entrevistes d’exploració; una sala d’exploració mèdica amb bany; un espai per a Mossos d’Esquadra, i una petita cuina, entre d’altres.
L’equip està format per una coordinadora, dues treballadores socials, dues psicòlogues i dues administratives. També hi ha dues tècniques que són la porta d’entrada dels casos i en fan el seguiment, la derivació i l’avaluació inicial. També s’hi desplaça personal de l’equip tècnic penal, metge forense, professionals d’atenció a la víctima del Departament de Justícia; així com pediatres, psicòloga i psiquiatra del Departament de Salut, entre d’altres.
Actualment ja hi ha 12 centres a tot Catalunya i cal recordar que les situacions ateses poden ser recents o que han passat fa temps, però que ara les víctimes han fet el pas de denunciar. Les xifres apunten una mitja de 6 casos atesos cada dia aquest 2024 i mostren que el servei compleix amb un doble objectiu: l’acompanyament integral de les víctimes i la detecció de casos d’abusos sexuals.
Més sentències
La prova pilot del projecte es va iniciar a Tarragona l’any 2020. La bona experiència va empènyer el Govern a obrir més centres arreu del territori. Els primers balanços apunten que pel que fa l’origen dels casos atesos, el 53% es van produir fora de l’àmbit familiar i el 46% en el si de la família. La majoria d’infants atesos van ser nenes (83%) mentre que els nens representaven un 17%. Un total de 460 casos van acabar judicialitzats, i la principal via d’entrada va ser la denúncia dels cossos de seguretat (276), seguida de la intervenció dels serveis de salut (195) i de l’àmbit educatiu (130).
Al setembre, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya presentaran un estudi sobre l’impacte del model en el funcionament del sistema penal. Els resultats preliminars mostren que, quan intervé el servei, s’escurça el temps que dura el procediment legal, hi ha un increment de sentències condemnatòries i es produeix una reducció de la taxa de sobreseïment en casos d’agressions sexuals a infants i adolescents.
En total, a Catalunya s’han atès 1.450 casos aquest any. La majoria a la xarxa de Barcelona, amb 226, Terrassa (175), Tarragona (171), Lleida (169), Granollers (108), Manresa (95), Badalona (93), Mataró (91), Tortosa (58), Vilanova i la Geltrú (54) i la Seu d’Urgell (26).
Subscriu-te per seguir llegint
- Un policia municipal dispara contra un home que els atacava amb una serra a Girona
- Aviació Civil atribueix a un gir sobtat del vent l'accident d'un globus aerostàtic a Olot, que va deixar tres ferits
- Guillamino: «Tots els monjos de Poblet anaven a combregar: què havia de fer, jo?»
- Jordi Viñas (ERC) deixarà l'alcaldia de Salt en els propers dies
- Traslladen en avió medicalitzat a Anglaterra l'adolescent arrossegada per una onada a Lloret el novembre
- Els Bombers alliberen un nadó tancat dins d'un cotxe a Girona
- Cinc empreses concentren el 30% dels porcs que es crien a Catalunya
- Un xoc frontal entre un tràiler i una furgoneta a l'N-II deixa un ferit crític
