Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La patronal de residències demana que s’acceleri l’atenció sociosanitària

Actualment s’està desplegant un pla pilot a la Garrotxa que facilita els serveis a domicilis

Infermeres alerten del dèficit de professionals en aquest sector

Una usuària d'una residència en una imatge d'arxiu.

Una usuària d'una residència en una imatge d'arxiu. / Metges de Catalunya

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) fa una crida a completar la integració social i sanitària a Catalunya, un dels «deures pendents» des de la covid-19, segons ha exposat aquest dilluns la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, en el balanç dels cinc anys de la pandèmia en el sector. Segons recull ACN, ha assegurat que la integració ha avançat «molt poc» -s’està debatent la llei al Parlament- i ha demanat «accelerar» el procés.

Segons exposa, «cal completar la integració de l’assistència dels centres d’atenció primària amb les residències». En aquesta línia, en el cas de les comarques gironines només hi ha un projecte pilot per transformar l’atenció sociosanitària a casa, que va començar a desplegar-se aquest gener a la Garrotxa. El servei té com a objectiu reduir ingressos «innecessaris», garantir una transició segura al domicili i evitar reingressos, millorant la continuïtat de l’atenció. A més, incorpora una plataforma tecnològica que facilitar la integració de serveis i la comunicació entre professionals de salut, socials, les persones ateses i els seus cuidadors.

El programa es fa a la Garrotxa precisament perquè el Govern situa la comarca com a referent d’aquest tipus d’atenció a les residències a les comarques gironines i, a més, també destaca per un elevat percentatge de població envellida.

Malgrat tot, Pascual considera que a termes generals encara no hi ha «interoperativitat» entre els programes de les residències i Salut. D’altra banda, també ha dit que el fet que els equips dels centres d’atenció primària i l’atenció intermèdia es desplacin a les residències, que és «fonamental, va molt lent». A més a més, ha demanat «un bon pressupost» per a la futura Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AAISSC).

A finals del 2023, es va publicar el nou Pla de desplegament de l’atenció integrada social i sanitària a les persones que viuen a les residències de gent gran, en el qual es preveia que aquests centres estiguessin totalment a càrrec de l’atenció primària i que els professionals que hi donessin atenció formessin part dels equips d’atenció primària.

Manca de professionals

D’altra banda, des d’ACRA assenyalen com un repte la manca de professionals sanitaris a les residències, en especial les infermeres. Segons ACRA, en falten 800 «de forma immediata» i la solució passa perquè sigui una funció assumida pel Sistema de Salut de Catalunya.

Pel que fa a les comarques gironines, hi ha una ràtio de 4,73 infermeres per cada 1.000 habitants i en farien falta unes 3.000 per situar-se en la mitjana europea, que és de 8,47, segons el darrer informe del Consell General d’Infermeria (CGE). Segons exposa el Col·legi d’infermeria de Girona, l’especialitat de geriatria se situa entre les que tenen més dèficit de professionals.

Des d’ACRA reiteren que els sous i les condicions no ajuden a atraure nous treballadors en el sector d’atenció a la gent gran. Per això, també es mostren partidaris de millorar la remuneració i afirmen que «cal atraure gent jove».

Finalment, la patronal de residències han fet balanç dels cinc anys de la pandèmia i de com va afectar els centres. Cinta Pascual ha fet autocrítica i ha admès que tot i que les residències van seguir tots els protocols establerts potser es van «passar de frenada» amb l’aïllament «ferotge» dels residents, que van estar separats durant molt de temps dels seus familiars.

En qualsevol cas, no ha volgut oblidar les dificultats amb les quals es van trobar en la gestió, com per exemple pel fet que prop d’un 30% dels contagiats eren asimptomàtics i no es van poder detectar i aïllar fins que els centres no van comptar amb proves PCR. Va recordar que la fiscalia va obrir expedients a 106 residències de Catalunya i «tots han quedat arxivats». 

Tracking Pixel Contents