El grup anònim Trinxat's Cerdanya reactiva la campanya de pintades contra el turisme

El grup anònim Trinxat's Cerdanya que des de fa uns mesos s'ha creat contra el model econòmic basat en el turisme residencial ha reactivat les campanyes de pintades. En aquesta ocasió els activistes han escrit missatges contra el turisme i els seus principals esdeveniments a les façanes dels ajuntaments de Fontanals i Puigcerdà així com en altres espais cèntrics d'Alp.

El grup, que es vol mantenir en l'anonimat, ha fixat els seus pròxims objectius en el festival de música Winterfest i ha llançat una nova campanya a través de les xarxes socials: "Ni Summerfest ni Winterfest! Cases plenes tot l'any, feines i vides de qualitat. Prou elitisme i precarització! Sortim de nou als carrers per recordar que no és aquest el model que necessita la comarca! L'esteu matant i en sou els principals responsables. Puigcerdà i Fontanals, pareu de precaritzar i trinxar la Cerdanya".

Trinxat's, que va aparèixer durant l'estiu, és un grup que s’autodefineix com a «joves cerdans en lluita». El grup va reivindicar les pancartes que van aparèixer a Puigcerdà les últimes setmanes d'agost en contra del Summerfest: «Esteu trinxant el territori, Summerfest. Si no fas res, ets còmplice». En aquesta mateixa acció van aparèixer pintades contra el festival i l’Ajuntament de Puigcerdà a l’entrada del recinte musical, a la zona de Sant Marc.

En la seva primera aparició, el grup ja es va definir sota els principis que en els últims anys han reivindicat entitats i moviments populars. Aquesta nova Cerdanya de base popular ha posat sobre la taula problemàtiques com ara l’excés de construcció, la precarietat dels sous, la impossibilitat d’accedir a l’habitatge i la gentrificació que viu la comarca.

Així, la declaració fundacional dels Trinxat's va apuntar que: «Com és ben sabut el trinxat és un plat apreciat en aquesta comarca, però a vegades hi ha trinxats que no venen tan de gust. Quan trinxen els recursos, la qualitat de vida, el paisatge o les relacions socials toca despertar-se de la idea il·lusòria del turisme com a motor econòmic i toca defensar el territori i la seva gent. Fa molts anys que veiem evolucionar el panorama, cada vegada més i pitjor, i estem cansats. Cansats de la precarietat, cansats del classisme, de la gentrificació, de la destrossa del territori que tant estimem i cansats d’aquest model que ens ofega i subordina. Que ens parin de vendre la idea que vivim gràcies a ells, perquè quan perds tot el que tens i ho vens al millor postor, només et queda malviure a la seva costa. Sous precaris i horaris laborals esclavistes que retallen el descans i l’oci per quatre duros que s’acaben embutxacant els de sempre. Ens fan fora, amb la pèrdua de la possibilitat de viure aquí, perquè gent de bona butxaca puguin utilitzar el que era casa teva com el seu pati d’esbarjo. El trinxat va sorgir com un plat de subsistència, que les gents d’aquesta comarca amb el que bé podien cuinaven per subsistir els durs hiverns. Nosaltres, doncs, ens aixequem per plantar cara a aquest llarg hivern que fa anys que veiem. Però com la col amb què es cuina aquest plat que ens dona nom, que creix en condicions precàries, contra el torb, el fred i la rufaca, contra allò que ens va en contra, resistim. I amb l’empenta i les ganes de sobreviure, com els nostres avantpassats, utilitzarem allò que tenim per sobreviure fins a la primavera. Som els Trinxat’s i estem trinxats. Ens hem despertat i no callarem. Estigueu atents perquè això tot just acaba de començar! Deixem-los clar que no són benvinguts! Amunt la lluita de classes!».