Baixa la llista d’espera per rebre un òrgan aquest inici d’any a Girona
El nombre de trasplantaments es manté estable respecte al mateix període de l’any passat i les intervencions renals segueixen sent les més habituals

Professionals de l’hospital Vall d’Hebron fent u n trasplantament de pulmó. / Hospital Vall d'Hebron

La llista de pacients gironins en espera per rebre el trasplantament d’un òrgan ha millorat lleugerament respecte a l’any passat, segons dades actualitzades pel Departament de Salut.
Concretament, a finals de febrer d’aquest 2025 hi havia 134 gironins pendents de la intervenció, mentre que fa un any n’hi havia 141. El grup més nombrós, amb 119 pacients, és el dels que esperen un trasplantament renal; set persones estan a l’espera d’un pulmó, quatre necessiten un cor; tres, un fetge i un, el pàncrees.
Pel que fa al nombre de trasplantaments fets durant el gener i febrer de 2025, Girona va igualar la dada del mateix període del 2024. Cal recordar que l’any passat es va tornar a superar el rècord d’intervencions des que hi ha registres. Per tant, l’activitat es manté en un bon ritme en aquesta arrencada d’any. La darrera xifra més elevada es va assolir el 2023, amb 120 operacions en total, seguint la línia ascendent iniciada el 2022, quan hi va haver una recuperació després de la pandèmia. El 2020 es va produir una forta davallada i, el 2021, tot i la recuperació, encara no es van acabar d’assolir xifres d’abans de la covid-19.
El 2022, tot i que a principis d’any la covid-19 encara va impactar als hospitals, l’activitat assistencial va remuntar i 103 gironins van rebre un òrgan nou, un 41% més que l’any anterior.
Tornant a les dades d’aquest any, s’han fet 21 trasplantaments. Els procediments renals tornen a ser els més freqüents, amb setze pacients trasplantats, tres dels quals van rebre un ronyó procedent d’un donant viu. S’han fet els mateixos trasplantaments d’aquest òrgan que l’any passat. Seguidament, tres gironins han rebut un pulmó, dos més que l’any passat; i dues persones han rebut un fetge, un menys que l’inici del 2024.
Pel que fa a Catalunya, els dos primers mesos d’aquest l’any, 60 persones han estat donants cadàver vàlids (23 de mort encefàlica i 37 de mort en asistòlia), un més que el mateix període de 2024, i els donants vius renals han augmentat un 22,2% (33 el 2025 vs. 27 el 2024). Aquest augment de donants ha propiciat un augment del nombre de trasplantaments en un 10,7%, amb 238 trasplantaments realitzats el 2025 (215 el 2024). Per òrgans, s’han fet 169 trasplantaments renals (+ 11,2%), 39 hepàtics (+ 14,7%), 8 cardíacs (0%), 18 pulmonars (+ 5,9%) i 4 pancreàtics (0,%).
Negatives familiars, clau
Aquestes dades es van fer públiques ahir amb motiu del Dia Nacional del Trasplantament. A més, el Salut va presentar una campanya per promoure la donació d’òrgans i va posar el focus en intentar reduir les negatives familiars.
Les negatives familiars segueixen a un nivell molt elevat. «La llista d’espera és una situació que es mou entre l’estrès, l’esperança i la incertesa de què passarà», comenta Vicens Torregrosa, nefròleg i divulgador científic de l’Hospital Clínic de Barcelona. «La divulgació és important per crear consciència del que implica la malaltia o, en el cas del trasplantament, també sobre el valor de la donació d’òrgans i teixits», explica Torregrosa.
Un 26% de les famílies no van donar el seu consentiment a la donació dels òrgans i teixits del seu familiar a Catalunya l’any 2024, una xifra mai vista (23% el 2023). Aquest augment de negatives és una situació que preocupa tant a l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) com als coordinadors de trasplantaments, els equips de trasplantament i les associacions de pacients trasplantats, ja que una sola negativa suposa que tres persones deixin de rebre l’òrgan que esperen (l’índex de trasplantament, òrgans trasplantats per donant vàlid, és de 2,7 a Catalunya).
En el cas de les comarques gironines, en els primers dos mesos de l’any passat hi va haver una negativa familiar mentre que aquest 2025, de moment encara no n’hi ha hagut cap.
Per aquest motiu, el Departament de Salut i l’OCATT han decidit posar en marxa la campanya de conscienciació sobre la importància de la donació d’òrgans i teixits, protagonitzada pel cineasta i humorista José Corbacho, trasplantat renal de donant viu. «Rebre el ronyó de la meva germana ha representat una bola extra, poder seguir vivint», agraeix Corbacho. «No només canvies la vida de persones malaltes, sinó que dones una segona oportunitat a persones que, sense donacions, no la tindrien»,explica l’humorista. «Donar òrgans és donar vida», emfatitza José Corbacho.

José Corbacho, Gloria Gálvez, Jaume Tort i Vicens Torregrosa, ahir en la presentació de la campanya. / Departament de Salut
A Catalunya, l’any passat, 1.345 persones es van poder trasplantar gràcies a la generositat de 381 famílies que van decidir donar els òrgans dels seus éssers estimats després de morir i de 171 persones que van donar un ronyó quan eren vius.
Divulgació a diversos àmbits
Els materials divulgatius dissenyats per a l’ocasió (cartells i audiovisuals) es podran veure in situ als centres sanitaris a partir del mes d’abril i també en mitjans digitals de Salut, com webs i xarxes socials. A més d’aquesta campanya, s’han posat en marxa diferents accions de sensibilització, com ara l’enviament d’un nou cartell sobre religions i donació a 2.000 entitats religioses, juntament amb una carta informativa i l’oferiment d’organitzar xerrades divulgatives, organització de deu jornades divulgatives a cada una de les deu regions sanitàries per compartir experiències; atenció a peticions d’escoles i universitats que sol·liciten informació; atenció a peticions de centres cívics, ajuntaments o centres sanitaris que també demanen alguna xerrada divulgativa i, finalment, activitats de promoció realitzades per les associacions de pacients trasplantats.
Finalment, la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Gloria Gálvez, assenyala que les decisions sobre donacions «poden marcar la diferència» i que l’objectiu és «millorar el sistema de donacions a través de diverses estratègies», així com potenciar la donació en vida. «Cada donació és un llegat de vida».
Un donant pot ajudar fins a vuit persones i en el cas dels teixits pot ser fins a un centenar, concreta Jaume Tort, director de l’OCATT.
Espanya, al capdavant d’Europa en activitat
Els alts nivells d’activitat de donació i trasplantament situen Espanya a l’elit mundial. Gràcies a això, els espanyols són els ciutadans europeus que més possibilitats tenen de rebre l’òrgan que necessiten per viure o millorar la seva qualitat de vida. Segons el darrer informe de l’Observatori Mundial de Donació i Trasplantament del 2023, l’any passat es van fer 172.409 trasplantaments d’òrgans als 93 països participants avui dia. Només a la Unió Europea (UE), es van efectuar 30.595 trasplantaments d’òrgans, la qual cosa correspon a una taxa de 68,2 trasplantaments per milió de població, una taxa molt allunyada de l’espanyola, que és de 132,8 per milió de població, fet que permet confirmar, un any més, el lideratge espanyol en aquest àmbit.
L’Observatori Mundial confirma, a més, la destacada contribució espanyola a la donació d’òrgans, ja que el 2023 va aportar el 23% de les donacions d’òrgans de la UE i el 5% de les registrades al món, malgrat que Espanya amb prou feines representa l’11% de la població europea i el 0,6% de la població mundial.
A Espanya cada dia es registra una mitjana de vuit donants d’òrgans i es fan disset trasplantaments. L’any passat, es van registrar un total de 6.464 trasplantaments.
Trasplanten per primera vegada amb èxit un fetge de porc al cos d’una persona
El primer trasplantament de fetge de porc modificat genèticament a una persona fet l’any passat per un grup d’investigadors xinesos mostra que aquest tipus d’òrgans poden sobreviure i funcionar en humans. Els autors del trasplantament van descriure ahir els resultats a la revista Nature i asseguren que aquesta estratègia podria servir com a teràpia pont per a pacients amb insuficiència hepàtica que esperen donants humans.
El receptor va ser una persona en mort cerebral i el trasplantament va servir per avaluar el rendiment de l’òrgan i si hi havia rebuig durant 10 dies, que va ser el període autoritzat per la família, i es va desenvolupar sota supervisió del comitè d’ètica del centre.
L’equip encapçalat per Ke-Feng Dou va fer servir un fetge de porc miniatura Bama, al qual es van editar sis gens implicats en el rebuig o que faciliten la compatibilitat. El fetge és un òrgan difícil de trasplantar, a causa de la complexitat de funcions que compleix al cos.
L’investigador afirma que el tipus de trasplantament que es va fer s’anomena auxiliar heterotòpic, és a dir, que l’òrgan del pacient no es va extirpar i el nou es va situar en una altra zona de la cavitat abdominal.
Per això, l’equip només va poder avaluar si el fetge porcí funcionava bé amb l’humà, concreta l’investigador, que considera el resultat «una fita», ja que suposa que l’òrgan de l’animal podria donar a l’altre «suport addicional».
Els investigadors escriuen al seu estudi que els resultats «indicaven que el fetge podia sobreviure al cos humà i començar a funcionar».
Sense signes de rebuig
Durant els deu dies que va durar la prova ara publicada, només es van mesurar les funcions hepàtiques bàsiques, com la de l’empelt, el flux sanguini i les respostes immunitàries i inflamatòries.
El seguiment indica que el fetge va produir bilis i albúmina porcina, va mantenir estable el flux sanguini, no va mostrar signes de rebuig hiperagut i les respostes immunitàries es van controlar amb immunosupressors, afirma Lin.
Els investigadors escriuen a l’estudi que els resultats «indiquen que el fetge podia sobreviure al cos humà i començar a funcionar». A més, conclou que «les modalitats actuals de xenotrasplantament hepàtic poden ser més adequades com a teràpia pont adjuvant per a éssers humans amb insuficiència hepàtica aguda que estiguin a l’espera d’un fetge humà»
- El consell d'un expert en seguretat que sorprèn els usuaris: No deixis la clau al pany a la nit
- Els Mossos xifren en 400 els multireincidents que delinqueixen a la Regió de Girona
- Els Mossos de Girona alerten que el narcotràfic involucra cada vegada més empreses legals de la demarcació
- Juanjo Requena: «El president del Girona em va venir a fitxar al menjador de casa»
- El propietari que presumeix de no apujar el lloguer: “Ja em sembla molta pasta el que li cobro…”
- Nou conflicte laboral a Torraspapel: la plantilla d’una subcontractada porta la seva empresa als tribunals
- Joventut Badalona-Bàsquet Girona (71-74): Una gran alegria enmig del caos
- Detecten un 'increment sostingut d'avaries recurrents' a les portes automàtiques del Mercat del Lleó de Girona

