Girona ha registrat 197 incendis durant la campanya forestal d'aquest any

La campanya forestal d'aquest 2024 ha acabat a les comarques gironines amb 197 incendis. En l'àmbit de tot Catalunya s'ha treballat en un 26,5% menys de focs i una valoració positiva de l'organització operativa i d'anàlisi del risc. És la campanya amb menys incendis de vegetació dels darrers cinc anys. Tot i això, el risc d'incendi persisteix i es pot veure agreujada pel vent que afectaria sobretot l'Empordà.

Les comarques gironines se situen per darrere de la majoria de regions d'emergència de Catalunya, excepte les Terres de l'Ebre i la zona centre. S'han produït 63 incendis de vegetació agrícola, 63 de vegetació forestal i 72 de vegetació urbana.

Les pluges de finals d'agost i primers de setembre van donar una treva a la major part del territori, excepte a dos extrems del país on va arribar molt poca aigua i la vegetació estava molt seca. A l'Alt Empordà, a la Jonquera, es va donar un incendi el 14 setembre, i també al Priorat (Cabacés i Porrera, el 12 de setembre) condicionats per episodis de vent, a l'Alt Empordà, la tramuntana que, segons emergència "van deixar palesa la vulnerabilitat i la disponibilitat de la vegetació".

La campanya, amb menys incendis dels darrers cinc anys, ha tingut un 20,1% menys d'incendis forestals que el 2023.

L'activitat més gran va ser al juny amb 464 serveis per incendis de vegetació arreu de Catalunya, la major part dels focs durant la revetlla de Sant Joan. La majoria dels incendis forestals de l'estiu han estat al juliol amb 102. L'any passat va ser l'agost amb 149. Remarquen que la sequera estructural que viu la vegetació de tot el país, com en anys anteriors, fa que el risc forestal sigui permanent de gener a desembre.

On hi ha hagut més incendis de vegetació ha estat a la Regió d'Emergències de Tarragona amb 288, seguida de la Metropolitana Nord (285), i Lleida (251). Girona se situa força per sota.

La sequera

La sequera estructural que viuen els boscos de Catalunya "ens feia preveure una campanya contínua i extensa a tot el país", constaten. Però les pluges de primavera a la meitat nord van concentrar el risc més gran d’incendi forestal al sud del país i a la vall del Segre. En aquesta zona els Bombers de la Generalitat han hagut de fer front a alguns dels incendis més grans d’aquesta campanya. No obstant això, les pluges de juny van canviar aquesta previsió. No van eixugar la sequera estructural, però cada episodi de pluja feia que, durant uns dies, els incendis els costés créixer fora de capacitat d’extinció. Aquesta situació límit només es va preveure en llocs i moments molt concrets, com ara en dies de vent fort o amb entrades d’aire extremadament càlid i sec.

Durant la primera part de l'estiu hi hagueren incendis amb capacitat d'evolucionar a grans focs forestals per la gran massa d'herbassar i camps secs. Cremaven ràpidament. Quan arribava a marges i bosses forestals, el foc accelerava fent salts a centenars de metres. El ràpid desplegament tàctic dels Bombers de la Generalitat, l’aprofitament de camps llaurats i el treball col·laboratiu de pagesos amb tractors llaurant camps van ser claus per generar oportunitats i consolidar les maniobres d’extinció, informen. Hi hagué incendis, per exemple, a Baldomar el 10 d'agost.

Les pluges donaren una treva a finals d'agost i principis de setembre, tot i que es produïren els incendis del Priorat i a l'Alt Empordà, a la Jonquera, impulsats pel vent.

Des d'Emergències remarquen que l'escenari meteorològic i la gestió operativa ha fet que alguns incendis que han cremat en alta intensitat no han acabat esdevenint focs extrems.

La presència de conreus, i el suport d'agrupacions forestals, del territori i la pagesia han ajudat.

Sense ferits

En els incendis que ens han obligat a confinar o ordenar l’evacuació de veïns d’algunes urbanitzacions, s’ha utilitzat un sistema d’avisos en coordinació amb Protecció Civil i Mossos d’Esquadra. En cap dels incendis, però, no hi ha hagut atrapament de persones i no s’ha hagut de lamentar víctimes. Les persones han seguit les indicacions dels operatius d’emergència i hi ha hagut molta col·laboració ciutadana.

Finalment, des d'Emergències constaten que al país hi ha zones amb una sequera estructural extrema i el risc d'incendi persisteix. Aquesta setmana, es pot veure agreujada la situació de risc per l’entrada de vent de sud, que afectaria especialment l’Empordà, girant després a vent de nord i mestral a la zona de l’eix de la Terra Alta – Priorat on hi ha arribat molt poca precipitació.