El llegat d’un comissari gironí en la seva lluita contra l’ELA

Dimarts, 13 de novembre de 2018. La superstició que la combinació d’un dimarts i el número 13 pugui ser sinònim de mala sort va prendre més sentit que mai per a Javier Gámez, que mai oblidarà aquesta data, ja que li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), malaltia neurodegenerativa que l’ha anat deixant progressivament sense mobilitat. 

«La notícia va ser una galleda d’aigua freda i el primer que vaig pensar va ser en els meus tres fills; el marit d’una amiga va morir per aquesta malaltia i no volia deixar-los sense pare, de fet va ser el que em va donar força per tirar endavant, a més de totes les altres persones que m’estimen, com la meva dona Chadia», relatava aquest dissabte al matí a Vilablareix, on ha presentat el llibre autobiogràfic El cuaderno de bitácora de un gladiador con ELA, tot un exemple de superació en el qual mostra el «llegat» de la seva lluita diària.

Nascut a Granada el 1969, va seguir la vocació del seu pare com a guàrdia civil i va ser destinat a Girona. Va arribar a ser tinent fins que va decidir entrar al cos dels Mossos d’Esquadra, on va aconseguir el grau de comissari general. Just quan estava en el moment més àlgid de la seva carrera professional, va haver de deixar de treballar com a causa de la malaltia degenerativa. Actualment viu a Sils.

Unzué: "M'aporta tranquil·litat saber que podré ser jo mateix fins a l'últim dia"

Els primers símptomes es van manifestar en la pèrdua de mobilitat i sensibilitat a les mans. Va poder continuar caminant amb normalitat fins al cap de poc més d’un any, quan va haver de recórrer a una cadira de rodes elèctrica. Seguidament, l’afectació va arribar a les vies respiratòries, ja que va requerir un respirador, al principi només a les nits fins que va passar a dependre’n les 24 hores per poder respirar. Com també va haver de deixar de menjar i ara necessita una sonda gàstrica a través de la qual s’introdueixen els aliments.

Malgrat totes les dificultats, i que passa tot el dia estirat al llit, admet que no s’avorreix, i que inclús els dies se li fan curts, ja que no té temps per fer tot el que es proposa.

Les noves tecnologies són el seu gran suport, ja que els dispositius intel·ligents li aporten autonomia. Li han permès editar un manual essencial per a qualsevol persona amb dependència que es pot descarregar gratuïtament a través del seu compte d’X, una xarxa social des d’on es mostra molt actiu, sobretot en la lluita de tots aquests anys perquè s’aprovés la llei d’ELA. 

Encara pot parlar amb bastanta fluïdesa i un dels sentits que potencia més és la vista. I és que el llibre que ha presentat l’ha escrit i editat ell mateix, a través d’un software que li permet escriure a través dels ulls i la mirada, lletra per lletra. «Cada dia acabo esgotat, i ara ja estic escrivint un segon llibre», manifestava orgullós, mentre descrivia la publicació com «un llibre de victòries, en comptes de derrotes», ja que cada dia que guanya «és una victòria contra la malaltia».

Cursa solidària

Precisament el municipi que va escollir per fer la primera presentació del llibre, Vilablareix, és també el municipi que el proper 25 de maig acollirà la segona edició de la cursa solidària per l’ELA. Els fons que es recullin aniran per a la investigació de la malaltia a l’hospital Vall d’Hebron.

Vilablareix reuneix més de 6.000 euros en una cursa per l'ELA