Les seqüeles de la covid persistent perduren malgrat el pas del temps

Cinc anys després de l’arribada de la pandèmia, encara hi ha molts aspectes desconeguts sobre el coronavirus que generen molta incertesa. Una de les grans incògnites continua sent la covid persistent. Els símptomes, en molts casos, encara persisteixen i n’hi poden arribar a haver uns 200 que es manifesten durant almenys tres mesos després de la infecció inicial i poden durar anys. Pèrdua de gust i olfacte, mal de cap, disfonia, taquicàrdies, dolors articulars, fatiga i alteracions cognitives són alguns dels símptomes.

Segons dades del Departament de Salut aportades a aquest diari, els hospitals gironins han atès 485 persones per covid persistent des de l’inici de la pandèmia fins a finals de l’any passat. L’any que se’n van registrar més és el 2022, coincideix amb el període que es van batre rècords de diagnòstics de coronavirus, sobretot durant el primer trimestre. L’hospital que ha atès més pacients al llarg d’aquest temps és el Trueta, amb 201. De fet, el Trueta compta amb una unitat especialitzada en la malaltia per a nens i adolescents però en el cas d’adults, l’equip d’experts referent de tot Catalunya està a l’hospital Germans Trias i Pujol, «Can Ruti», des d’on s’han dut a terme diversos estudis. La unitat va ser pionera i des que va obrir el juny de 2020 ha atès uns 2.000 casos i només el 7,6% s’ha curat.

Covid persistent: els "grans oblidats" de la pandèmia

Un dels estudis més recents de la unitat, segons detalla ACN, està centrat en la caracterització de la malaltia, l’anàlisi dels factors de risc o de la fisiopatologia per poder encertar amb el tractament adequat. Ara les esperances es dipositen en l’assaig d’un antiviral anomenat plitidepsina que té efectes contra el SARS-CoV-2, contra l’herpes i també té un efecte antiinflamatori, que són tres de les hipòtesis de la covid persistent.

De forma paral·lela, l’associació d’afectats per la covid persistent a Catalunya segueix creixent. Actualment ja compta amb 1.400 persones, un centenar de les quals viuen a les comarques gironines. La portaveu del col·lectiu, Sílvia Soler, exposa a aquest diari que estan units per demanar que hi hagi uns «protocols adequats» i lamenta que «tots els progressos que s’havien fet amb l’anterior govern de Catalunya ara s’han estancat». Valora positivament que s’hagi obert la porta perquè se’ls tracti com a pacients crònics complexos però lamenta la manca de compromís per part de les administracions.

Pel que fa a l’evolució dels afectats, Soler assegura que «n’hi ha que han tingut millores i inclús han pogut tornar a treballar, ja que hi ha símptomes totalment incapacitants»; però afegeix que també hi ha «recaigudes». Per altra banda, admet que el percentatge de persones que s’han recuperat totalment, segons mostren les dades de Can Ruti, és «molt baix»; és per això que fa incís a la importància d’invertir en recerca i més en patologies com la covid persistent, que encara és poc visibilitzada, i fa menció a l’estudi que s’està desenvolupant per trobar un fàrmac que pugui combatre alguns dels símptomes més característics de la malaltia.

Subscriu-te per seguir llegint