El 84% de nens gironins sobreviuen cinc anys després de patir un càncer
Girona va registrar gairebé una vintena de casos l’any passat i la leucèmia continua sent el tipus de tumor més freqüent en edat pediàtrica
Una de les consultes d'oncologia pediàtrica de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona. / ACN
La supervivència al càncer infantil ha augmentat considerablement de forma global en les darreres dècades. Per exemple, en el cas de la leucèmia, la taxa de supervivència el 1998 a Europa era del 84% i, quinze anys més tard, va augmentar fins al 90%.
A les comarques gironines, de mitjana actualment ja és del 84% cinc anys després del diagnòstic. Així ho posen de manifest les estadístiques de la Unitat d’epidemiologia i registre de càncer de Girona (UERCG), corresponents al tancament de 2024. Aquesta unitat fa trenta anys que es va crear, amb l'objectiu de recollir dades sobre el càncer a les comarques gironines. El Dr. Pau Viladiu com a director, el Dr. Angel Izquierdo com a coordinador, Nuria Puig com a secretària i Rafel-Marcos Gragera com a epidemiòleg
El càncer infantil abasta una sèrie de tumors diferents que en el seu conjunt és de molt baix volum. Els càncers més freqüents són les leucèmies (25%), les neoplàsies del Sistema Nerviós Central (SNC) (20%) i els limfomes (14%). La leucèmia és el que registra més augment de supervivència a Girona i, a la vegada, és la forma de càncer més freqüent en els nens amb un percentatge d’entre el 30 i 40% de tots els tumors. Actualment, ja és del 95% segons determinen les dades de la unitat especialitzada. Es tracta d’una malaltia de la sang que s’origina a la medul·la òssia. En la major part dels casos, la leucèmia passa a la sang circulant (perifèrica) de manera ràpida i es pot disseminar a altres parts del cos, com els ganglis limfàtics, la melsa, el fetge, el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal), els testicles o altres òrgans.
Seguidament, el tumor en el sistema nerviós central és el que ha registrat un augment més baix de supervivència. De fet, també és el que té menys perspectives de curació. Concretament, s’ha passat del 57 al 60%. Aquest tipus de càncer s’origina en el teixit del cervell i sovint es diagnostica en nens de 3 a 8 anys, tot i que poden donar-se a qualsevol edat. Són una mica més comuns en els nens que en les nenes. N’hi ha de diferents tipus segons la tipologia de cèl·lules que componen el seu teixit, que apareixen en diferents parts del cervell.
Finalment, el que té millors perspectives de curació és el limfoma de Hodkin amb un 98% de supervivència al cap de quinze anys. El limfoma de Hodgkin s’origina en el teixit limfàtic, que forma part del sistema immunològic de cos (les defenses). Aquest tipus de teixit es troba en moltes parts del cos, com per exemple el coll, les axil·les, el tòrax, l’abdomen i la zona engonal. El limfoma de Hodgkin pot presentar-se quasi en qualsevol part del cos i disseminar-se a qualsevol òrgan o teixit, incloent el fetge, la medul·la òssia i la melsa.
Aquesta malaltia és molt poc comú en infants menors de 5 anys. Es dona amb més freqüència en les persones de 15 a 35 anys i en més homes que dones.
«La tendència de casos es manté estable, no hi ha variacions perquè no hi ha factors de risc externs que hi influeixen »
Rafael Marcos-Gragera, epidemiòleg del Pla Director d’Oncologia de l’ICO i investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’hospital Josep Trueta (Idibgi) atribueix aquest augment de supervivència a la millora de tractaments. «En els últims vint i trenta anys hi ha hagut una gran millora i, a part de la supervivència, ara també s’estan fent molts estudis per reduir els efectes secundaris i les seqüeles, per exemple alguns tractaments són més selectius per evitar que els nens pateixin un segon càncer un cop adults, degut a l’exposició de radioteràpia», explica.
El mateix informe de la Unitat d’epidemiologia i registre de càncer de Girona recull que els problemes de salut acumulats en adults que han patit un càncer durant la infantesa són més elevats que en les persones sanes. La majoria de problemàtiques solen aparèixer a partir dels cinquanta anys, tot i que comencen a manifestar-se a partir dels trenta anys, normalment.
Gairebé vint casos nous
Segons dades del registre, l’any passat es van diagnosticar dinou casos nous a les comarques gironines: set càncers hematològics, cinc del sistema nerviós i set d’altres tipologies. La mitjana d’edat dels nens en el moment del diagnòstic va ser de set anys.
En general, hi ha una incidència d’uns quinze casos l’any i tres morts anuals de mitjana. Tot i la baixa incidència, el càncer és la primera causa de mortalitat en nens de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents.
El mateix registre calcula que un de cada 435 nens de 0 a 14 anys de les comarques gironines pot patir un càncer. «La tendència de casos s’està mantenint estable en els últims anys; no hi ha variacions perquè els càncers en aquesta edat no estan vinculats a factors de risc ambientals, com la contaminació, o de salut, com el tabac, l’alcohol o el sedentarisme; ni tampoc per exposició a raigs X per proves mèdiques; el component que té més influència és el genètic», explica Marcos-Gragera, que matisa que «es produeixen unes mutacions genètiques a l’atzar i tothom les pot tenir», concreta, l’investigador.
«S’estan fent molts estudis per tractar els efectes secundaris i les seqüeles per evitar altres tumors un cop adults»
Pel que fa a Catalunya, entre els anys 2019 i 2023 es van diagnosticar un total de 781 casos, (156 casos/any dins del període). La mitjana anual de la taxa d’incidència del càncer pediàtric a Catalunya en aquest període temporal ha sigut de 136,7 casos per cada milió de nens. Els tres grups tumorals més freqüents acumulen un 67,7% del total de casos. Aquests també van ser el de les leucèmies, malalties mieloproliferatives i mielodisplàsies, amb un 27,8% (N=217), seguit del de tumors del sistema nerviós central i miscel·lània de neoplàsies intracranials i intraespinals, amb un 27,1% (N=212), i el de limfomes i neoplàsies reticuloendotelials, amb un 12,8% (N=100).
Diferències segons el país
A nivell europeu, dels països que es tenen dades, la incidència més elevada és a Portugal, Itàlia, Àustra i Croàcia; mentre que la més baixa correspon a països com Alemanya, Txèquia i Eslovàquia. En la mateixa línia, un estudi recent amb participació espanyola analitza si el país on viu un menor amb càncer influeix en les possibilitats de detectar la malaltia a temps. La investigació revela variacions internacionals en la supervivència del càncer infantil que podrien explicar-se per l’estadi en què es diagnostica el tumor i ha analitzat prop d’11.000 casos diagnosticats a 23 països europeus i 4 d’extracomunitaris.
L’anàlisi recull resultats més esperançadors al sud d’Europa, zona que inclou Espanya, Grècia, Itàlia, Malta, Portugal i Eslovènia. Aquesta millora seria es podria atribuir a l’ús de gammagrafies, una tècnica contemplada a les recomanacions estàndard per detectar metàstasi però que no està disponible a tots els països.
A més, en aquesta regió s’utilitzen tomografies computaritzades de tòrax en el 82,9% dels casos de tumor de Wilms, fet que podria explicar l’estadificació més precisa davant d’altres regions geogràfiques.
Més nens que nenes
Una altra de les dades que crida l’atenció és que el càncer infantil afecta més els nens que les nenes. Marcos-Gragera explica que no hi ha una explicació científica que justifiqui aquesta incidència, tot i que es pot atribuir a la genètica.
Malgrat tot, anys enrere la diferència era més evident però la tendència és que cada vegada es vagi anivellant més, fins a tal punt que la previsió indica que actualment i en els propers anys la incidència serà la mateixa tant en nens com en nenes.
Finalment, Marcos-Gragera fa incís al factor psicològic. I és que els estudis actuals, a part d’analitzar possibles seqüeles físiques també tracten les seqüeles psicològiques.
Lligat a això, la Federació Espanyola de Famílies de Càncer Infantil (FEFCI) destaca la importància que els nens i els adolescents amb aquesta malaltia, així com les seves famílies, rebin atenció psicològica especialitzada en Oncologia Pediàtrica al llarg de tot el procés.
La Federació apunta que els professionals especialitzats exerceixen un acompanyament imprescindible que prevé trastorns de tipus emocional, a més d’orientar i vetllar per al benestar dels pacients i el seu entorn a cada etapa del càncer pediàtric.
El 2024, FEFCI va aconseguir dur a terme 35.708 intervencions especialitzades i van oferir un suport directe a un total de 3.844 persones.
Exposició sobre l'Afanoc
L’Auditori de Palau Robert de Barcelona acull l’exposició Univers Xukli? Posa’t la Gorra, explora’l al Palau Robert que tracta l’origen de l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), nascuda arran de l’experiència vital d’un grup de famílies que van decidir ser proactives davant del diagnòstic de càncer dels seus fills. Des de l’octubre de l’any passat que l’entitat compta amb una seu a la ciutat de Girona, per tal d’oferir acompanyament als familiars durant el procés.
Subscriu-te per seguir llegint
- «Sortir a ‘El Foraster’ va servir per trencar prejudicis; ara la gent s’hi acosta»
- Qui és Roman Arnold? El propietari de la finca on han trobat les restes arqueològiques a Girona
- Troballa històrica: Necrópolis amb 26 enterraments al Barri Vell de Girona
- Nora Cornell: 'No sé esquiar, vaig començar a fer snow perquè a Girona no hi ha surf
- El Girona fitxa un porter que no juga de fa dos anys
- El Trueta en blanc i negre: així era l'hospital dècades enrere
- Soler & Palau retorna la seva seu social a Catalunya vuit anys després
- Girona és la segona província catalana amb més beneficiaris de la renda garantida
