Les operacions de càncer de pulmó creixen un 16% a Girona

L’hospital Trueta de Girona ha detectat un increment en el nombre d’operacions quirúrgiques relacionades amb el càncer de pulmó. Fins al 8 de novembre s’han fet 78 operacions mentre que en tot el 2023 en van registrar 67 en tot l’any. D’aquesta manera hi ha hagut un increment d’intervencions en un 16% sense haver finalitzat encara l’any. 

Amb l’extirpació del tumor, s’elimina part del teixit sa del voltant i alguns ganglis limfàtics propers. Segons apunta el centre, aquest augment es deu a la millora continuada del circuit de diagnosi ràpida, tant des de l’atenció primària com des dels diferents hospitals de la Regió Sanitària Girona. A la vegada, hi ha altres factors, com ara les noves teràpies oncodirigides (sobretot, la immunoteràpia), les quals han permès rescatar per al tractament quirúrgic casos que abans no haurien pogut optar a aquest procediment.    

A finals de 2023, els cirurgians toràcics del Trueta van començar a operar també a través de cirurgia robòtica. Actualment, el 15% de les cirurgies per càncer de pulmó realitzades pel servei ja es fan mitjançant aquesta tècnica, que té l’avantatge de ser menys invasiva i, per tant, més segura per al pacient.

Pel que fa als índexs de supervivència dels pacients amb càncer de pulmó al cap de 60 mesos del procediment quirúrgic, el Trueta se situa al nivell dels estàndard internacionals, segons les dades publicades per l’Associació Internacional per a l’Estudi del Càncer de Pulmó (IASLC). El centre obté millors resultats respecte a la mitjana de Catalunya amb relació al temps d’ingrés dels pacients operats: 3 dies davant dels 5,8; així com en la taxa de reingressos: el 2% davant del 6%.

Jornada d'experts

Aquestes dades es van posar de manifest aquest divendres, en la jornada anual organitzada pel Servei de Pneumologia, que enguany precedeix el Dia Mundial del Càncer de Pulmó, que es commemora aquest dissabte. Precisament, aquest tipus de tumor, que destaca per ser un dels de major incidència i mortalitat, ha centrat una de les temàtiques de la jornada, per posar en relleu la importància de disposar d’un circuit ràpid des de la sospita fins al diagnòstic per tal d’abordar el seu tractament a temps. Aquest és un procés en què és important la coordinació entre els equips d’atenció primària i els serveis de pneumologia, com el de l’hospital Trueta i el Santa Caterina, que cada any rep aproximadament unes 200 derivacions, per tal d’establir el diagnòstic de forma preferent.

A Catalunya cada any es detecten uns 4.600 nous casos de càncer de pulmó i hi ha prop de 4.000 defuncions per aquesta malaltia. La principal dificultat a l’hora d’abordar el càncer de pulmó és que en bona part es detecta quan ja està en un estadi avançat, un fet que redueix significativament les opcions de curació mitjançant procediments quirúrgics i tractaments de quimioteràpia o radioteràpia.

«Per aquesta raó, és important identificar els pacients de major risc i tenir clar el circuit de derivació quan hi ha sospita de la malaltia, per tal d’agilitzar el procediment a seguir», destaca el doctor Marc Bonnin, cap del Servei de Pneumologia del Trueta i del Santa Caterina.

Durant la Jornada, ha sigut Manel Haro, facultatiu del servei, qui va exposar les característiques del circuit que se segueix des que l’atenció primària detecta un possible cas i que funciona a tot el territori català. La sospita acostuma a iniciar-se a partir d’una radiografia de tòrax que, un cop revisada pel metge de l’atenció primària, mostra una lesió compatible amb un tumor pulmonar. Seguidament, es deriva el cas als serveis de pneumologia de referència, com el del Trueta i el Santa Caterina, mitjançant una bústia de recepció per a aquestes peticions, per tal d’agilitzar el procés de diagnòstic.

Entre gener i maig d’aquest 2024 el Trueta va rebre més de 80 peticions mitjançant el circuit de diagnòstic ràpid, les quals es gestionen de manera que abans de quatre dies es pugui citar el pacient, per tal de definir el diagnòstic mitjançant proves més concloents a l’hora de precisar el tipus de lesió, com ara les broncoscòpies. 

Programes de cribratge

La importància d’una detecció precoç per augmentar la taxa de supervivència dels pacients fa que, durant la jornada, es tractés l’eficiència dels programes de cribratge. En aquest context, un factor clau se situa en el col·lectiu de persones fumadores, ja que es calcula que entre el 85 al 90% dels càncers de pulmó està vinculat al consum de tabac. D’altra banda, també es van assenyalar procediments més eficients a l’hora de detectar la malaltia en fases més inicials, com ara les tomografies computades de baixa dosi, que s’han mostrat més efectives respecte a la radiografia toràcica.

Una taula per debatre diversos aspectes de l’atenció pal·liativa ha completat l’apartat de la jornada dedicat al càncer de pulmó, fet que ha posat de manifest el treball multidisciplinari que requereix aquest servei per adaptar-se a les necessitats de cada pacient. En aquest sentit, més enllà del tractament oncològic, destaquen aquelles actuacions que es vinculen al suport psicològic i de treball social, per tal que els pacients i els seus familiars rebin una atenció integral. 

Malalties respiratòries

A banda del circuit de diagnòstic ràpid i el cribratge del càncer de pulmó, l’altra temàtica que s'ha desenvolupat durant la jornada han sigut les infeccions respiratòries i l’eficàcia de la seva prevenció amb les vacunes actuals. En aquesta part, la doctora del Servei de Medicina Interna i Malalties Infeccioses del Trueta Carol Batlle va exposar els canvis en la interpretació dels antibiogrames, que són els resultats dels cultius que permeten determinar la sensibilitat d’un bacteri o fong respecte a un antibiòtic o un grup d’antibiòtics. 

Per tant, el seu resultat determina quin agent antimicrobià és l’indicat per inhibir el desenvolupament dels bacteris causants de la infecció i ajuda el professional mèdic a establir el tractament més efectiu.