Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Mortalitat

El gener va deixar gairebé 50 defuncions per la fred

La xifra s’eleva a gairebé vuitanta si se sumen les del mes de desembre passat i mig febrer d’aquest any

Vacunació de la grip en una imatge d’arxiu.

Vacunació de la grip en una imatge d’arxiu. / Joaquín Corchero (Europa Press)

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

El sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) calcula que el mes passat van morir 48 persones a les comarques gironines per causes atribuïbles a les baixes temperatures, que arribarien a un total de 57 si s’afegeixen les estimacions fins a la setmana passada d’aquest mes de febrer. Si se sumen les defuncions del mes de desembre, que en van ser 21, el total s’eleva a 78.

Les concentracions de mortalitat per fred més elevades s’han produït durant la segona quinzena de gener, quan es van registrar 35 defuncions

Segons el MoMo, un sistema gestionat pel Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carles III que té com a objectiu «millorar la capacitat de prevenció i resposta» davant de situacions de risc per a la salut associades a les baixes temperatures, el gruix de l’excés de víctimes mortals atribuïdes a la fred es concentra entre les persones de 65 i més anys, en particular els de més de 85.

En tot cas, des de Sanitat adverteixen que les estimacions d’excessos de mortalitat per totes les causes i atribuïbles al defecte de temperatura «no es poden considerar consolidades fins que hagi passat almenys un mes des de la publicació».

L’exposició a baixes temperatures s’associa amb la «intensificació de malalties a la població vulnerable a mitjà i llarg termini» amb «l’acció oportunista dels agents infecciosos». En concret, Sanitat apunta que, al marge de casos extrems derivats de situacions d’hipotèrmia o de congelació, les temperatures baixes «debiliten la resposta defensiva de l’organisme» i part de l’origen de l’excés de morbimortalitat associat al fred, assenyalen, «és de naturalesa infecciosa, principalment per agents com el virus de la grip o el pneumococ».

Per altra banda, la fred també pot produir una «descompensació» que agreugi malalties cròniques en col·lectius vulnerables o augmenti la incidència d’altres complicacions de salut, entre les quals hi ha un increment dels diagnòstics per depressió o ansietat, esquizofrènia o complicacions durant la gestació. També «afavoreix» els sinistres de trànsit, les caigudes o els incendis i les intoxicacions per monòxid de carboni per estufes o brasers.

Contagi elevat de la grip

D’aquesta manera, tot i que el mes de gener ha estat càlid i sec, especialment a les comarques gironines -amb l’excepció entre el 13 i el 16 de gener, amb glaçades nocturnes generalitzades- cal remarcar que la circulació de virus respiratoris ha sigut bastant elevada, sobretot de la grip. Concretament, durant les últimes setmanes de gener es va viure el pic epidèmic i es va registrar el nombre de contagis més elevat en quatre anys; període que coincideix amb el pic de morts atribuïbles a les temperatures.

Prova d’això és que les urgències hospitalàries dels centres sanitaris gironins van experimentar un creixement d’activitat assistencial per casos de grip a partir del 19 de gener.

La Regió Sanitària de Girona està duent a terme una planificació i coordinació per adaptar-se a l’increment de l’activitat d’hivern per tal de garantir l’accessibilitat de la ciutadania als recursos, ja sigui als dispositius d’atenció primària, hospitalària com intermèdia. Així, des del mes desembre s’està duent a terme un monitoratge constant dels principals indicadors epidemiològics i de l’activitat urgent a tot el territori, amb l’objectiu de detectar qualsevol canvi i donar-hi resposta de manera immediata. 

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents