L’esquizofrènia és la primera causa d’ingrés en salut mental a Girona

L’esquizofrènia és una malaltia mental greu que es caracteritza per l’alteració del pensament, les emocions i el comportament de les persones que la pateixen. Tot i que aquest quadre inicial és similar per a tothom, cada cas és diferent i hi ha conductes més o menys disruptives i/o psicòtiques.

De fet, juntament amb altres trastorns psicòtics, és la primera causa d’ingrés hospitalari en l’àmbit de la salut mental de les comarques gironines, segons dades més recents de la Regió Sanitària de Girona corresponents al 2023. En el cas de la fase aguda o crisi, les persones afectades presenten símptomes greus, com ara deliris i/o al·lucinacions, i no poden tenir cura d’elles mateixes. Els símptomes negatius també s’intensifiquen. La major part de les persones afectades per l’esquizofrènia alternen els episodis psicòtics aguts amb fases estables de remissió total o parcial dels símptomes.

«L’esquizofrènia encara és un dels trastorns més desconeguts»

La segona causa d’ingrés hospitalari és el trastorn bipolar i altres trastorns relacionats. En aquest cas, la malaltia es caracteritza per canvis dràstics en l’estat d’ànim. Les persones afectades oscil·len entre episodis d’eufòria i activitat (manies) i períodes de tristor i desesperança (depressió).

Aquest trastorn va més enllà dels alts i baixos emocionals que poden experimentar totes les persones: els símptomes són molt intensos, duren setmanes o mesos, tenen un gran impacte en la qualitat de vida i poden arribar a posar en risc la vida de la persona afectada.

Seguidament, les altres causes d’ingrés són per trastorns vinculats a estimulants, l’alcohol i el tabac.

Pel que fa als principals diagnòstics des de l’activitat ambulatòria, els trastorns d’ànim estan al capdavant en el cas dels adults. Seguidament, hi ha l’esquizofrènia i altres trastorns psicòtics, els trastorns d’ansietat, els trastorns d’adaptació i els trastorns de personalitat. 

Finalment, en els diagnòstics de l’activitat ambulatòria a la població pediàtrica destaquen els trastorns habitualment diagnosticats en la lactància, infància o adolescència; els trastorns per dèficit d’atenció, de la conducta i per comportament perjudicial; trastorns d’ansietat; trastorns d’adaptació i, per últim, retards del desenvolupament.

Els centres comunitaris de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines van atendre l’any 2023 un total de 28.264 persones.

Concretament, els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) van atendre 15.427 pacients, un 3,76% més que el 2022. Del total, 3.754 persones van rebre assistència per primer cop, xifra pràcticament igual que el 2022. El 42% eren dones i 58%, homes, amb una mitjana d’edat de 51 anys. Per la seva banda, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre 7.582 persones, de les quals 2.589 acudien al centre per primera vegada, un 6,6% més que el 2022. Del conjunt de pacients atesos, un 49% van ser noies i un 51% homes, amb una mitjana d’edat de 14 anys.

Ús d’internet

Per altra banda, augmenta l’ús «problemàtic» d’internet tant en homes com en dones, segons es desprèn en la darrera edició de l’informe sobre addiccions comportamentals del pla estatal sobre drogues, que observa un increment de dues dècimes en els homes i d’una dècima en les dones entre el 2022 i el 2024.

Tanmateix, l’ús addictiu de la xarxa es dispara a la franja de 15 a 24 anys. De fet, en aquest grup d’edat passa del 10,8% a l’11,7% en només dos anys. Paral·lelament, cau per sisè any consecutiu el nombre de persones amb trastorns d’addicció relacionats amb les apostes, fenomen que ha passat del 2,6% dels enquestats a l’1,4% en sis anys. L’informe també assenyala que aquest ús addictiu de la xarxa es produeix de manera especialment intensa a Catalunya, Madrid, el País Valencià i Múrcia.

Subscriu-te per seguir llegint