Saber que tens apendicitis a través d’un missatge al mòbil

La metgessa gironina Cristina Ramió explicava la setmana passada a un programa de TV3 el cas d’un pacient que va atendre a Urgències de l’hospital Trueta perquè tenia un fort dolor abdominal. «Li van fer una ecografia i es va confirmar que tenia apendicitis, però ho va saber ell abans que jo, ja que va rebre els resultats al mòbil».

Casos com aquest s’estan convertint en cada vegada més habituals, tenint en compte la facilitat per accedir als resultats mèdics en línia. Però aquesta accessibilitat té avantatges i també inconvenients, ja que la interpretació que se’n pot fer és molt diversa i depèn de molts factors. 

És per això que, per avaluar quin impacte genera saber aquests resultats a la població, Cristina Ramió, que també és membre vocal de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències i coordinadora del mòdul Abordatge a les Urgències, dels estudiants de 6è de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, ha iniciat un estudi poblacional titulat Impacte de la informació sanitària a través d’un app. 

L’estudi, al qual ha tingut accés aquest diari, té com a objectius conèixer l’opinió de la ciutadania sobre l’accessibilitat lliure a la informació sanitària; conèixer l'opinió sobre quina és la valoració que en fan i establir recomanacions quant a l’ús de la informació disponible a les plataformes digitals.

L’espera per veure l’especialista ja és de gairebé quatre mesos a Girona

«Es calcula que només el 15%-30% dels pacients accedeixen electrònicament a la seva informació de salut, però tenim la sensació que els pacients tendeixen, a l’alça, a consultar la informació sobre la seva salut, a través de portals electrònics», planteja Ramió a l’inici del treball, impulsat des del Trueta, juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya i la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències.

D’acord amb els principis bàsics de l’atenció centrada en el pacient, l’accés electrònic podria conduir a una millor implicació del pacient i una major implicació en la presa de decisions mèdiques. Els portals de pacients en línia han sorgit com a eines importants per facilitar la participació i permetre als pacients accedir a la informació de salut dels seus registres mèdics, revisar recursos educatius, participar en la presa de decisions mèdiques i comunicar-se amb els facultatius sanitaris. S’ha defensat que l’accés total a les històries clíniques és una estratègia per enfortir les relacions pacient-clínic.

No obstant això, se sap poc sobre la comprensió dels resultats rebuts, a través dels portals, per part dels pacients; i el simple fet de tenir-hi accés no pot garantir que els pacients sàpiguen utilitzar aquesta informació.

El nombre de gironins pendents d’una prova mèdica creix un 21% en un any

Per tant, des de l’estudi recalquen que «hi ha una necessitat emergent d’identificar les mancances i preferències dels pacients a l’hora de veure els resultats de les seves proves, per garantir que la informació sigui significativa, útil i rellevant per als pacients».

Suport segons l’edat

El treball parteix de dues hipòtesis, i és que els ciutadans prefereixen un accés lliure i sense restriccions a la seva informació sanitària disponible a través de plataformes digitals i que hi ha diferències en funció de l’edat dels pacients, aquells pacients més grans prefereixen una mínima supervisió en l’accés a la informació sanitària. 

A través d’una enquesta poblacional, actualment disposen de 2.250 respostes, moltes de les quals de les comarques gironines, però l’objectiu de Ramió és poder arribar al màxim de gent possible d’arreu de Catalunya per tal de «valorar la necessitat d’implementar recomanacions d’ús o mesures correctores si cal».

«I si en comptes d’apendicitis, el pacient hagués sabut a través del missatge que patia un tumor?», es planteja Ramió, qui afirma que saber els resultats abans de la visita mèdica tenint en compte que l’espera pot ser molt llarga pot ser un aspecte positiu, en el cas que els resultats siguin bons i serveixin per tranquil·litzar el pacient, però també poden ser molt negatius. 

«Estudis com aquest ens poden ajudar a plantejar canvis, com per exemple accelerar les visites en alguns casos, encara que siguin telefòniques, o bé donar l’opció a l’usuari a decidir si vol rebre els resultats o no a través de l’aplicació», exemplifica.

Es pot contestar l'enquesta a través d'aquest enllaç: https://uocuniwide.eu.qualtrics.com/jfe/form/SV_cGU0s1qG6YFNltk