Aquests són els municipis gironins que haurien de tenir pla de nevades i no el tenen

La manca de plans d’emergència per gestionar situacions de nevades és un dels deures pendents de la majoria dels municipis gironins que estan obligats a tenir-ne. Només 15 de les 58 localitats que haurien de tenir un pla vigent el tenen elaborat i aprovat. Això significa que el 74% dels municipis, un total de 43, no han complert encara amb aquesta mesura per garantir la seguretat de la seva població.

Les dades de Protecció Civil analitzades per comarques revelen desigualtats amb situacions especialment preocupants en zones de muntanya com el Ripollès, on dels 20 municipis que haurien de tenir el pla enllestit només el tenen vigent 13, que són: Campelles; Camprodon; Gombrèn; Llanars; Les Llosses; Molló; Ogassa; Pardines; Planoles; Queralbs; Ribes de Frese; Toses i Vallfogona de Ripollès. Mentre que les localitats ripolleses obligades que sí que ho tenen fet són: Campdevànol; Ripoll; Sant Joan de les Abadesses; Sant Pau de Segúries; Setcases; Toses i Vilallonga de Ter. 

La Cerdanya és la segona comarca amb més municipis obligats a tenir el pla per nevades a Girona i cap el té en ordre: Alp; Bolvir; Das; Fontanals de Cerdanya; Ger; Guils de Cerdanya; Isòvol; Llívia; Meranges; Puigcerdà i Urús. De la mateixa manera, la Garrotxa la segueix de molt a prop amb una desena de localitats obligades: Montagut i Oix; Olot; Les Planes d’Hostoles; Les Preses; Riudaura; Sant Aniol de Finestres; Sant Feliu de Pallerols; Sant Joan les Fonts; Santa Pau i La Vall d’en Bas. Però només un d’aquests municipis garrotxins (Olot) té el pla d’emergència per nevades fet i vigent.

La Selva, l’Empordà i el Gironès

D’altra banda, a la Selva hi ha vuit municipis que l’haurien de tenir enllestit: Arbúcies; Blanes; Lloret de Mar; Riells i Viabrea; Sant Feliu de Buixalleu; Sant Hilari Sacalm; Susqueda i Tossa de Mar. D’aquestes localitats, només tres ajuntaments (Lloret, Susqueda i Riells i Viabrea) compleixen amb la normativa. Així mateix, a la comarca de l’Alt Empordà n’hi ha quatre poblacions obligades: Figueres; Maçanet de Cabrenys; Masarac i La Vajol. En aquest cas, Masarac és l’única que té el document vigent. Pel que respecta al Baix Empordà, hi ha tres municipis que estan requerits a tenir l’informe (Castell-Platja d’Aro, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols), però només Palafrugell el té fet. Finalment, a la comarca del Gironès, els dos municipis que han de tenir el pla d’emergència compleixen amb la normativa, que són Girona i Salt.

Això no obstant, els ajuntaments obligats no són els únics que es preocupen per estar preparats. Algunes localitats que no tenen l’obligació de redactar un pla d’emergència per nevades ja ho han fet de manera voluntària, com és el cas de Llambilles, El Port de la Selva i Anglès, entre altres, que han optat per avançar-se als possibles riscos. 

La situació posa en evidència una realitat perillosa, molts ajuntaments no estan preparats per reaccionar de manera eficient davant d’una emergència per nevades. La importància de tenir plans d’emergència va quedar palesa en els recents episodis viscuts al País Valencià, on la improvisació davant de desastres ha evidenciat els perills de no disposar de protocols clars i ben definits.

Els plans d’emergència no només serveixen per organitzar recursos durant una crisi, sinó també per alertar la població i evitar errors que poden derivar en conseqüències tràgiques. Al Parlament de Catalunya, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una crida als consistoris perquè accelerin la revisió i l’elaboració dels seus plans de protecció civil, però molts encara estan en una fase inicial.

Els municipis tenen l’obligació d’elaborar documents adaptats als riscos del seu territori. Això inclou no només les nevades, sinó també altres fenòmens com inundacions, ventades, riscos químics o sísmics. No obstant això, les xifres reflecteixen que l’aplicació d’aquesta normativa avança amb lentitud, fins i tot en àrees on els episodis de neu poden tenir un impacte considerable.

El desafiament ara és garantir que aquestes mesures es posin en marxa tan aviat com es pugui per evitar situacions de vulnerabilitat. Disposar d’un pla d’emergència no és només un tràmit burocràtic; és una responsabilitat que pot marcar la diferència entre una gestió eficaç i el caos en moments crítics. A Girona, queda molt camí per recórrer per assolir aquest objectiu.

Alertes als mòbils

Per altra banda, una de les claus perquè la població estigui preparada per una situació complicada són les alertes als mòbils. Abans que aquests avisos arribin als telèfons, hi ha un procés tècnic i organitzatiu que implica diverses institucions. Tot comença amb les dades meteorològiques proporcionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i, a escala estatal, per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Aquests organismes analitzen fenòmens meteorològics amb criteris científics i estadístics, utilitzant una xarxa d’estacions i radars per emetre avisos classificats per nivells de risc. El Meteocat fa servir quatre colors (verd, groc, taronja i vermell), mentre que l’AEMET en fa servir tres (groc, taronja i vermell). Tot i les diferències, els criteris solen coincidir, encara que el Meteocat detalla les previsions per comarques, cosa que pot aportar informació més precisa a escala local.

Aquests avisos meteorològics no es tradueixen automàticament en alertes al mòbil. Quan el Meteocat detecta un risc meteorològic significatiu, l’avís s’envia automàticament a Protecció Civil, que avaluarà la possible afectació al territori i la població. Aquesta avaluació es realitza amb la col·laboració d’agents com els Bombers, els Mossos d’Esquadra, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ajuntaments i altres entitats implicades. En funció de l’anàlisi, es decideixen mesures concretes com restriccions de mobilitat o tancament d’espais públics.

Per enviar una alerta al mòbil de les persones afectades, Protecció Civil prioritza la previsió i la gravetat de la situació. Quan es declara un pla d’emergència com l’Inuncat per risc d’inundacions, els ajuntaments han d’activar les mesures previstes, com tancar parcs, platges o zones inundables, per minimitzar els danys i protegir les persones.

Una quarantena d’ocasions

Des de l’entrada en funcionament del servei d’alertes al mòbil, l’any 2023, des de Protecció Civil ja l’han activat en una quarantena d’ocasions, incloent-hi emergències com inundacions, incendis forestals o fuites químiques. Aquest sistema és considerat una eina crucial per reduir riscos i millorar la coordinació davant situacions d’emergència, tot i que encara hi ha marge per millorar en la seva implementació i comprensió per part de la ciutadania. 

Subscriu-te per seguir llegint