Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L'elevat cost per salvar els fills d'un trastorn alimentari

Una vintena de famílies gironines lamenten que han deixat de rebre ajuts per part de la Seguretat Social, tot i tenir aprovada la prestació d’assegurança escolar, que els permet pagar part del tractament a la Clínica Bofill.

L'anorèxia és un dels trastorns alimentaris més comuns.

L'anorèxia és un dels trastorns alimentaris més comuns. / INGIMAGE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

Un tractament «car, llarg i dur». Així defineixen una vintena de famílies gironines el procés de recuperació dels seus fills que pateixen un trastorn de conducta alimentària, una patologia que ha anat a l’alça des de la pandèmia, fins a tal punt que els centres públics no donen l’abast per absorbir l’alta demanda de pacients.

Aquest és el principal motiu que ha portat aquestes famílies a tractar els seus fills d’anorèxia nerviosa o bulímia a la unitat de patologies alimentàries de la Clínica Bofill.

Les despeses econòmiques per a aquest procediment no havien sigut motiu de preocupació per a les famílies fins fa uns mesos, quan van deixar de rebre els ajuts del Govern espanyol. I és que el seu tractament, com el de tots els joves espanyols d’entre 14 i 28 anys que estan en formació acadèmica, el cobria l’assegurança escolar, que depèn de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Però sense previ avís ni motiu aparent, la partida va deixar d’abonar-se des de finals de l’any passat.

«La meva filla està en tractament a la Clínica Bofill des de fa tres anys, al principi l’ajut et cobreix gran part de les despeses, tenint en compte que són més elevades per l’estada diària i de diverses hores; fins ara eren molt puntuals a l’hora d’abonar la prestació però des del desembre que hem deixat de rebre-la», manifesta Carme Pérez, d’Olot. La seva filla, que té disset anys, estudia a un institut públic de Girona i quan va començar el tractament estava a un centre concertat d’Olot. 

«Quan va començar a manifestar els símptomes, des del sistema públic ens van oferir visita amb una psicòloga un cop al mes i l’espera per a la unitat de l’hospital Santa Caterina era molt llarga; per això vam optar per la Clínica Bofill, comptant que rebríem la prestació de la Seguretat Social; en aquest centre el tractament s’adequava a les necessitats de la meva filla, ja que ofereix un servei d’hospital de dia i al principi hi va començar a anar nou hores diàries; aquest tipus de trastorns necessiten molt de temps per a una bona recuperació», explica Pérez, qui es mostra satisfeta amb l’evolució de la seva filla. «Ara només hi va tres dies», matisa. 

Pérez, però, mostra preocupació per a les famílies d’altres joves que han començat el tractament recentment, ja que a l’inici les despeses són «molt elevades». 

Aquest és el cas de Tània Maldonado, de Palamós, qui va sol·licitar la cobertura el 10 de gener i al març encara no havia rebut resposta, «malgrat que és una situació que implica una despesa econòmica molt alta i que afecta directament la salut del meu fill».

Davant la «llarga llista d’espera» de la Seguretat Social, Maldonado explica que es «va veure obligada a recórrer l’atenció privada per garantir l’assistència que necessita». Lamenta que van demanar cita l’agost passat al centre de salut mental infantojuvenil (CSMIJ) públic de Platja d’Aro i no li van donar hora fins a l’octubre. 

«Estem passant per un moment molt difícil a causa del trastorn i no tenir el recurs econòmic és un problema afegit». El fill de Maldonado té setze anys i pateix un trastorn de conducta alimentària.

Expedients paralitzats

Pérez concreta que algunes famílies han començat a rebre l’ajut pendent del mes de desembre però lamenta el retard que s’està produint. Afegeix que «és molt important que s’agilitzin les transferències, molts expedients de renovació o aprovació de l’ajuda estan paralitzats», reclama.

Exposa que les famílies estan en contacte i que han reclamat reiterades vegades a la delegació provincial de Girona una solució, tant a través de la via telefònica, per correu electrònic i de forma presencial. «No hem aconseguit res, només ens donen llargues i recentment s’han disculpat i ens han dit que ens abonaran els ingressos pendents, però volem veure fets». 

Finalment, lamenta que les famílies s’haurien de centrar en «la recuperació dels fills en comptes de reclamacions; per això cal que l’ingrés arribi en un temps raonable».

Aquest diari ha intentat contactar amb la subdelegació del Govern espanyol a Girona però no ha obtingut resposta

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents