Mortalitat
El nombre de morts a Girona el 2024 va ser el més baix en cinc anys
Durant aquest període de temps, hi ha hagut dos repunts destacats al 2020 i el 2022 i les principals causes han sigut la covid-19 i la calor respectivament

Una intervenció per tractar el càncer de pròstata al Trueta, l’any passat. / ICS Girona

L’any passat van morir 6.714 persones a la província de Girona, segons estimacions provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en base a l’acumulació de defuncions setmanals fins a acabar el 2024. El total suposa una lleugera davallada del 0,49% respecte a l’any anterior i es tracta de la xifra més baixa des del 2019, abans de la pandèmia, quan se’n van registrar 6.482.
Aquesta tendència a la baixa ja es va començar a detectar el 2023, que va finalitzar amb un total de 6.747 defuncions. En la mateixa línia que el 2023, els tumors van seguir sent la primera causa de mortalitat a les comarques gironines, almenys en el primer semestre del 2024, segones les dades actualitzades més recents, amb un total de 917 defuncions per aquesta causa.
En les últimes dècades, les malalties del sistema circulatori, entre les quals hi ha els infarts, ictus o la insuficiència cardíaca, eren les que provocaven més morts a les comarques gironines, amb l’excepció dels períodes de plena pandèmia de la covid-19. Però el càncer ha passat a ocupar el primer lloc, tal com ha passat a la resta d’Espanya. Aquest canvi es deu, tal com exposen els experts, a l’increment de la incidència de la malaltia, sobretot per l’envelliment de la població, a més de l’augment dels factors de risc, com ara la mala alimentació o el sedentarisme. Tot i que també és cert que en molts tumors han millorat la taxa de supervivència.
Segons dades del primer semestre del 2024, el càncer de bronquis i pulmó acumula la majoria de morts per tumors (191), seguit del càncer de còlon (72).
Seguidament, entre les defuncions per problemes al sistema circulatori, destaquen la insuficiència cardíaca (128) i les malalties cerebrovasculars (155). En general, el conjunt d’aquest tipus de malalties va generar 843 defuncions.
Pel que fa al conjunt d’Espanya, es calcula que van morir 439.146 persones, un 0,7% més que l’any anterior. Per edat i sexe, el descens més important en les defuncions en termes relatius es va observar en les persones entre 5 i 29 anys en homes (-6,1% respecte al 2023), i en les persones de 85 a 89 anys en dones (-6%). Respecte al nombre de defuncions, els majors augments respecte al 2023 es van produir a Cantàbria (6,1%) i Castella i Lleó i Extremadura (5% en totes dues). El descens més important es va registrar a la ciutat autònoma de Melilla (-14,0%). Pel que fa al conjunt de Catalunya hi va haver 67.505 morts, un 0,2% menys que el 2023.
L’objectiu de l’estimació del nombre de defuncions setmanals (EDeS) és oferir estimacions ràpides sobre el nombre de defuncions ocorregudes cada setmana i cada mes a partir de les inscripcions registrades als registres civils informatitzats, així com la comparació amb les dades històriques de defuncions. Això permet interpretar les dades amb una perspectiva històrica necessària, atesa la variabilitat que presenten les defuncions al llarg del temps.
Impacte de la covid i la calor
Tornant a les comarques gironines, si es compara la tendència de mortalitat dels últims anys, el més destacat és el repunt de defuncions el 2020 a partir de finals de març, en plena primera onada de la pandèmia de la covid-19. Durant uns quatre mesos, la taxa es va situar per sobre de la mitjana, tot i que es va tornar a anivellar a partir de l’estiu, fins que va tornar a remuntar a finals d’any. Per tot això, hi va haver 7.210 defuncions.
Pel que fa al 2021, la taxa va anar seguint una tendència dins la mitjana, malgrat que l’impacte de la covid-19 encara era considerable. Hi va haver 6.879 morts.
Seguidament, el més destacat del 2022 és el repunt de morts el mes de juny, que no es va estabilitzar fins a finals de juliol. Cal tenir present que durant l’estiu del 2022 es van batre rècords de mortalitat a causa de les altes temperatures, tant a Girona com a la resta de Catalunya i Espanya. D’aquesta manera, el 2022 hi va haver 6.999 morts a les comarques gironines, xifra que es va quedar a una defunció de superar el topall de les 7.000, tal com va passar el 2020, quan les defuncions van créixer un 11% respecte al 2019, quan n’hi va haver 6.482, la xifra més baixa d’aquesta sèrie analitzada.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un extreballador d’Hisenda adverteix: “Si fas això, t’investigaran al 100%”
- Tres menors exhibeixen una pistola d’airsoft en un centre comercial de Salt, s'encaren amb els vigilants de seguretat i els fereixen
- «Em considero absolutament una pagesa, i a molta honra»
- Dins d’una batuda de caça a Cassà de la Selva: «Les multes per saltar-se la prohibició d’entrar-hi són de 1.000 a 3.000 euros»
- El pessebre gironí amb un recorregut de 800 metres quadrats, més d’un miler de figures i maquetes de 230 monuments de Catalunya
- Localitzen de matinada un jove senderista que s’havia perdut a la Coma de Vaca, a Queralbs
- Un home queda atrapat a la paret del castell d'Hostalric i el rescaten els Bombers
- Entren a robar en una casa de Girona, agredeixen i immobilitzen un dels residents
