El mosquit tigre ja s’ha establert en el 89% de municipis de la província

Des que el 2004 el mosquit tigre es va detectar per primera vegada a Catalunya, s’ha anat estenent pràcticament arreu del territori. Segons dades de l’any passat proporcionades per Dipsalut, organisme autònom de la Diputació de Girona, hi ha 197 municipis gironins amb el mosquit tigre establert. Per tant, només hi ha 23 municipis dels quals encara no es té constància que hi hagi hagut presència d’aquest insecte, la majoria dels quals es concentren al Ripollès i la Cerdanya. En el cas del Ripollès, precisament on encara no s’ha establert és en els municipis de més alta muntanya, on les temperatures són més baixes. 

El conjunt de municipis on no s’ha establert són Alp, Bolvir, Campelles, Das, Espinelves, Fontanals de Cerdanya, Ger, Gombrèn, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llanars, Llívia, Meranges, Ogassa, Pardines, Planoles, Queralbs, Setcases, Toses, Urús, la Vajol, Vallfogona del Ripollès, Vidrà i Vilallonga de Ter. A les comarques de muntanya és on tarda més a arribar però el canvi climàtic està propiciant que també es desplaci cap a aquestes zones que normalment eren menys caloroses. 

Per altra banda, els experts també asseguren que tot i que el moment de màxima expansió es produeix entre el setembre i octubre, la presència dels insectes s’allargarà fins a l’hivern per la pujada de temperatures i passarà el mateix que el sud-est asiàtic, on n’hi ha tot l’any. Aquest tipus de mosquit se’l reconeix per les ratlles blanques al cap, el cos i les potes. El mosquit adult fa entre 2 mm i 10 mm. Els ous i les larves viuen en petites basses d’aigua estancada, en àrees exteriors properes a la presència humana. Per això, la mesura més eficaç per evitar-ne la proliferació és eliminar els llocs amb aigua on creixen.

Tornant a l’any passat, l’insecte es va detectar per primera vegada a Camprodon, les Llosses, Puigcerdà, Ribes de Freser i Sant Pau de Segúries. D’aquesta manera, ja ha arribat a una nova comarca, la Cerdanya. Des de Dipsalut, consideren que s’ha produït un augment «destacat» en només un any.

Pel que fa a la presència del mosquit, no es van produir incidències destacades, excepte una plaga que hi va haver l’estiu passat a Girona, que va provocar el tancament avançat de les piscines del GEiEG de la ciutat.

Precisament, Girona és un dels municipis on el mosquit fa més anys que s’hi ha establert, concretament des del 2009. Però encara n’hi ha d’altres on es va detectar abans. Entre els municipis on fa més anys que el mosquit està establert hi ha Blanes, Caldes de Malavella, Calonge, Castell-Platja d’Aro, l’Escala, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Palafrugell, Pals, Riudellots de la Selva, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Vidreres i Vilamalla. En tots aquests, el mosquit tigre es va detectar per primer cop el 2008.

A partir d’aquí, l’insecte s’ha anat estenent cada vegada més en comarques més de l’interior i, en els darrers anys, per comarques de muntanya, començant per la Garrotxa. A Olot, per exemple, hi va arribar el 2012.

De forma paral·lela, des de l’organisme s’impulsa un projecte educatiu a les escoles per tractar l’insecte. En l’edició de l’any passat, es va executar en 151 centres educatius, on es van fer un total de 210 xerrades, arribant així a 5.084 alumnes. Un 81% d’aquestes escoles van participar a la recollida de mostres, de manera que es van poder analitzar un total de 2.127 dels kits entregats. En el conjunt de les mostres es van identificar 14 espècies diferents de culícids i el mosquit tigre.

Cas en un programa escolar

Precisament, aquest programa escolar va ser transcendent el 2023, quan van ser els propis alumnes d’un centre educatiu de Ripoll els que van descobrir la presència de l’insecte per primera vegada al municipi. A través d’una recollida de mostres, alumnes van detectar unes larves i posteriorment el Servei de Control de Mosquits va fer una prospecció per la zona per reconfirmar-ho. 

Dipsalut dona eines als ajuntaments per a la lluita antilarvària a espais públics, estableix sistemes de control de la població de mosquits i sensibilitza la ciutadania sobre accions per combatre’l.

A més, l’organisme disposa d’una guia per als ajuntaments que recull en un únic document tota la informació vinculada a les accions de control del mosquit tigre en l’àmbit municipal. Entre altres aspectes, s’ofereix a l’administració local un «Mapa de Risc» que categoritza les diferents zones del municipi en funció del risc de transmissió d’arbovirus.

Per poder-lo elaborar, cal recollir totes aquelles dades bàsiques, relacionades amb la capacitat de reproducció del mosquit tigre i com pot afectar a la població per la presència de zones conflictives o sensibles, que permeten definir aquestes categories. Entre les principals dades bàsiques hi ha la tipologia urbanística i zones conflictives.

Les dates en què està activa la campanya anual de vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya, es fixen prèvia consulta als serveis de control de mosquits i l’Agència de salut pública de Barcelona que són els que detecten l’inici i el final d’activitat anual dels mosquits.

Catorze casos de dengue

La presència del mosquit és molt molesta pel nombre tan elevat de picades que causen els exemplars femella. Aquest mosquit té la capacitat d’actuar com a vector (transmissor) d’algunes malalties, com les produïdes pels virus Chikungunya, dengue i Zika. A Catalunya se solen detectar casos importants d’aquestes malalties. La majoria tenen antecedents d’haver viatjat a zones endèmiques com són el sud-est asiàtic, l’Àfrica o el Carib i d’haver estat picats per mosquits durant la seva estada.

Dipsalut ajuda diversos municipis que reben l’avís de l’alerta epidemiològica. Com a conseqüència, al llarg de la temporada passada es van fer 34 enquestes entomològiques corresponents a 38 persones sospitoses d’arbovirosis a Girona. D’aquests casos, 14 s’han acabat confirmant com a dengue. El dengue suposa la malaltia més freqüent entre els confirmats, però no n’hi ha cap d’autòcton.

Les dades són similars a les del 2023, quan es van fer 32 enquestes entomològiques per a casos sospitosos d’arbovirosis, però es van confirmar menys casos de dengue, un total d’onze. Des del 2023 s’ha establert la normalitat postcovid, ja que la població torna a viatjar sense restriccions, fet que incrementa el risc de transmissió de malalties importades. I és que el perill de contraure una malaltia quan es viatja incrementa quan el destí turístic és una zona de clima tropical.

Una de les accions més recurrents al dur una enquesta entomològica és la instal·lació d’una trampa de captura d’adults. L’any passat això es va fer en 13 dels estudis, ja que en els altres, els pacients no tenien disponibilitat o els domicilis visitats no disposaven d’un espai on instal·lar aquesta trampa. Els resultats de les analítiques dels mosquits capturats van ser negatius en tots els casos. Pel que fa al 2023, aquesta acció es va fer en 12 casos.

Finalment, a nivell català, com a element diferencial de l’estat de les arbovirosis a Catalunya d’aquest any 2024 respecte als anys anteriors, hi ha la detecció d’un brot de dengue al Tarragonès l’estiu passat. En canvi, no es té constància de cap brot a les comarques de Girona. 

Subscriu-te per seguir llegint