Les peticions de segones opinions mèdiques a Girona es disparen

Un total de 158 pacients gironins van sol·licitar l’any passat una segona opinió mèdica, xifra que s’ha disparat en els últims anys a la Regió Sanitària de Girona.

I és que el nombre d’usuaris del sistema de salut que va recórrer a una segona opinió per confirmar o refutar un diagnòstic dins del mateix sistema públic es va multiplicar per quatre respecte al 2013, quan en van ser només 38, segons les dades del Servei Català de la Salut (CatSalut). 

L’augment de peticions en els darrers anys ha sigut progressiu, excepte en el 2017 i el 2020, quan hi va haver una petita davallada. En aquest darrer any la reducció va ser per la pandèmia, però a partir del 2022 ja van tornar a créixer considerablement. En tots aquests anys, els gironins han fet 1.009 peticions. 

El dret a tenir una segona opinió mèdica està garantit i regulat per una instrucció del CatSalut, que permet que el pacient pugui demanar un segon informe facultatiu per contrastar un diagnòstic o un tractament en circumstàncies d’especial gravetat, com el càncer, les malalties minoritàries o en cas que se li hagi prescrit un trasplantament, per exemple. 

En qualsevol d’aquestes circumstàncies, des de la unitat d’atenció al ciutadà del mateix centre assistencial s’informarà el pacient del dret a demanar una segona opinió, dels centres que poden donar-la i del temps que trigarà a obtenir-la. Per a cada especialitat mèdica hi haurà com a mínim dos centres que podran emetre un informe mèdic. La unitat d’atenció al ciutadà del centre on el pacient és atès li facilitarà la llista dels centres que poden donar-li una segona opinió mèdica segons la malaltia que tingui, i en podrà triar un. En el cas de les comarques gironines, solen ser centres de Barcelona, com l’hospital Vall d’Hebron.

El Defensor del Pacient registra una quarta part menys de denúncies a Girona

«Normalment, no requereixen la presència física del pacient, tot i que excepcionalment pot ser que el centre que faci l’informe de la segona opinió demani més proves diagnòstiques», concreta Xavier Burjons, cap d’Atenció al Ciutadà a la Regió Sanitària de Girona.

Burjons valora positivament aquest augment de peticions, ja que des del servei d’atenció en fan difusió entre els pacients. «És bo que la ciutadania faci ús d’aquests drets i alhora és un reforç en l’activitat professional que s'està fent; al principi potser sí que hi havia més reticències per part dels professionals que emetien el primer informe, però ara aquest recurs ja s’ha normalitzat més», matisa.

La segona opinió mèdica confirmarà el diagnòstic o el tractament o bé en donarà de diferents. Si la segona opinió confirma el diagnòstic o el tractament que ja tenia el pacient, l’atenció sanitària es realitzarà al centre on ja l’atenien. Si la segona opinió mèdica és diferent de la primera, el pacient podrà triar entre rebre l’atenció o el tractament al centre que ja l’atenien o al centre que ha emès el nou diagnòstic. «Normalment, la segona opinió sol confirmar el mateix diagnòstic o tractament que la primera en un 85-90% de casos», explica Burjons.

Principals causes

Pel que fa a les peticions de l’any passat, gairebé la meitat, 71, estaven motivades per una cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important.

El càncer va generar 48 sol·licituds, és a dir un 30% de totes les comptabilitzades l’any passat, i les malalties degeneratives progressives del sistema nerviós central i les patologies minoritàries, deu i nou respectivament. Entre totes dues representen el 12% del total.

Altres procediments que van motivar aquestes sol·licituds van ser la neurocirurgia (4,4%), les especialitats pediàtriques (2,5%) o la cirurgia vascular (1,9%). Pel que fa als últims anys, els percentatges de les malalties s’han mantingut en valors similars. 

Subscriu-te per seguir llegint