Identifiquen 458 pedreres abandonades a Girona que podrien ser hàbitats per a la fauna

A Catalunya hi ha 1877 pedreres abandonades, de les quals 458 es troben a les comarques gironines. Convertir aquests espais en hàbitats per a la fauna amenaçada és una proposta que planteja la Fundació Emys que ha portat a terme un estudi sobre l'estat de salut de les zones humides d'aquests espais per conèixer les oportunitats i crear propostes de conservació per afavorir la biodiversitat.

A l’estudi hi ha participat el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona i el Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

La cap de l'àrea de conservació de la Fundació, Ona Font, explica que en alguns casos, com a conseqüència no desitjada de l'explotació, les activitats extractives de roca o mineral arriben a la zona freàtica. Llavors l'aigua aflora cap a la superfície durant diversos mesos o, fins i tot de manera permanent. El que a vegades suposa una pèrdua d'aigua de l'aqüífer i l'assecament de fonts, pous i cursos fluvials propers, altres, crea basses que s’omplen durant les pluges i són colonitzades per espècies de zones obertes o d’ambients aquàtics que hi troben refugi i aliment.

“Aquesta restauració natural és un fet molt interessant, ja que les zones humides són un dels ecosistemes més vulnerables del planeta" explica i afegeix que, "segons el Líving Planet Index, el 85% de les espècies que viuen en zones humides han patit una disminució en els últims 50 anys.

Prèvia a la restauració, s’ha dut a terme una prospecció i catalogació telemàtica de les extraccions, prioritzant aquelles que contenen punts d’aigua. En les seleccionades, s’ha realitzat un inventari i caracterització per determinar els factors ambientals i antròpics que modulen la presència de fauna i un seguiment de biodiversitat.

Conscients del valor d’aquestes zones, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona, s’ha efectuat un estudi hidrogeològic on s’han analitzat les característiques del substrat, la procedència de l’aigua i la seva relació sobre les masses d’aigua més properes.

Restauració de les pedreres

La tècnica de conservació de la Fundació Emys i coordinadora del projecte, Júlia Ferrer, remarca que l’assessorament i participació del Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha esdevingut clau per desenvolupar unes directrius bàsiques per la restauració de les pedreres amb basses artificials i, al mateix temps, defensar un model de restauració que no perjudiqui les espècies més vulnerables que ja hi han arribat de manera natural.

Amb 458 pedreres gironines identificades com a potencials refugis per a fauna, el projecte marca un punt d’inflexió en la forma com percebem i gestionem aquests espais.

Aquesta descoberta no només destaca la importància de les pedreres com a refugis temporals per a espècies vulnerables, sinó que també proposa un model de restauració respectuós amb els ecosistemes naturals. Així, s’obre la porta a un futur on espais considerats residuals esdevenen aliats clau en la lluita per la conservació de la biodiversitat.