El Trueta va batre l’any passat el rècord de trasplantaments de moll de l’os

El trasplantament de progenitors hematopoètics (TPH) o popularment anomenat trasplantament de moll de l’os va assolir l’any passat el rècord d’activitat a l’hospital Trueta, amb un total de 32 procediments, xifra més elevada des del 2009, quan es van començar a fer aquestes intervencions. 

En el cas de les comarques gironines, hi va haver un increment del 52% respecte al 2022, quan se’n van registrar 25. De fet, l’activitat ha anat a l’alça en els darrers anys, fins a tal punt que els trasplantaments s’han duplicat en els últims cinc anys. El 2018 n’hi va haver 19; el 2019 i 2020, 20 i el 2021, 14. La davallada del 2021 podria estar relacionada pels efectes de la pandèmia, quan l’activitat assistencial va baixar. 

La medul·la òssia és un material esponjós que es troba a l’interior dels ossos i és ric en cèl·lules germinals o progenitores, és a dir la forma més inicial de les futures cèl·lules de la sang, que quan maduren es converteixen en els eritròcits (glòbuls vermells), leucòcits (glòbuls blancs) i plaquetes.

Quan es produeixen malalties en aquest teixit, cal substituir la medul·la «no funcional» per una de sana o «funcional».

Aquest tractament està indicat en determinats processos hematològics, oncològics i immunològics. Els criteris generals d’inclusió en un programa de trasplantament de medul·la òssia són l’edat, la fase de la malaltia, la disponibilitat d’un donant, si escau, i l’absència d’altres malalties greus.

El trasplantament de medul·la òssia és un procediment que consisteix en substituir les cèl·lules mare de la medul·la òssia malalta per les sanes d’un donant. El donant pot ser el mateix pacient (trasplantament autòleg o autogènic) o una altra persona (trasplantament al·logènic). Aquesta tècnica també s’anomena trasplantament de progenitors hematopoètics. 

Les dades es desprenen de la memòria de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), que constata el rècord també a nivell estatal amb amb 3.717 intervencions, fet que suposa una taxa de 77,4 trasplantaments per milió de població. De les intervencions efectuades l’any passat, 2.253 (61%) es van fer amb cèl·lules del propi pacient (trasplantaments autòlegs) i 1.464 (39%) amb cèl·lules d’un donant (trasplantaments al·logènics), que en 832 casos estaven emparentats amb el pacient i en 632 eren donants voluntaris no emparentats.

Aquest èxit s’emmarca dins del Pla Nacional de Medul·la Òssia (PNMO) al qual s’uneixen els esforços de l’ONT, les comunitats autònomes, societats científiques, associacions de pacients i la Fundació Internacional Josep Carreras, que gestiona el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (Redmo), després de la signatura de l’Acord Marc entre aquesta entitat, el Ministeri de Sanitat i l’ONT.

La mitjana d’edat dels donants al Redmo és de 32 anys. La meitat dels donants registrats (51%) és menor de 40 anys. Pel que fa al sexe dels donants, la població femenina continua sent majoritària i representa el 64% del registre.

Tot i això, la necessitat d’incorporar més donants homes s’evidencia en les sol·licituds dels centres trasplantadors, ja que aquests donants eleven l’efectivitat del trasplantament.

L’equip que engloba l’hospital Trueta i l’Institut Català d’Oncologia de Girona és l’únic de la Regió Sanitària de Girona que fa aquests procediments. Aquest tipus d’intervencions es van començar a fer el 2009, evitant així que pacients amb diferents tipologies de càncers de la sang haguessin de desplaçar-se a Barcelona. En total, ja s’han fet almenys 265 procediments. De mitjana, aquest tipus d’intervencions requereixen unes tres setmanes d’ingrés hospitalari; és per això que és més còmode per als pacients i familiars no haver-se de moure.

Al llarg d’aquests anys, l’activitat ha anat augmentant quant a complexitat. Destaca que el 2022 els professionals van fer el primer trasplantament autòleg de cèl·lules mare hemopoètiques a un pacient amb esclerosi múltiple de la Regió Sanitària de Girona. 

Catalunya impulsa l’estudi de les teràpies cel·lulars

El Registre de Donants de Medul·la Òssia (Redmo) de la Fundació Josep Carreras podrà cedir aquest material per al desenvolupament de teràpies cel·lulars o avançades, sempre sota el consentiment del donant. És una de les novetats en la donació a Catalunya. Les teràpies cel·lulars, relacionades amb la medicina regenerativa i la immunoteràpia, estan basades en el trasplantament de cèl·lules terapèutiques per tractar malalties que no es poden curar amb fàrmacs. Les cèl·lules terapèutiques són les que regeneren un òrgan o teixit fet malbé i ataquen el càncer.

El Ministeri de Sanitat i l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) van crear, mesos enrere, un grup per avaluar la innovació en cèl·lules i teixits. Redmo en forma part i avalua el possible ús de les cèl·lules i teixits donats per al desenvolupament de medicaments de teràpies avançades. «La majoria d’aquests usos, de moment, es troben en assajos clínics. No se’n fa un ús comercial. El Redmo ha de protegir el donant», explica Sergi Querol, director d’aquest registre. Aquest organisme, el Redmo, és el que potencialment pot cedir les donacions de medul·la òssia, útil per al desenvolupament d’aquestes teràpies.

Querol precisa que en tot cas es parla de teràpies avançades en què el donant no té relació amb el pacient. Hi ha teràpies cel·lulars, com les CAR-T, en les quals el pacient és el seu propi donant: la sang del malalt es modifica genèticament i se li torna a infondre per atacar càncers hematològics com la leucèmia. «Aquí [en el cas del Registre de la Josep Carreras] el donant donaria altruistament la medul·la òssia per desenvolupar teràpies avançades».

En l’actualitat, el consentiment que firma el donant de Redmo és per a un trasplantament de medul·la òssia. No és per al desenvolupament de teràpies. Per això, Redmo haurà de contactar de nou amb els donants i demanar-los un «reconsentiment» per utilitzar la sang per investigar teràpies avançades. «L’investigador que vulgui plantejar el desenvolupament d’una teràpia avançada basada en donants [de medul·la òssia] és el que haurà de presentar el seu projecte a la comissió del Ministeri de Sanitat», explica Querol.

El nou reglament europeu Soho de cèl·lules i teixits estableix que aquestes són donacions derivades del cos humà i que estan destinades a aplicacions clíniques. Les aplicacions clíniques de les cèl·lules són diverses. D’una banda, el trasplantament de medul·la òssia basat en la donació de cèl·lules mare a la sang o limfòcits serveix per tractar les leucèmies i altres malalties de la sang.

Subscriu-te per seguir llegint