Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Jordi Paludelmàs President de SOS Costa Brava

«Cal fer un cop de puny sobre la taula per dir que estem en emergència»

Jordi Paludelmàs, membre de SOS Lloret i Aturem la C-32, s’ha convertit en el nou president de SOS Costa Brava, tot agafant el relleu d’Irene Gisbert. Una de les seves prioritats serà incrementar la mobilització activista.

Jordi Palaudelmàs, nou president de SOS Costa Brava.

Jordi Palaudelmàs, nou president de SOS Costa Brava. / Diari de Girona

Laura Fanals

Laura Fanals

Quines són les prioritats de la nova junta directiva?  

Hem de continuar amb la feina que hem fet des del principi, que és el seguiment de tots els casos urbanístics que s’aproven a la Costa Brava. Fer una mica aquesta feina de «policia», de veure quina repercussió tenen i si s’adiuen a la legalitat o no. També volem seguir amb tot el que afecta al projecte de llei del Conservatori del Litoral: volem ser catalitzadors perquè sigui una realitat i amb un finançament real. També volem mantenir tota la feina educativa: durant el 2024 vam arribar a 600 alumnes de secundària amb un taller d’educació ambiental, i tenim els premis SOS Costa Brava d’Educació per reconèixer projectes ambientals transformadors a escoles i instiuts. Això és el que hem anat fent i volem seguir fent: molta feina de despatx. 

I al carrer? 

Hem de potenciar la feina d’activisme. Cal donar aquest missatge d’inconformisme social, fer un cop de puny sobre la taula per dir a les noves generacions i a tothom que estem en emergència. A la Costa Brava els recursos són finits, ja fa molts anys que hi ha molta gent que adverteix que ha arribat al límit de la càrrega urbanística, però encara ens trobem amb nous projectes urbanitzadors que no tenen en compte el paisatge, la capacitat de càrrega del territori ni els recursos naturals que es necessiten. Per tant, volem potenciar la vessant contestatària, activista, i eixamplar la nostra base social fent una crida perquè tothom aporti el seu gra de sorra.  

Quins són els projectes que més els preocupen en aquests moments?  

L’eòlica marina al golf de Roses ens preocupa. Els camins de ronda ens preocupen, perquè hi ha el dret de poder tenir servitud de pas per aquests camins públics, però molts d’ells estan interromputs per intervencions de particulars. Nosaltres hem de ser l’ariet que vagi perseguint l’Ajuntament de torn per recordar-li que ha de vetllar per aquesta servitud i no estar a mercè dels privats. I ens preocupa moltíssim l’allau urbanitzadora que hi ha a la Costa Brava, amb molts projectes aprovats recentment com l’hotel d’Aigua Xelida a Palafrugell o la urbanització Super Fener de Llançà, on es volen fer 90 cases. A més, a Begur també fa temps que estem al darrera de molts casos: Aiguafreda, S’antiga... estem molt preocupats per aquesta allau urbanitzadora. 

El pla director de revisió de sòls no sostenible es va quedar curt?

Sí, es va quedar curt. Va fer una bona feina desclassificant alguns sòls urbanitzables, però ens preocupen els falsos sòls urbans. 

Què són aquests sòls?

Són zones forestals que estan classificades com a sòl urbà quan no tenen cap servei: ni enllumenat, vialitat, clavegueram ni res de res. Per això els denominem falsos sòls urbans. Si s’impulsessin tots els projectes previstos als 22 municipis, tant en sòls urbanitzables com falsos sòls urbans, tindríem 100 noves urbanitzacions i 40.000 habitatges nous. Això és inassumible a nivell paisatgístic i mediambiental, però a la llarga també a nivell econòmic, perquè perpetua el model residencial. Begur n’és un clar exponent: hi ha moltíssims més habitatges que persones empadronades, perquè hi ha quilòmetres i quilòmetres d’urbanitzacions que són segones residències i només s’utilitzen, de mitjana, un mes l’any. I en canvi, els serveis que has de donar per mantenir de clavegueram, asfaltatge, enllumenat... suposen un cost molt important pels empadronats. 

I què s’hi pot fer?

Aquest model claríssimament no funciona: la urbanització dona ingressos a curt termini als ajuntaments, però a mitjà i llarg termini és endeutament segur. Això també va associat al model de finançament dels ajuntaments i dels municipis turístics, que s’hauria de revisar. 

Cada estiu posen el focus en l’excés de fondeig a la Costa Brava.

La nàutica d’esbarjo ens preocupa i hi estem molt a sobre. Exigim que hi hagi una mica més de regulació de qui pot llogar una embarcació, perquè avui la pots llogar sense tenir cap noció de res. Això és preocupant perquè porta copmortaments incívics i insegurs per a tota la gent que estiueja a la Costa Brava, a banda de tot l’impacte a l’ecosistema. Com més embarcacions, més hiperfreqüentació als llocs amb més biodiversitat i més disrupció en l’ecosistema. 

Cal el tramvia de la Costa Brava?  

Sí, tenim una comissió de mobilitat que està implicada en aquest projecte, igual que en el tram-tren de Palafolls-Blanes Lloret. Advoquem perquè hi hagi un sistema més sostenible de mobilitat que l’actual, que està clarament enfocat al transport privat. Hi ha moltes accions a fer immediatament, com la integració tarifària de tots els municipis de la Costa Brava perquè el bitllet de transport públic sigui molt més assequible i potenciar-ne l’ús. 

Com valora la trajectòria de SOS Costa Brava fins al moment?  

Molt positivament, perquè lluitant per separat hauria estat molt difícil aconseguir coses com la revisió del pla director de sòls no sostenibles. Hem aconseguit que els ajuntaments i la Comissió d’Urbanisme posin una mica més d’atenció al que es vol aprovar, perquè actuem també a nivell judicial en contra d’allò que creiem que és un abús de poder sobre els recursos de la ciutadania. Estem contents dels resultats, però queda lluita i feina per anys.

Ha mencionat que els preocupa el parc eòlic marí. També estan en contra del Plemcat?  

Hem presentat al·legacions i recursos contra el Plemcat tal com està plantejat ara. Necessitem que s’estudiï millor l’impacte que pot tenir sobre l’ecosistema, no només des del punt de vista paisatgístic sinó des del punt de vista de la fauna tant marina com aèria. També hem presentat un recurs contra el POEM, perquè estem en contra de la zonificació que fa, que inclou el golf de Roses com l’únic lloc on es poden instaurar aerogeneradors. Cal una reflexió més profunda sobre on s’han de posar els aerogeneradors, i s’haurien de plantejar alternatives amb molt menys impacte que el Golf de Roses.  

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents