Un estudi fet al Montseny constata la persistència de bacteris i fongs del Sàhara

Un estudi fet pel CEAB de Blanes i el CREAF , basat en mostres recollides durant trenta anys al Montseny, ha revelat que bacteris i fongs procedents dels deserts nord-africans tenen una presència persistent al sud d’Europa, independentment dels episodis de pols sahariana. Segons indiquen els investigadors, aquesta troballa confirma que el seu impacte en els ecosistemes i en la salut humana no és puntual, sinó continuat. 

La investigació s’ha fet a partir de mostres de pluja recollides des del 1987 fins al 2014 al massís del Montseny. Segons expliquen des del CEAB, la pols del desert (dins la qual hi ha microorganismes que es mantenen vius) viatja constantment, milers de quilòmetres, dins dels corrents persistents de les capes altes de l’atmosfera, fins que acaba caient amb la pluja o la neu, que l’arrossega cap a terra. És per això que, analitzant les mostres de precipitació i dades de satèl·lits, els científics poden saber quins microbis han recorregut distàncies intercontinentals. Per evitar confusions amb la contaminació local, que es concentra a capes més baixes, les mostres es recullen en zones de muntanya, on la pluja només arrossega partícules provinents de les capes altes de l’atmosfera, assegurant així que l’anàlisi reflecteix exclusivament els microorganismes transportats pels corrents atmosfèrics de llarg recorregut. És per això que la localització escollida ha estat el Montseny. 

Per poder caracteritzar la microbiota, els investigadors han analitzat l’ADN de les mostres de pluja amb tècniques de seqüenciació massiva, i han comparat els resultats amb sòls de deserts nord-africans i dades genètiques d’altres sòls de tot el món. Per a la recerca, també s’ha recreat mitjançant la simulació informàtica el moviment de les grans masses d’aire que dispersen els microorganismes a nivell global. 

Bacteris sempre presents

Els resultats d’aquesta investigació al llarg de tres dècades s’han recollit i donat a conèixer en un article científic publicat aquest febrer a la revista Environmental Microbiology. El treball demostra que bacteris i fongs provinents dels sòls de deserts del nord d’Àfrica són sempre presents a les mostres, en tot el període, i per tant al nostre aire, de manera continuada, fins i tot molt temps després de les grans injeccions de pols saharianes que produeixen els episodis de calima. 

El treball revela la transcendència dels processos que succeeixin contínuament a les capes altes de l’atmosfera i contradiu la percepció, derivada d’estudis aerobiològics anteriors, que la microbiota present en entorns locals és generada majoritàriament pels ecosistemes veïns. 

Segons els responsables de la investigació, «tenir en compte aquesta presència sostinguda de microorganismes llunyans en el nostre aire és clau per poder avaluar-ne els efectes, tant sobre els entorns naturals com sobre la salut de les persones».

Dificultat en el finançament

Un dels motius pels quals no s’havia pogut obtenir abans aquest tipus de coneixement és la dificultat de comptar amb finançament per a programes continuats al llarg del temps, com el que suposa la recollida de mostres de pluja del Montseny durant trenta anys. Així ho explica la co-autora del treball, Anna Àvila, que indica que «el coneixement que anem obtenint amb col·leccions temporals com aquesta posa de relleu com n’és d’important disposar de mostreigs a llarg termini». D‘altra banda, l’investigador principal de l’estudi és Joan Cáliz. 

Per això, els investigadors subratllen la importància de continuar estudiant aquests fenòmens que es produeixen a les capes altes de l’atmosfera i els factors que els condicionen, ja que tenen un impacte directe tant en la natura —com la fertilització dels sòls— com en la salut humana —amb l’augment d’al·lèrgies o la propagació de gens resistents als antibiòtics. Tot això pren encara més rellevància en l’escenari de canvi climàtic, en què es preveu l’expansió de les zones àrides i alteracions en la circulació atmosfèrica a causa de l’activitat humana.