Cinc anys de la covid-19 a Girona: la pandèmia que ha capgirat la història
Set grans onades; la primera, la més letal i la sisena, la que va deixar més positius, es van anar encadenant entre el març del 2020 fins a l’estiu del 2022, en un període marcat pel confinament inicial i una transformació social i sanitària
Un professional sanitari fa una PCR a una usuària d’una residència. / ICS Girona
Ara fa cinc anys que la pandèmia de la covid-19 va arribar a les comarques gironines. Concretament, el 28 de febrer de 2020 l’hospital Josep Trueta va atendre la primera pacient infectada de covid-19, una dona de 52 anys que s’havia infectat en un viatge al nord d’Itàlia. El seu cas va transcendir públicament, ja que era una treballadora de l’Ajuntament de Girona.
Un mes abans, el 31 de gener s’havia registrat el primer cas a Espanya: un turista alemany a La Gomera. Un mes abans, la Comissió Municipal de Salut i Sanitat de la ciutat xinesa de Wuhan havia alertat de l’arribada d’aquest virus tan desconegut.
En pocs dies, i lluny de qualsevol predicció, el contagi es va estendre de forma desmesurada a les comarques gironines, de la mateixa manera que ho va fer a la resta del món fins a esdevenir una pandèmia que ha persistit durant molt de temps. I és que, cinc anys després, s’han diagnosticat uns 344.386 casos des dels centres d’atenció primària, han ingressat 1.226 pacients crítics -amb dades fins al setembre de 2024- i han mort uns 3.100 gironins per la malaltia -amb dades fins al juny passat.
«Quan vam començar a sentir a parlar d’un nou virus a la Xina, ningú va pensar que tindria aquest impacte; però quan el contagi es va propagar i va arribar a Europa a través d’Itàlia va ser quan ens en vam adonar de la magnitud; ha sigut una pandèmia totalment inesperada i imprevisible, a diferència d’altres», explica el científic blanenc Salvador Macip, que va formar part del comitè assessor de la covid-19 del govern català.
Pocs dies després dels primers contagis, tots els hospitals gironins van patir una gran transformació en un temps rècord i van quedar irreconeixibles. A més, la covid-19 va portar l’estat d’alarma i estar confinats, una època complexa que va suposar un abans i un després, ja que va capgirar tots els àmbits de la societat.
Estat d’alarma i confinament
El 14 de març de 2020, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va decretar l’estat d’alarma per un termini provisional de 15 dies i que es va acabar convertint en tres mesos. Es van prendre mesures dràstiques, com el confinament domiciliari o el tancament de tots els comerços, excepte els supermercats o farmàcies, establiments considerats essencials. També van tancar tots els centres escolars i el curs 2019-2020 va finalitzar de forma telemàtica per primera vegada a la història. Només es podia sortir de casa per anar a la feina, al metge o a comprar, i els controls dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local estaven arreu de la ciutat per vigilar que la ciutadania complís amb la normativa.
«Hem viscut una pandèmia molt inesperada i imprevisible»
Les restriccions de l’activitat que es van adoptar per contenir la pandèmia van provocar una dràstica contracció de l’economia gironina. Espanya va presentar la pitjor evolució de les economies avançades de tot el món el 2020 i Girona va ser una de les províncies que més van patir: segons estimacions del Banc d’Espanya, el PIB gironí es va desplomar un 14,2%, la davallada més pronunciada de tot Catalunya i la quarta més dura entre totes les províncies espanyoles.
La plaça Independència, sense gent passejant ni terrasses, l’abril del 2020. / Marc Martí Font
La declaració d’estat d’alarma i el confinament domiciliari van suposar un cop per a tota la ciutadania. Es van viure escenes mai vistes de carrers completament buits i van aparèixer rutines noves fins aquell moment desconegudes, com haver de fer cua per entrar a comprar al supermercat. Els balcons van passar a ser l’escenari dels moments més emotius; cada vespre reunia moltes persones per aplaudir els serveis essencials, especialment als professionals sanitaris.
I és que els hospitals s’anaven omplint de forma desmesurada durant la primera onada de la pandèmia, sobretot les unitats de cures intensives. Per posar un exemple, el Trueta partia d’una UCI amb 18 llits i va arribar a tenir 74 crítics amb coronavirus i, si es tenen en compte els crítics i semicrítics amb altres malalties, el màxim es va assolir el 8 d’abril, amb 82 pacients. Es van haver d’habilitar nous espais per atendre aquests pacients i tots els sanitaris de l’hospital van haver de col·laborar. Tenint present que patien mancances d’equips de protecció individuals i que s’enfrontaven a un virus totalment desconegut.
Treballadors a l'UCI de l'hospital Josep Trueta. / ICS Girona
Vist en perspectiva, els experts consideren que es van prendre mesures desproporcionades i es van cometre alguns errors que van afectar especialment la gent gran i els nens. En la mateixa línia que altres científics, Salvador Macip ho atribueix a la manca d’experiència i que s’havien de prendre decisions «molt complexes». Assegura que ningú s’esperava el que va passar després i que, amb aquest precedent viscut, ara hi ha coses que es farien diferent.
D’entrada, lamenta que no es tenia prou en compte la visió científica, tot i que entén que calia tenir present altres factors com l’econòmic i el social. Una de les pitjors gestions, segons Macip, va ser la de les residències. «No vam ser prou rigorosos i vam deixar que la gent gran es morís, les residències van estar poc controlades». Afegeix que va faltar una coordinació a nivell global, amb directrius unificades a cada territori depenent de les necessitats. A nivell espanyol i català també calien mesures més concretes, ja que cada zona presentava unes característiques diferents.
La nova normalitat
El confinament va finalitzar el 19 de juny, amb l’entrada de tot Catalunya a la nova normalitat o fase de represa, tal com la va rebatejar el govern de la Generalitat.
D’aquesta manera, es posava fi a les restriccions de mobilitat al territori català. Prèviament, s’havien anat completant quatre fases de desescalada iniciades el 28 d’abril, que permetien fer esport unes hores al dia, l’obertura de centres comercials i locals de restauració o l’eliminació de franges horàries, entre altres aspectes. A partir d’aquí, les mascaretes passaven a ser obligatòries i la primera onada arribaria al final. Però la covid-19 havia arribat per quedar-se per una llarga temporada.
Després d’uns mesos d’estiu de treva, període en el qual les platges van tenir una imatge molt diferent, ja que calia mantenir la distància de seguretat i, en platges més petites, era necessari reservar plaça i, fet que generava llargues cues i, per altra banda, es van anul·lar la majoria de festivals musicals a la Costa Brava excepte el de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols; a la tardor va començar la segona onada.
Coincidint amb la finalització de les vacances d’estiu i el retorn a les escoles, els casos de coronavirus es van tornar a disparar a partir de l’octubre del 2020. A més, es van impulsar cribratges massius a la població a través de PCRs i, més endavant, testos d’antígens. Es van implementar mesures d’aïllament domiciliari i quarantenes per a casos positius i contactes estrets.
Els professionals sanitaris van incorporar tasques que no havien fet mai: recollides de mostres, rastreigs de casos, seguiment dels positius... tot això amb equips de protecció individual i, majoritàriament, a distància del pacient. Tot això va comportar que la càrrega assistencial passés de recaure dels hospitals als centres d’atenció primària, que es van desbordar.
La segona onada va portar, de nou, restriccions durant la tardor. La Generalitat de Catalunya va aplicar el confinament perimetral i per municipis els caps de setmana, a més de noves limitacions a les activitats comercials, culturals o esportives. A més, es van tancar els bars i restaurants i es van suspendre fires i congressos. També es va prohibir la mobilitat nocturna. Una de les decisions més polèmiques va ser el tancament de negocis com gimnasos i centres d’estètica.
A les portes de Nadal es van flexibilitzar algunes mesures però es va restringir la restauració, que només podia obrir al públic per esmorzar i dinar. Per altra banda, es va aplicar el confinament perimetral al Ripollès i la Cerdanya, on en aquell moment la circulació del virus era molt elevada. Per als dies assenyalats es van permetre les trobades d’un màxim deu persones de dues bombolles.
«Vam deixar morir la gent gran de les residències, hi va haver molts errors»
A finals de la segona onada a Girona també es van viure els pitjors brots residencials amb una alta mortalitat, fet que no succeïa des del pic de la primera onada. Destaca el de la residència Montsacopa d’Olot, que va infectar una seixantena de residents, dels quals en van morir setze, i el de les Forques de Vilafant, que també va finalitzar amb setze morts.
Vacunació, la gran esperança
El 2020, l’any que sempre més serà recordat com el de la pandèmia, també va finalitzar amb una notícia esperançadora: l’inici de la vacunació contra la covid-19. Els primers beneficiats de les dosis també van ser els més castigats per la malaltia: els residents de geriàtrics.
L’administració de la primera vacuna a les comarques gironines es va produir el 27 de desembre i va ser el primer pas cap a la immunització de la població.
La resposta va ser positiva, ja que en pocs mesos, els contagis van baixar un 70% i les defuncions, un 72%. El pes de la vacunació també va recaure en l’atenció primària.
Salvador Macip explica que la vacuna contra la covid-19 va arribar molt abans del previst. «Pensava que els efectes de la pandèmia, tant de casos com de mortalitat, serien molt pitjors; però no va ser així gràcies a l’arribada de la vacuna; si no hi hagués hagut aquesta gran inversió de temps i diners, encara hauria arribat més tard; però està clar que va ser un moment clau».
La vacunació es va anar desenvolupant per franges d’edat, prioritzant els col·lectius més vulnerables i els serveis essencials. Es van habilitar grans espais per poder administrar les dosis; en el cas de la ciutat de Girona destaca el Palau de Fires.
El Palau de Fires de Girona, habilitat com a punt de vacunació massiu, l'abril del 2021. / Marc Martí Font
La vacunació també va desembocar a l’impuls del passaport covid-19, document que va arribar a ser obligatori per poder entrar a restaurants o locals d’oci nocturn, entre altres recintes. Un dels fets més destacats a l’inici del 2021 van ser les eleccions al Parlament de Catalunya, que també van deixar imatges per a la història, ja que es va reservar una hora al final de la jornada electoral perquè els positius o contactes estrets poguessin votar.
Tot i el progrés de la immunització de la població, el Govern seguia aplicant restriccions, sobretot confinaments perimetrals i limitacions horàries, depenent de la situació epidemiològica. El 9 de maig es va aixecar l’estat d’alarma a l’estat espanyol i el toc de queda nocturn.
Un altre dels sectors que més es va ressentir de la crisi va ser el turisme. El primer estiu de la pandèmia també es van presenciar imatges mai vistes, amb zones turístiques freqüentades pel turisme estranger pràcticament buides. La Selva marítima va ser una de les més afectades. Tot i la millora de l’any següent, les xifres d’abans de la pandèmia no es van recuperar fins al 2022.
Allau de casos l’inici del 2022
La covid-19 ha passat per set grans onades pandèmiques. Tot i que la primera va ser la més letal, la que va generar més casos va ser la sisena, a finals del 2021 i principis del 2022 com a conseqüència de la variant òmicron.
El Govern de la Generalitat va anunciar noves restriccions, com el tancament de l’oci nocturn i el toc de queda, que va tornar a afectar les festes de Nadal. El dia que es van diagnosticar més casos a l’atenció primària en tota la pandèmia va ser el 17 de gener de 2022, amb un total de 5.685 positius.
Aquesta onada va castigar especialment els nens i adolescents i després de les festes de Nadal hi havia classes senceres que havien de fer quarantena si es detectava un cas positiu a l’aula. Les farmàcies es van incorporar al sistema de salut, per tal de donar suport en la realització dels tests d’antígens. La vacunació en adolescents ja havia començat mesos enrere però la dels nens encara s’estava desenvolupant. El mes de març ja s’havien administrat s’han administrat més d’1,6 milions de dosis a la Regió Sanitària de Girona i s’ha assolit una cobertura en pauta completa del 75,8% i un 41,7% en la dosi de record.
Adeu a les mascaretes
La retirada de l’obligatorietat de les mascaretes va suposar l’inici de la fi de la pandèmia. Es va anar fent de forma progressiva, primer a espais exteriors el febrer del 2022 i, seguidament, a espais interiors, dos mesos més tard. Encara hi havia algunes excepcions, com l’interior dels centres sanitaris o en el transport públic.
A l’estiu del 2022 es viuria la setena i última onada de la pandèmia, sense massa repercussió.
Assistents amb mascaretes al cicle musical Notes al Parc, a la Devesa de Girona, l'estiu del 2020. / Aniol Resclosa
A partir d’aquí, la situació cada vegada es va anar normalitzant més fins que el 5 de maig del 2023, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decretar el final de la pandèmia i el 6 de juliol, Girona va acabar d’acomiadar les mascaretes en tots els espais interiors.
"Ens ha aportat una dosi d’humilitat i ens ha fet veure que hem de tocar de peus a terra perquè hi haurà més pandèmies d’altres tipologies"
Un adeu que segons Macip no hauria d’haver sigut definitiu. «No s’ha sabut mantenir i aniria molt bé per evitar el contagi de virus respiratoris, com per exemple de grip, tal com passa a altres països asiàtics; però entenc que la cultura d’aquí és diferent», matisa.
«La pandèmia de la covid-19 ha tret a la llum moltes febleses, però també suposa un canvi a la història, perquè ens ha fet adonar que hem de ser humils i tocar de peus a terra; perquè en vindran més i d’altres tipologies i cal que estiguem preparats perquè no ens agafi desprevinguts», conclou
Subscriu-te per seguir llegint
- Compte si tens gos o gat: Europa aprova una nova llei amb data límit per complir-la
- Una jove investigadora de Llagostera participa en un descobriment clau sobre com es formen els embrions
- Creixen un 193% les sol·licituds de certificats de baptisme del segle XIX
- Aquestes empreses gironines són considerades un 'gran lloc per treballar
- Un esquiador ferit greu per una allau a Setcases
- Dues persones ferides, una en estat crític, en la col·lisió entre un camió i un turisme a la C-26, a Borrassà
- L'advocat i expresident dels Manaies de Girona Carles Mascort serà el pendonista d'aquest any
- 2.335 quilos de cable de coure comissats i dos veïns de Girona investigats en un control de la Guàrdia Civil a Fraga
