Un estudi de l'IDIBGI i la UPF relaciona un virus intestinal amb l'addicció al menjar i a tenir obesitat

Un estudi conjunt entre l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha relacionat el virus intestinal 'Micorviridae' amb l'addicció al menjar i l'obesitat. En concret, la recerca dels investigadors revela que aquest virus provoca alteracions a dos neurotransmissors, que són els encarregats de regular la sensació de sacietat. Fins ara, les investigacions s'havien centrat en els bacteris, però aquesta troballa posa de manifest que altres microorganismes, com els virus, també influeixen en l'equilibri de la salut intestinal i en conductes relacionades amb la nutrició i el metabolisme. L'estudi, liderat per l'investigador de l'IDIBGI, Jordi Mayneris s'ha publicat a la revista Nature Metabolism.

L'addicció al menjar és un trastorn en què les persones perden el control sobre el que mengen, i està directament vinculat a problemes com l'obesitat. Es tracta d'una addicció que desencadena mecanismes del cervell similars als que es produeixen amb altres addiccions. Aquest nou estudi associa la presència d’una espècie de virus dins la microbiota intestinal que genera aquest comportament.

L’estudi vincula directament la presència d’aquest tipus de virus amb el metabolisme de la serotonina i la dopamina. En concret, els investigadors han detectat que la presència de microviridae es relaciona amb un major nivell de triptòfan i de tirosina en sang. El cos utilitza aquestes dues substàncies per produir la serotonina i la dopamina, neurotransmissors essencials en la regulació de l'humor i el plaer i que estan involucrats en mecanismes del cervell que actuen en l'addicció, com el sistema de recompensa i la regulació de la sacietat i el benestar.

Les conclusions extretes de l’estudi conjunt entre l’IDIBGI i la Pompeu Fabra s’han validat en 264 persones, que s’han distribuït en tres grups diferents. Els resultats obtinguts encaixen amb els d'una altra anàlisi del mateix equip de l’IDIBGI en un altre grup de 942 persones, en què s’ha trobat una associació dels virus amb un menor control d’inhibició.

L’associació descoberta en humans també s'ha provat en ratolins i mosques de la fruita. En col·laboració amb investigadors de la UPF, quan es va transferir microbiota de pacients amb alta presència de Microviridae a ratolins, aquests van mostrar una major addicció al menjar i alteracions en el metabolisme del triptòfan, serotonina i dopamina al cervell. A més, aquests ratolins van presentar comportaments típics de l’addicció al menjar, com la motivació i la persistència.

L’Àcid antranílic, possible protecció

La recerca, però, també ha deixat la porta oberta a un possible factor de protecció contra els efectes del virus. A partir de l’anàlisi de les mostres de sang dels pacients, l’equip de l’IDIBGI també va comprovar que la presència d’aquest tipus del virus s’associava a una menor concentració d’un compost derivat del triptòfan anomenat àcid antranílic, fet que pot indicar que aquesta substància podria prevenir aquests comportaments típics de l’addicció al menjar.

Per tal de validar aquesta hipòtesi, es va administrar àcid antranílic a ratolins i també a mosques de la fruita (Drosophila melanogaster). En ratolins, l’equip de la UPF va observar com la suplementació d’àcid antranílic disminuïa l’addicció al menjar i alterava les vies relacionades amb el metabolisme i la síntesi de neurotransmissors, com la serotonina i la dopamina. D’altra banda, l’experimentació amb mosques de la fruita, liderada per la investigadora de l’IDIBGI Dra. Anna Castells-Nobau, va mostrar com l’àcid antranílic regulava el comportament alimentari de les mosques a través del metabolisme de la dopamina.