«Tens 16 setmanes de permís pel naixement d’un fill però només 3 dies per la mort d’un pare»

Amb la impotència de veure que la societat tracta a les persones grans amb «paternalisme», la Doctora en Drets Humans i professora d'Èitca a la Universitat de Deusto, Marije Goikoetxea, defensa un envelliment amb sentit, és a dir, que les persones tinguin un projecte, des de desenvolupar una competència artística a un programa mediambiental.

La societat tracta bé a les persones grans?

Les tracta d’una manera molt paternalista perquè té la tendència a pensar que les persones grans ja no poden gestionar la seva vida de forma autònoma i, per això, no respecta la seva llibertat de decisió.

Les persones grans haurien de tenir veu i vot a nivell polític per poder reivindicar els seus drets?

Oi tant, les persones grans haurien de formar part de la classe política i prendre decisions. Això de que a les persones grans els toca apartar-se i descansar atempta directament contra la seva autoestima perquè s’acaben creient que valen menys i que no són capaces. I aquest és el factor de risc més important per patir maltractament, perquè la societat només maltracta a qui val menys.

És partidària de la modificació de l’edat de jubilació?

Més aviat de la flexibilització de l’edat de jubilació. El col·lectiu de persones grans és molt divers i l’edat no hauria de ser el criteri sinó que hi hauria d’haver-hi altres paràmetres com l’estat de salut, la professió o els recursos econòmics. L’esperança de vida pot ser de vint anys després de la jubilació i posar-los a tots al mateix sac i apartar-los dues dècades de l’activitat productiva és un despropòsit, tant per les persones com per la societat.

Defensa l’envelliment amb sentit. Envellim sense sentit, ara?

Absolutament, perquè el model d’envelliment estipula que a partir d’una certa edat t’has de retirar i cuidar la teva salut per prevenir el màxim nombre de malalties. I aquest no pot ser l’únic propòsit perquè és difícil que aquesta vida, la de vigilar què menges i quins moviments fas, doni sentit a la seva existència. Necessitem sentir que el que fem val la pena. Però no, arribem a la vellesa i se suposa que hem d’intentar no molestar. És èticament inacceptable que el missatge que s’enviï a les persones grans sigui que no poden ser una càrrega, ni pels fills ni per la societat.

Com es pot envellir amb sentit?

Necessitem tenir un projecte de vida, un objectiu, saber cap a on volem anar. Esperar que els altres decideixin el sentit de la nostra vida és estar condemnats a patir. Poden, per exemple, desenvolupar una competència artística que els hauria agradat però a la que mai han tingut temps de dedicar-s’hi; projectes en benefici a algun col·lectiu, com persones amb discapacitat o que han patit un ictus; o projectes de caràcter mediambiental, com la recuperació de passeigs dels que se’n pugui beneficiar qualsevol persona de qualsevol edat. Els interessos compartits són el que generarà vincles.

Els serveis socials donen resposta a les necessitats reals de les persones grans o cal reformular-los?

És un sistema que s’està creant, però encara no tenim clar quin és el bé que protegeix, que hauria de ser la interacció social perquè les persones grans puguin seguir formant part d’un entorn social. De moment, però, els serveis socials es dediquen més a cobrir les necessitats bàsiques de les persones grans.

Què hauria de tenir una ciutat com Girona per ser amable i inclusiva amb les persones grans?

Girona té una dimensió, tant a nivell de població com d’extensió, que facilita molt que pugui ser amable. Tot i això, s’han de recuperar espais culturals, socials i econòmics i que siguin intergeneracionals, enlloc de ser per un col·lectiu en concret. També s’han de començar a desenvolupar espais perquè, com en totes les ciutats, els barris estan molt diferenciats i les diferències culturals entre un barri i un altre fa que hi hagi persones que puguin patir majors nivells d’aïllament social.

La soledat no desitjada és una de les grans epidèmies que pateixen les persones grans. Què s’hauria de fer per revertir-la?

Crear espais de trobada per a persones amb uns mateixos interessos, que puguin compartir un projecte en comú.

Les cures a les persones grans encara estan estigmatitzades?

Sempre han estat molt poc reconegudes, tant a nivell salarial com d’importància que li dona la societat, perquè són feines que hem fet i seguim fent les dones.

És èticament inacceptable que el missatge que s’enviï a les persones grans sigui que no poden ser una càrrega»

Envellir comporta pèrdues, com la pèrdua de la pròpia identitat, de l’autonomia o de persones estimades. El sistema està prou preparat per acompanyar-los emocionalment?

La nostra societat no està acostumada a gestionar la pèrdua. Des de petits se’ns ensenya a competir però mai a perdre i la vida ens obliga a acomiadar-nos de coses cada dia. I això és un dèficit de la nostra cultura perquè no mirem el que perdem. No es parla de la mort d’un avi amb els nens o de la pèrdua que ha suposat un procés migratori.

Ha acompanyat a persones terminals al final de la seva vida. Quines conclusions n’ha tret?

Que jo em moriré segur i les persones que estimo també, per tant, aprendre a gestionar la pèrdua és gairebé una obligació perquè això ens passarà i ho hem de poder viure de la millor manera possible. Poder acompanyar a persones que han mort bé, amb la seva pròpia identitat, a ser possible a casa seva, és una experiència que genera molta satisfacció perquè el final de la seva vida ha estat bo. Quan una persona mor amb molt de patiment, el dol dels que es queden és molt difícil perquè genera molta culpa.

Ens fa por mirar a la mort a la cara?

Vivim totalment d’esquenes a la mort, la societat no està organitzada tenint en compte que es moren persones. Tens setze setmanes de permís quan neix un fill però només tres dies per la mort d’un pare.

Què poden aportar les persones grans a la societat?

Vam fer un treball amb nens i vam copsar que molts dels valors que consideraven més valuosos els havien après dels seus avis, com la justícia, l’haver de dir la veritat, el voler complir les promeses, l’amabilitat o el voler tractar bé a les persones. En l’àmbit professional, com més edat més experiència, més evidència científica i més rigor. 

Subscriu-te per seguir llegint