Palamós i Blanes superen la mitjana catalana de pacients polimedicats

Palamós i Blanes encapçalen el percentatge de pacients polimedicats a les àrees bàsiques de salut (ABS) de Girona, segons les darreres dades de la Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas). A Catalunya, el 4,1% de la població pren deu medicaments o més de forma simultània, un fenomen conegut com a polimedicació, mentre que a la província de Girona la mitjana se situa lleugerament per sota, amb un 3,3%.

Palamós lidera aquest rànquing amb un 4,84%, seguit de Blanes amb un 4,38%. Altres municipis gironins amb percentatges destacats són Palafrugell (3,99%), Lloret de Mar (3,87%) i Ripoll (3,45%). Per contra, municipis com Olot (2,48%), Figueres (2,50%) i Salt (2,53%) es troben a la cua de la llista.

A la ciutat de Girona, on la mitjana global és del 2,9%, també es detecten diferències significatives entre els quatre centres d’atenció primària (CAP). El CAP Taialà registra un 4,08%, coincidint amb la mitjana catalana, mentre que Can Gibert del Pla, Montilivi i Santa Clara tenen percentatges de 2,66%, 2,45% i 2,40%, respectivament.

La polimedicació és un fenomen complex que s’explica per diversos factors. L’envelliment poblacional, el sexe, les condicions socioeconòmiques i la tendència a sobremedicar són algunes de les principals causes. «Les àrees més pobres estan més polimedicades. La pobresa està associada a més malaltia, més patologia i més medicaments», explica Mireia Espallargues, directora de l’Àrea de Qualitat i Acompliment de l’Aquas.

També s’ha detectat que la polimedicació és especialment elevada en dones, sobretot en la franja d’edat compresa entre els 20 i els 55 anys, a causa de l’embaràs i altres factors socials. Però, en les persones grans, la combinació de fàrmacs pot comportar riscos greus, com caigudes, fractures i altres efectes secundaris.

Pacients majors de cent anys

Tanmateix, un projecte de recerca presentat l’any 2022 en el Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) va analitzar les patologies i el consum de fàrmacs de la població centenària de la Regió Sanitària de Girona. Es tracta d’un estudi descriptiu transversal a Atenció Primària, que inclou pacients majors de 100 anys vius (amb un rang d’edat entre 100 i 113 anys). Entre les principals conclusions va sortir que pràcticament el 10% no té no té cap prescripció mèdica activa. A més, també destaca la d’analgèsics no AINEs² (53,51%), antiulcerosos (40,79%), diürètics (39,91%), antiagregants (33,77%), ansiolítics i hipnòtics (31,14%), antidepressius (24,56%) i antipsicòtics (19,74%). Respecte a les patologies cròniques més prevalents destaca la incontinència urinària (74,12%), la hipertensió arterial (70,61%), l’artrosi (51,32%) i la patologia renal crònica (38,6%).

«La polimedicació és un bon indicador de la situació del sistema sanitari. Un excés de medicaments pot provocar problemes de salut», afirma Manuel Medina, metge de família i expert en atenció primària de l’Aquas a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona. A més, afegeix que molts d’aquests problemes tenen origen en situacions socials que acaben medicalitzant-se, com l’angoixa derivada de la inseguretat laboral o la manca d’habitatge.

La «cascada terapèutica» és un altre dels fenòmens que preocupa els experts. Així ho explica el metge Jordi Mestres Lucero, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). «Moltes vegades, els efectes secundaris d’un fàrmac provoquen la prescripció d’un altre per contrarestar-los, cosa que pot acabar generant problemes més greus com caigudes o fractures en persones grans», adverteix Mestres. Això és especialment problemàtic en estacions com l’estiu, on l’excés de medicaments com els antidiürètics pot provocar deshidratació si no es controla adequadament.

Diferències entre CAPs

Una altra variable a tenir en compte és la idiosincràsia de cada centre d’atenció primària. Neus Carrilero, farmacèutica i coordinadora de recerca en atenció primària al Parc Sanitari Pere Virgili, destaca que dins d’un mateix municipi poden haver-hi grans diferències en la prescripció de medicaments. «Cada CAP té dinàmiques diferents que fan que uns tendeixin a medicalitzar més que altres. De vegades s’acaben tractant amb medicaments problemes socials, com l’angoixa derivada de la pobresa o la inseguretat laboral, perquè els metges no tenen capacitat per abordar aquestes problemàtiques», explica Carrilero.

Aquest fenomen posa de manifest la importància de dotar l’atenció primària amb els recursos necessaris per fer una bona conciliació de medicaments. Segons Mestres Lucero, aquesta és una tasca que requereix temps i dedicació, però els professionals sovint es veuen limitats pel ritme frenètic de les consultes, que en molts casos no permet dedicar més de 12 minuts per pacient.

Els efectes de la polimedicació van més enllà de la salut individual dels pacients. Manuel Medina explica que aquest fenomen també és un reflex de les prioritats del sistema sanitari i la societat en general. «La polimedicació és el símptoma d’un sistema que prioritza les solucions ràpides per davant de les estructurals. Necessitem més prevenció, més educació en salut i, sobretot, més suport per part de l’atenció primària per abordar els problemes de manera integral», conclou.

Més inversió

Amb aquest context, queda clara la necessitat de prendre mesures per reduir l’excés de medicaments i millorar la qualitat de vida dels pacients, especialment en les zones amb percentatges més alts de polimedicació com Blanes i Palamós. Els experts coincideixen que aquesta lluita passa per una inversió en atenció primària, però també per conscienciar els mateixos pacients sobre els riscos d’un excés de medicació. 

Subscriu-te per seguir llegint