"Vam portar un psicòleg per atendre víctimes, però també Bombers"

Com va ser la seva experiència liderant l’operatiu dels Bombers de la Generalitat a València després de la catàstrofe de la DANA? 

A nivell professional va ser una oportunitat per poder ajudar a un territori que ho necessitava. Un suport que vam fer desplegant el cos de Bombers de la Generalitat. Pel que fa a l’àmbit personal, em va servir per aprendre per un futur i per fer tot allò que ja havíem après. La meva missió ara és que tot allò que hem viscut i que hem fet s’incorpori dins del cos de Bombers de la Generalitat perquè ho puguem tenir en compte per a futures ocasions.

Com va acabar de cap del cos de Bombers català?

Tant la seixantena de Bombers que vam anar en la primera remesa, com en la segona, i ara en la tercera, hem anat de forma voluntària.

Quines van ser les principals dificultats que es van trobar durant la intervenció a València? 

Vam trobar un territori devastat amb una afectació d’una importància molt gran. A Catalunya estem acostumats a inundacions per acumulació de pluja que acaben afectant baixos d’alguns domicilis, però aquí l’aigua va arribar fins als balcons dels primers pisos.

Què és el primer que va pensar en veure l’abast dels danys? 

Va ser molt curiós perquè quan vam travessar València hi havia normalitat, però quan vam sortir vam començar a veure totes les imatges que havíem vist als mitjans de comunicació prèviament. Quan vam veure el tram urbà i les poblacions que ens van assignar vam observar que la situació era dantesca, la veritat és que se’ns va posar la pell de gallina. Ens vam trobar una desolació absoluta, no només per com estaven els carrers, sinó per les persones que tant havien patit, les quals estaven destrossades i intentaven aixecar el cap.

Quins llocs o imatges li han impactat més durant les actuacions? 

L’acumulació d’imatges és el pitjor. Veure en persona una vegada i una altra com estava tot és molt dur i és una mica el record que t’emportes. Tot i que també és molt satisfactori pensar en com ha canviat l’aspecte d’un a carrer o la situació en general des de la nostra arribada fins que vam marxar.

Com descriuria la col·laboració entre els diferents cossos d’emergència a València? 

Qui portava la batuta de la coordinació era el consorci de València. Tan bon punt vam arribar van agrair moltíssim la nostra col·laboració i també ens van mostrar el seu estat de saturació i que intentéssim ser el màxim d’autònoms en la tasca que ens assignaven. En arribar ens ho vam fer nostre i vam treballar conjuntament amb altres coses de Bombers d’arreu de l’estat espanyol, amb els quals acabàvem compartint tot allò que ens anàvem trobant i com ho havíem resolt. La veritat que gràcies a aquesta col·laboració vam poder trobar moltes solucions abans, un fet que ha agilitat molt les intervencions.

Com ha sigut la resposta de la població local?

Una resposta d’agraïment total. Totes les persones amb les que ens trobàvem ens mostraven el seu respecte i consideració, fins i tot ens oferien coses a nivell d’alimentació. De la mateixa manera, com estaven tan contents amb nosaltres ens compartien la seva desesperació. Ens narraven tot el que havien perdut o el que hi havia abans de la catàstrofe.

Per què creu que la xifra de morts i desapareguts no s’actualitza dia a dia? 

No. A nosaltres ens van marcar molt clar quin era el protocol quan trobàvem víctimes mortals. Si en trobàvem una el que havíem de fer era comunicar-ho al punt de comandament que hi havia a cada municipi. En cap moment vam percebre que es volgués amagar cap informació d’aquest àmbit. A nosaltres tampoc ens van compartir la dada dels desapareguts, però en cap cas ens van dir que hi havia una possible motivació en amagar informació.

Quines mesures creu que caldria millorar en el sistema de prevenció i resposta a inundacions? 

Inundacions per DANA n’hem tingut sempre. El que passa que ara amb els efectes del canvi climàtic, com que els estius siguin més llargs, ara són molt més intenses, però d’inundacions n’hem tingut al 1954, 1982, 1994 i ara al 2024, per exemple. El que hem de dir és que cada cop seran més intenses i això fa que ens haguem de preparar, equipar-nos i polir el sistema d’avisos, que ja tenim a Catalunya, per intentar que la població estigui sempre al cas i sàpiga com respondre en aquests casos. Hem de fer un pas endavant en la formació de la població en casos de crisi.

Quins recursos i equipaments considera essencials per afrontar aquestes catàstrofes?

A nivell de Bombers, el que hem de tenir és un equipament d’autoprotecció i ens hem de formar amb tècniques per poder fer qualsevol treball en un ambient aquàtic. No només amb aigua estancada, sinó també amb corrent. I també poder comptar amb materials, com embarcacions per exemple. Des del cos de Bombers ja hem començat a comprar material de rescat aquàtic.

Com es gestiona l’atenció psicològica i emocional dels bombers després d’una actuació així?

Nosaltres vam portar un psicòleg, no només per atendre a les possibles víctimes, sinó també per atendre els bombers que estàvem treballant. Dins del cos de Bombers aquests professionals fan una feina molt important perquè no ens afecti més enllà del dia del servei el que podem veure o patir. 

Subscriu-te per seguir llegint